Xavier i Rosa Verdaguer, de Sant Joan de les Abadesses, ahir, van rebre les restes de l'avi, del qual només sabien per les referències del seu pare. Dins d'una caixa de plàstic damunt d'una taula els esperava el que ha perdurat de l'avi, Tomàs Verdaguer i Roqué, un pagès que casat i emmainadat va haver d'anar al front quan era més necessari per al futur del seus fills.

Les restes van ser lliurades per la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, en un acte senzill al saló de plens amb la presència de l'alcalde Ramon Roqué, alguns arqueòlegs i pocs veïns.

Xavier Verdaguer, el seu net, va explicar que Tomàs Verdaguer vivia amb la seva dona, Soledat Vilalta i els seus fills Josep Verdaguer, de 9 anys, i Maria Verdaguer, de 4 anys, al mas Ramon de la Pera, a la collada del Santigosa, una masia voltada de prats i boscos de pins allunyada uns quilòmetres del poble.

Tomàs feia de pagès i duia una vida normal quan, tot i la seva edat, 34 anys, va ser reclutat. Va pujar a un camió des del qual el seu fill Josep feia conferència i el va veure passar a través de la finestra de l'escola. Són unes finestres grans i baixes situades a un metre del carrer. Van tenir temps de saludar-se amb la mà, el pare al camió i el fill a la finestra.

En un principi, per la seva edat, Tomàs Verdaguer feia feines de suport allunyades de la primera línia, però quan les coses van anar mal dades el van fer anar a la zona de foc, on va rebre una bala al crani en un dia de combats del 1938.

El van dur a un dels hospitals del Soleràs (les Garrigues), on va morir. Va ser un més dels soldats que sepultaven en una rasa al costat d'un cementiri. A casa seva, la dona i els fills van rebre un certificat de defunció de l'hospital i res més. No van parlar gaire més de Tomàs Verdaguer. Tampoc van patir represàlies. El net va explicar que el seu avi no era una persona significada en política. Només era un pagès que va ser cridat en l'última lleva de la guerra, quan van cridar els casats i els adolescents.

Fa uns deu anys, Xavier Verdaguer va començar una recerca de familiars i el record de l'avi va tornar amb tot el dolor. Es va dirigir a l'acabat de crear Departament de Memòria Històrica, dirigit per Raül Romeva. No va aconseguir resposta perquè encara no havien trobat la fossa del Soleràs. L'oportunitat els va sorgir l'octubre del 2017 quan el Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència va començar l'exhumació de la fossa comuna del cementiri del Soleràs. Van començar a aparèixer esquelets, sivelles, cinturons, botons i restes dels teixits dels llençols i dels vestits.

El net va voler veure el paisatges que va veure l'avi abans de morir i se'n va anar a les Garrigues i ho va dir al seu pare. Ja molt gran l'home li va dir: «Si ho fas tu, es com si ho fes jo».

Fa unes setmanes van rebre una trucada de la Direcció General de Memòria Històrica que els va donar la notícia del fet que de les 146 persones enterrades a la fossa del Soleràs, n'havien identificat 8 i una d'elles era Tomas Verdaguer Roqué de Sant Joan de les Abadesses.

La trucada va submergir en una barreja d'alegria perquè la cerca de l'avi havia tocat fi i de dolor perquè la història i el final de Tomàs Verdaguer va ser del tot injust.

El net va traslladar el descobriment a les xarxes socials que fa servir de manera normal. Va rebre una allau de respostes i de mostres de solidaritat. «Moltes persones es van posar en contacte amb mi i em van dir: 'has tingut la sort que no hem tingut nosaltres'», va explicar el net .

Al final, ahir, els nets van poder recollir les restes físiques i les coses que el van acompanyar al fossar una sivella de cinturó, botons, metralla i un informe que explica el que és cada cosa.