27 de octubre de 2019
27.10.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

El dietari

27.10.2019 | 00:30
El dietari

Dissabte
De Stirner a Wilde

No cal haver vist in situ els aldarulls d'aquests dies per arribar a la conclusió que hem vorejat la tragèdia. Aquests dies, periodistes que fa anys que cobreixen tot tipus d'aldarulls al carrer, i que no són impressionables aprenents amb un casc de mountain bike que els va gros, han tingut por pel que podia haver passat. En qualsevol moment podien haver mort manifestants o policies.

Justificar la violència dels manifestants és una insensatesa, com també ho és justificar els abusos violents de la policia. Dues antigues reflexions poden ajudar a extreure conclusions sobre els fets d'aquesta dissortada tardor, desencadenats per una sentència que mai s'hauria d'haver dictat. Una és d'Oscar Wilde: «Quan la llibertat arriba amb les mans plenes de sang, és difícil donar-li la mà». L'altre és del pensador i autor de L'únic i la seva propietat, Max Stirner, que diu: «L'Estat anomena llei la seva violència, però a la de l'individu l'anomena crim».

Diumenge
Atrapat a palau

Situar Quim Torra en el cosmos de la violència és una fal·làcia molt insensata i i injusta, de la mateixa manera que creure'l capaç de treure Catalunya de l'atzucac és una fantasia. És un home culte i de tracte afable però mancat d'astúcia política i convertit en un personatge tragicòmic. Joaquim Torra és conscient que ha de donar pas a un lideratge consistent.

El problema és que la vista no arriba prou lluny en l'horitzó com per albirar cap lideratge (fora de la presó, a molts quilòmetres d'aquí o cremat pel procés). I mentrestant Torra es troba atrapat dins de Palau esperant que el seu espai polític, costa saber quin partit, es reconstrueixi per poder presentar un candidat a les eleccions catalanes sense que ERC el devasti de tot.

Dilluns
El «centcincuantacinquista»

Pedro Sánchez s'ha convertit en un funàmbul pocatraça. De reunir-se diverses vegades amb Carles Puigdemont l'estiu del 2017 i de presentar-se com a solució per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, a convertir-se en un profeta del centcincuantacinquisme. Es pot pensar que és una estratègia electoral per evitar la caiguda del PSOE per, després, intentar el diàleg.

Però també hi ha la possibilitat que hagi decidit deixar que el problema català s'enquisti per sempre més i suportar les arestes del procés o processos que hagin de venir amb la fórmula de deixar campar fiscals i policia, que consideren que tan bé ha funcionat.
De fet el malviure només és a Catalunya. A la resta d'Espanya no deixa de ser un simple xou d'entreteniment retransmès de Griso, Quintana i Ferreras. Si Quim Torra no és la solució, Pedro Sánchez tampoc.

Dimarts
Sense opinió

Sense barraques aquestes Fires de Sant Narcís de Girona i jo sense opinió. He de reconèixer que la decisió de Marta Madrenas m'ha deixat sense una opinió definida a favor o en contra.
Penso que en la seva situació, d'altra banda improbable, hauria fet la mateixa reflexió després d'observar com aquests darrers dies hem estat fregant la tragèdia. Al mateix temps penso que la decisió final situa la joventut de Girona com un polvorí.

Dimecres
Toquen les campanes

Per qui toquen les campanes? Si la demoscòpia no s'equivoca, toquen per Albert Rivera, el més gran triler que ha tingut la política espanyola en molts anys. Un polític que ha aprofitat la brega per créixer i guanyar parcel·les de poder amb una única ideologia: l'ambició sense escrúpols.

Dijous
CDquè?

CDR s'ha convertit en una marca ràpida per fotre dins del mateix sac qualsevol cosa. La simplificació és necessària per criminalitzar amb eficàcia l'adversari. Com el cas dels joves que han ocupat l'ajuntament de Girona i que de forma natural de seguida han aparegut per tot arreu com a CDRs (si ets presentador de xou televisiu has de pronunciar les tres consonats posant la cara de Jack Torrance).

Sigui dit de passada que qui es va inventar això de CDR la va ben cagar. Té una fonètica antipàtica que, usada convenientment, dibuixa una perfil pseudoterrorista. En lloc de CDR s'haurien d'haver posat Cagamandúrries o Els floretes.

El mateix passa a l'altre bàndol. Qualsevol declaració que desagradi ràpidament la qualifiquen de feixista, porti el cap rapat o l'àliga tatuada o sigui gent compromesa amb l'esquerra però contrària al procés.

Divendres
SantNarcinisme

«Viu les Fires amb SantNarcivisme», resa la campanya de diferents associacions de bars, hotels, del Barri Vell i de l'Ajuntament de Girona. Dos promotors cívics es dedicaran aquests dies a acostar-se «de manera amistosa i simpàtica» a les aus nocturnes perquè respectin el repòs dels veïns. M'agradaria comprovar-ne l'eficàcia.

Mentrestant l'Ajuntament col·locarà, un any més, l'envelat enmig d'una de les zones més densament habitades de la ciutat per torturar amb la privació de son els veïns del Güell, com si no es pogués putejar de forma equànime, posant-lo un any a cada barri. El SantNarcinisme de l'Ajuntament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook