L'Audiència de Girona va confirmar ahir via interlocutòria l'arxivament de la causa contra l'exalcalde de Llagostera per la querella interposada per la companyia d'aigües Rec Madralpels canvis en el subministrament a la urbanització La Canyera. El mes d'abril el Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Girona va dictar el sobreseïment lliure de les diligències en les quals, a banda del batlle Fermí Santamaria, també s'investigava l'aleshores secretari municipal, alguns responsables de la Junta de Compensació i representants de les empreses FCC Aqualia i Aglomerats Girona. La querellant va presentar llavors un recurs per demanar la reobertura del cas i contra la decisió del jutge de condemnar-la a pagar els costos del procediment. Ara la nova interlocutòria confirma l'arxivament definitiu de la causa, i considera que els fets denunciats per la companyia «no són constitutius d'infracció penal», i que responen a la voluntat d'aquesta «d'utilitzar la jurisdicció penal per ventilar un conflicte que és contenciós administratiu».

Concessionària «de facto»

Rec Madral va denunciar el desembre de l'any passat que tot i ser concessionària de factodes dels anys 80 a través de contractes privats, es va construir una xarxa paral·lela i se la va apartar del servei en adjudicar-lo a una altra companyia. L'any 2012 la Junta de Compensació, de qui recau la gestió de la urbanització, va presentar un projecte de reparcel·lació que entre altres millores va incloure una nova xarxa d'aigua, les obres de les quals es van adjudicar a l'empresa Aglomerats Girona.

La interlocutòria sosté que en la querella es pretén «trobar delictes en actuacions i situacions que voregen la hilaritat», i ho exemplifica en el suposat delicte de coacció que Rec Madral va denunciar per diversos burofaxos remesos per dos dels imputats. «Si enviar un burofax on se'ls informava de l'execució de les obres i on se'ls requeria informació és coacció, ningú podria donar-se de baixa d'una companyia telefònica via carta per temor a ser denunciat», sosté l'auto. Així mateix també nega que hi hagi «ni el més mínim indici» de delictes de prevaricació, de tràfic d'influències, de defraudació, de desordres públics i danys relatiu al mercat i als consumidors. En canvi, acusa la querellant d'actuar amb una «clara temeritat» i li recorda que la jurisdicció penal no serveix per resoldre conflictes administratius. D'altra banda, el tribunal apunta que «en cap lloc de la causa» consta acreditat que la querellant fos titular de la xarxa de distribució en qüestió, sinó que aquesta es va adquirir pels propietaris amb la compra de la parcel·la. El suposat delicte contra els consumidors tampoc existeix, ja que «des de la perspectiva del consumidor el canvi de tarifes és més barat que les aprovades per Rec Madral».

Pel que fa a les costes, la Sala manté la seva imposició a la companyia perquè considera que «estem clarament davant d'una querella temerària per un servei del qual la denunciant gaudia de facto des de feia molts anys i n'obtenia un gaudi infinit», però que el seu «legítim malestar no l'autoritza a implicar en aquesta croada personal la jurisdicció penal», resol.