A principis d'octubre es van posar en marxa a Girona dos nous grups terapèutics per a familiars cuidadors de persones amb Alzheimer. La iniciativa té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels cuidadors amb l'aportació d'eines, informació, recursos i habilitats que els ajudin a gestionar la situació que estan vivint.
El projecte, impulsat per la Fundació Pasqual Maragall, va néixer fa nou anys a Barcelona de la mà de la psicòloga clínica Sandra Poudevila. «La fundació es va crear per fer investigació sobre la malaltia, però el camí de la recerca és llarg i calia pensar en alguna iniciativa que pogués ajudar els afectats i el seu entorn». D'aquesta manera, Poudevila va començar a desenvolupar un projecte basat en teràpies de suport gratuïtes per als cuidadors dels malalts arreu de l'Estat espanyol i va formar diversos psicòlegs perquè les duessin a terme. «Ens vam marcar l'objectiu de donar eines i informació als familiars per tal que gestionessin les seves emocions i, d'aquesta manera, també ajudàvem indirectament la persona malalta», explica la fundadora del projecte.
A poc a poc van anar ampliant l'oferta i van arribar a Girona el 2015, amb el suport de la Fundació Pedrera la Caixa, la Diputació de Girona i l'Ajuntament, que cedeix els espais que acull les teràpies. Aquell mateix any, la fundació va finalitzar un estudi estadístic per valorar el funcionament de les teràpies. La conclusió va ser positiva perquè els cuidadors en van fer una valoració molt positiva. L'organització també va millorar alguns aspectes com, per exemple, la creació de grups de seguiment posteriors als de teràpia.
Funcionament de les sessions
Els grups són de deu persones com a màxim que assisteixen a catorze sessions setmanals. A cadascuna s'aborden temes tan diferents com la comunicació amb el malalt, els símptomes conductuals de la malaltia, l'empatia amb el malalt o la cura d'un mateix, entre altres aspectes. A l'inici de la teràpia, la psicòloga fa una breu introducció de cada tema i cada membre del grup comparteix les seves experiències personals. Alhora, es treballen aspectes cognitius i conductuals com l'entrenament d'habilitats socials -ja que molts familiars tenen tendència a aïllar-se-, el pensament positiu o l'aprenentatge de tècniques de relaxació i autocontrol. «Molts familiars tenen un gran sentiment de culpabilitat de no tractar bé els malalts i els expliquem que és important traslladar-se a la seva realitat, encara que no sigui coherent, per no perdre els nervis», explica Sandra Poudevila, que remarca la importància de trobar solucions i intentar posar-se en la pell de la persona malalta.
Segons dades de la Fundació Pasqual Maragall, aproximadament una de cada deu persones de més de 65 anys a Catalunya té la malaltia. En més del 80% dels casos d'Alzheimer l'atenció directa recau en la família, amb una mitjana de dedicació de quinze hores setmanals, els set dies de la setmana, per part del cuidador principal. Aquesta dedicació quasi exclusiva, sumada al desconeixement i als vincles emocionals amb la persona afectada, converteixen el cuidador en un «malalt ocult» que sovint pateix problemes físics i psicològics associats a l'estrès, l'ansietat, la depressió o la frustració.
Perfil dels familiars
Segons Poudevila, dues terceres parts dels assistents són dones, la majoria cònjugues dels malalts, tot i que també hi ha filles i, fins i tot, joves. Si la persona malalta és una dona, llavors sí que sol venir el seu marit. «No podria dir si són millors cuidadors els homes o les dones, en aquest cas tots fan el que poden i des de l'estimació més profunda», afirma Poudevila. Si hi ha dos familiars d'un malalt que volen assistir a les teràpies, es recomana que vagin a grups diferents per poder-se expressar amb més llibertat individual.
La psicoterapeuta explica que al llarg d'aquests últims anys s'ha trobat cuidadors amb perfils molt diferents. «N'hi ha molts que venen obligats pels fills perquè comparteixin l'experiència amb altres persones. Alguns continuen amb la teràpia però n'hi ha d'altres de més reticents que no volen tornar més», explica Poudevila, que reconeix que hi ha molta gent, sobretot persones grans, que encara no creuen en la psicologia i prefereixen no compartir la seva experiència com a cuidadors.
Experiència a Girona
Des del 2015, un total de 150 persones repartides en quinze grups s'han beneficiat de les teràpies. Actualment hi ha dos cursos anuals -octubre i febrer- i posteriorment es fa un grup de seguiment mensual durant mig any. El darrer va començar el dimecres, 2 d'octubre, amb un torn de matins al Centre Cívic Barri Vell-Mercadal i un de tardes a l'Espai Social Fundació Catalunya- La Pedrera. Es farà durant catorze sessions, que són setmanals i gratuïtes. Actualment estan dirigides per la psicoterapeuta Glòria Mas però fa dos anys les portava la mateixa Sandra Poudevila. «Tinc un bon record de les teràpies a Girona. És cert que es veia una mica l'efecte de la reticència a la psicologia però es va aconseguir una gran cohesió de grup. Fins i tot van crear un grup de WhatsApp i quedaven fora de la teràpia per fer activitats d'oci, a vegades també amb els malalts», recorda Poudevila, que afirma que molts d'ells van reivindicar la necessitat de fundar alguna associació de familiars a Girona. «Molts dels familiars se senten sols, és important que predin la por a compartir la seva experiència», afirma.
Dimarts és el Dia Mundial delCuidador, una data en què es ret homenatge a totes aquelles persones anònimes que són cuidadores dia a dia de familiars i membres de l'entorn proper.
