Com els panellets, el vi dolç, les castanyes i les sabates altes per afrontar l'hivern, la visita al bosc de la Fageda d'en Jordà s'ha convertit en un costum de la tardor per a moltes famílies catalanes.
Les cues de cotxes a la carretera de Santa Pau, la cerca de lloc per aparcar i la desfilada de gent, aquesta vegada pel bici carril, es van repetir. Abrigades pel sol tènue de la tardor, les famílies, les parelles i els seus animals van deixar el cotxe i van dirigir-se a la porta de la Fageda d'en Jordà, una àrea forestal de 80 hectàrees que conté un dels pocs boscos de faigs de Catalunya que no està amagat a l'interior de muntanyes allunyades en temps i distància dels llocs on la gent pot trobar treball i abric.
Amb tranquil·litat, la gent caminava a la cerca de la «quietud» i la pau que donen els faigs ordenats en columnes damunt de les elevacions de la terra vermella. Els troncs verticals acaben en voltes de branques i fulles que tapen el blau del cel i el pas del sol que ahir, com podia, traspassava la cúpula vegetal i arribava a enllumenar i escalfar les dones, els homes, la mainada i els animals domèstics que es movien per un bosc que, com sempre, havia estat capaç d'absorbir la desfilada inicial i repartir-la perquè tothom hi pogués trobar la «quietud i l'oblit del món».
El bosc de la Fageda és la «deslliurant presó» capaç d'atraure per un dia desenes de milers de persones cap a les paus de la vida antiga i deslliurar-la del brogit de les poblacions importants per la grandària.
Per la Fageda, la gent, ahir, caminava lliure i la mainada jugava i corria. A l'entrada, s'aturava a mirar l'home que coïa castanyes amb un carbó que escalfava a la vista i elevava un fum familiar cap a les famílies que seien al carro que els duria al bosc de la «quietud». Van somriure feliços quan el cavall va donar un cop de cap i els va dur a la Fagedà d'en Jordà.
