Xavier i Rosa Verdaguer rebran aquest divendres al matí les restes mortals del seu avi Tomàs Verdaguer al saló de plens de Sant Joan de les Abadesses. Es tracta d'un dels cent quaranta cossos trobats ara fa un any a una fossa comuna del Soleràs (les Garrigues). La directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Gemma Domènech, hi serà present per fer-hi un parlament, juntament amb l'alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roqué.

Les restes del santjoaní Tomàs Verdaguer van ser identificades gràcies a les proves d'ADN que va fer-se el seu net, Xavier, qui des de 2010 quan encara tenia el pare viu va iniciar-ne la recerca. Els seus descendents es faran càrrec de les restes, que en el decurs de la setmana vinent seran dipositades en el nínxol familiar que tenen al cementiri de Sant Joan de les Abadesses.

Mort al front

Tomàs Verdaguer va rebre una bala al crani mentre lluitava al front del Segre, durant la Guerra Civil. Va ser traslladat a un dels hospitals instal·lats al Soleràs, però no va sobreviure a la ferida i va ser enterrat a la fossa comuna del poble, que estava ubicada al Cementiri Vell. Va morir l'any 1938.

La fossa es va obrir l'any 2017 en una de les excavacions del Pla de fosses. La família sabia que l'home va ser enterrat al Soleràs perquè així constava al certificat de defunció. En aquesta fossa, els arqueòlegs hi van trobar 146 individus. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones trobades. Una d'aquestes persones va resultar ser en Tomàs Verdaguer.

El Programa d'identificació genètica compta amb una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada i, per tant, retornada a la família, que és qui decideix com donar-li sepultura. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades, tal com marca la llei de fosses. En el cas de Tomàs Verdaguer, l'ADN de les restes òssies ha coincidit amb la genètica del net, en Xavier Verdaguer.

Fins ara, el programa ha permès identificar vuit persones, set de les quals estaven a la fossa del Soleràs. Són Tomàs Verdaguer, Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles, Modesto Sualdea i un dels germans Sabatés Homs. L'altra víctima és Elio Ziglioli, un maqui italià recuperat de la fossa de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).

En marxa des del gener del 2017, el Pla de fosses ha permès l'obertura de 21 fosses i la identificació de 8 persones. Calculen que a Catalunya hi ha més de 500 fosses.