Els fets i les anècdotes

Twitter és el Far West de l'espontaneisme infantil. Tothom té coses a dir i a opinar com en la barra d'un bar amb alguna copa de més. També, és clar, és un lloc on es poden deixar dites coses consistents. Tot això ve a tomb de la inhumació del dictador Franco del Valle de los Caídos. Vagi per endavant que vaig ser ponent de l'anomenada Llei de memòria històrica el 2007 i que fa anys que em sentia compromès amb aquest punt de la llei que finalment s'ha complert.

El fet és històric, arriba tard, molt tard... com tot el que fa referència a la reparació dels danys de la Guerra Civil espanyola del segle XX. Però ha arribat. Sense manifestacions, amb quatre falangistes melancòlics que se'ls emportarà el vent... El fet és que s'obre la porta per a la reinterpretació del Valle de los Caídos i la retirada de títols nobiliaris als Franco i el Paso de Meiras, comprat per 80.ooo pessetes d'aquella època.

Falta exigir a la Fundació Francisco Franco l'adaptació dels seus estatuts o la seva liquidació. Pel meu gust també s'hauria d'anul·lar el Valle de los Caídos com a lloc de culte. Els benedictins del Valle no tenen solució. Feina per fer i feina feta. El món ho ha mirat, també.

La nova política

Els números de les eleccions generals que venen són molt fàcils d'esbossar en l'àmbit espanyol. L'esquema del bipartidisme imperfecte torna i els dos exponents de la nova política han durat quatre o cinc anys abans de fer figa i demostrar el seu amateurisme. Sempre havíem dit que l'extrema dreta espanyola i els nostàlgics del franquisme estaven camuflats entre els votants del PP. Doncs ara tenen opció política pròpia. Un partit socialista, un partit conservador, un grapat de diputats d'extrema dreta desagregats dels votants del PP i dos partits satèl·lits en retirada -Ciutadans i Unides Podem.

La nova política ha demostrat que no perd oportunitat de perdre una oportunitat. Els dos exponents de la nova política han tingut diverses ocasions per seure en un Consell de Ministres i demostrar que la seva retòrica es pot convertir en política aplicada. I han deixat perdre aquestes oportunitats.

Si parlem del mapa polític català, les coses serien una mica més difícils de desxifrar. La reestructuració electoral espanyola després de l'apagament dels novíssims també arribarà a la política catalana, a partir de les properes eleccions catalanes. I un cert cantonalisme castís posarà els peus al nou Parlament espanyol. Després dels regionalistes cantàbrics sembla que ara és el torn del diputat de Terol Existeix. Seran benvinguts, es pot fer molta feina des del grup mixt, si hom en té ganes.

Que ens avisin

Estem a un pam de començar a demanar als britànics que facin el favor de sortir de la Unió Europea i deixar de donar la murga. Els governants de Gibraltar són tan previsors que van convocar eleccions anticipades aquesta setmana per tenir nou govern abans del que semblava la data límit de veritat. Fabian Picardo en coalició amb els liberals ha tornat a guanyar folgadament les eleccions.

Les enquestes apunten que si se celebren eleccions el 12 de desembre Boris Jonhson obtindria la majoria absoluta amb només un 36% dels vots i gràcies al sistema electoral majoritari -no tan bo com a alguns sempre els agrada dir. Per això dilluns els laboristes tenen un veritable paperot si s'oposen a les noves eleccions. Tenen l'opció de presentar una moció de censura i formar un govern tècnic per convocar un segon referèndum. Però no tenen els suports assegurats.

Com em va dir un diputat britànic fa pocs mesos en una conversa d'urinari a Estrasburg: aquest Parlament no té cap majoria per fer res en positiu, només té majories per bloquejar. Que ens avisin quan ho tinguin decidit.

Estabilitat i diàleg

Hi havia un temps en què a principis d'octubre es presentaven els pressupostos de l'Estat, de la Generalitat i dels ajuntaments. Hi havia un temps que al voltant d'aquests dies es votaven les esmenes a la totalitat i quedaven clares les aliances per saber la continuïtat de la legislatura. Això no és un acte de nostàlgia. De fet, la gran majoria de països del nostre entorn funcionen així. Fins i tot a Itàlia van saber resoldre una crisi en ple mes d'agost i ara estan discutint els pressupostos de l'any 2020. Aquí, hem de sortir de l'espiral. Em trobo amb aquest text del 2018: «En el fons dels populismes hi poden haver fets i sentiments negatius com poden ser el ressentiment, la por no sempre racional, l'enveja, la negligència culpable, etc. O una ambició excessiva impossible d'assolir i que crea amargor». Carta de JP. 29-VIII-2018.