06 de novembre de 2019
06.11.2019

Alerten de la invisibilitat del «bullying» per orientació sexual i identitat de gènere

Un informe de la Taula d'entitats del tercer sector evidencia la manca de dades sobre un problema que afecta adolescents i infants

05.11.2019 | 23:50
La presentació de l'estudi sobre LGBTI-fòbia, ahir al matí a Barcelona.

Dos de cada deu estudiants d'institut han presenciat pallisses a persones LGBTI i un 2% admet haver-ne fet, el 80% ha estat testimoni d'insults, el 70% ha sentit rumors i comentaris pejoratius i un 12% reconeix que hi ha participat –la mateixa proporció que ha insultat–, i més de la meitat dels joves han vist com es feien burles i un 8% n'ha realitzat.

Aquest és el panorama que dibuixa un estudi amb 300 alumnes de Secundària encarregat per la Taula d'entitats del tercer sector social de Catalunya, una organització que alerta de la invisibilitat de l'assetjament escolar per orientació sexual, identitat i expressió de gènere. Per la taula, doncs, és «urgent i imprescindible obtenir estadístiques sobre aquesta problemàtica social». Durant la presentació de l'informe, ahir a Barcelona, la Taula del tercer sector va reclamar dades específiques i territorialitzades per afrontar el problema de manera efectiva, un augment dels recursos econòmics –per a prevenció, detecció i intervenció– i humans –per formar els professionals dels àmbits educatiu i social–, a més de suport psicosocial, emocional, legal i jurídic per als afectats.

Petició de coordinació

En aquest sentit, el col·lectiu del tercer sector –que agrupa més de 3.000 entitats socials– demana la coordinació d'organismes com la Fiscalia de delictes d'odi i discriminació, el Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra, l'àrea per la igualtat de tracte i no discriminació de les persones LGBTI de la Generalitat, el Síndic de Greuges de Catalunya o els defensors locals, entre d'altres.

Segons l'informe que ha elaborat l'Observatori contra l'homofòbia, es tracta d'un «fenomen complex» que és «el principal motiu d'insult, burla o rebuig en els centres educatius». La dificultat dels assetjats per denunciar-ho o explicar-ho a la família afegeix complexitat a la situació; així com «la normalització de l'homofòbia» i la por de les persones que donen suport a les víctimes de convertir-se'n elles, també.

Segons va explicar un dels autors de l'informe i coordinador tècnic de l'Observatori contra l'homofòbia, Cristian Carrer, moltes vegades els infants o joves que pateixen algun tipus de discriminació per motius d'identitat de gènere o d'orientació sexual no expliquen el seu problema a les famílies perquè «no se senten segurs» i per por «de passar-ho malament». En una línia similar es va pronunciar la presidenta de la Taula del tercer sector, Francina Alsina, qui va considerar que no s'explica per «por, vergonya o humiliació». Per Alsina, calen més recursos per fer «aflorar» aquest problema, ja que «si és invisible, difícilment podrem frenar-lo i donar resposta a infants i joves».

Per deixar clar que aquest és un problema majoritàriament ocult, la Taula del tercer sector va contrastar el volum de denúncies a l'Estat per delictes d'odi associats a l'orientació afectiva o la identitat sexual amb les presentades a Catalunya per assetjament escolar relacionat amb les mateixes situacions: les primeres ocupen el tercer lloc, quant a volum, i les segones només representen el 2% del total.

L'estudi, titulat «LGBTI-fòbia entre infants i adolescents. Una problemàtica social a resoldre» reconeix que la societat sembla haver-ne pres consciència, així com de «la necessitat de frenar la seva presència als centres educatius», però adverteix de la dificultat de controlar-ho «sobretot a fora de l'entorn escolar, on l'assetjament pot continuar» i dels possibles efectes que pot tenir en els assetjats: «abandonament del centre, desmotivació personal i, fins i tot, comportaments autolesius».

«Un problema social greu»

El professor de la Universitat de Girona i coordinador d'un projecte europeu per canviar les actituds socials davant la diversitat de gènere en infants i adolescents, Josan Langarita, va afirmar que «l'assetjament és un problema social greu i s'ha d'abordar», però va defensar prudència i la necessitat de crear «un espai per a la reflexió» que permeti «desplegar polítiques efectives» i avaluar les que es fan per «garantir el benestar dels infants».
 
Josan Langarita és doctor en Antropologia social i, en l'actualitat, coordina el grau en Treball social de la UdG. Els seus àmbits de recerca estan relacionats amb l'exclusió i la intervenció social, d'una banda, i els estudis de gènere i diversitat sexual, per l'altra. 
 
L'expert va explicar que hi ha una «situació de desconeixement del que està passant en l'àmbit dels menors» i va ressaltar la importància de «saber quina és la realitat i les necessitats que tenim» per intervenir en els àmbits educatiu i social. Des del seu punt de vista, la judicialització de les violències, per si sola, no resol el problema «perquè estem parlant d'un fenomen estructural».
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook