02 de novembre de 2019
02.11.2019

Girona: zero en habitatge protegit de nova construcció

Dels 1.476 habitatges que el 2018 van ser visats per col·legis d'aparelladors a la província de Girona, ni un té la qualificació provisional de «protecció oficial»

02.11.2019 | 00:58
Girona: zero en habitatge protegit de nova construcció

Dels 1.476 habitatges que el 2018 van ser visats per col·legis d'aparelladors a la província de Girona, ni un té la qualificació provisional de «protecció oficial», segons consta en el registre de la Diputació. Al llarg del quinquenni 2014-2018, la nova promoció de pisos destinats a habitatge social pels ajuntaments ha estat irrisòria: de 4.500 projectes visats –construïts, en construcció o en projecte– només 28, el 0,6% del total, tindran la qualificació d'habitatge protegit (HPO).

Aquestes dades afloren en un context marcat per l'increment sostingut del preu del lloguer, que a la capital, per exemple, se situava, de mitjana, en els 707 euros per un pis de tres habitacions a finals de l'any passat, segons dades del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària, una xifra que no s'assolia des de l'any 2008 (el Ministeri de Foment, en el darrer informe sobre el preu de l'habitatge, fixa el «cost real mitjà» del lloguer a Girona en els 519 euros).

Es dona la circumstància que dels 393 projectes visats pels aparelladors a la capital, tan sols 8, registrats el 2016, tenen l'etiqueta «HPO», el 2% del total. En el conjunt de la província, juntament amb Girona, només l'Armentera (16 el 2015) i Sant Joan de les Abadesses (4 el 2017) han inscrit habitatges de protecció oficial al registre provisional.

Una memòria elaborada pel Departament de Territori i Sostenibilitat el desembre de 2018, inclosa en el projecte de decret per al desplegament del Pla Territorial i Sectorial de l'Habitatge, assenyala que, en el conjunt de Catalunya, 115.534 persones havien sol·licitat l'accés a un habitatge protegit el 2017. Tenint en compte que el 2012 es van registrar 69.014 sol·licituds –1,7 vegades menys– el Govern conclou que «sembla, doncs, que el problema de l'accés a l'habitatge no s'ha solucionat sinó que s'ha anat agreujant».


Necessitat imperant d'ajuts


Però això no és tot: «amb les actuals condicions de finançament –assenyala la memòria–, els preus de mercat de compra-venda i lloguer i els ingressos de les llars» s'estima que «el 42% de les 880.000 noves llars que es formaran» al Principat –la xifra surt de l'estimació que fa el Centre d'Estudis Demogràfics– «quedaran excloses del mercat per no poder accedir a un habitatge». En aquest context, el Govern calcula que el 36% d'aquestes llars de nova creació –316.800– «necessitaran algun tipus d'ajut públic per accedir a un habitatge» (l'informe estima que un percentatge d'aquestes llars podrà recórrer al suport familiar).

8.500 persones «mal allotjades»


La memòria es remunta a dades de l'any 2014 per confirmar que a la província de Girona hi vivien 8.409 persones «mal allotjades» (sense sostre, sense llar i que ocupaven un habitatge insegur o inadequat), la proporció més alta de Catalunya (13,4 persones per cada mil habitants, quan la mitjana catalana és de 6,7 per cada mil). El 2016, el parc d'habitatge social de Catalunya era de 26.388 unitats, una xifra que queda a anys llum de les 315.000 «noves llars» que es crearan en un termini de 15 anys i que només podran accedir a un habitatge via ajuts. Entre moltes altres mesures, el Govern vol que d'aquí a 20 anys el 15% del parc d'habitatges siguin protegits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook