El Jutjat Penal núm. 2 de Girona ha absolt set acusats de tenir una plantació d'onze quilos de marihuana en un habitatge de Cassà de la Selva per mala praxi durant la investigació policial. Tot i que els Mossos van poder constatar que en una nau exterior de l'habitatge hi havia una instal·lació de grans dimensions d'aquesta droga en sec «a punt» per ser venudes, el tribunal ha invalidat les dues principals proves de càrrec que hi havia contra els acusats (el reportatge fotogràfic i l'autorització d'entrada al domicili) perquè ha resolt que la policia va actuar amb mala praxi durant la investigació en l'obtenció de les proves incriminatòries.

Els fets van tenir lloc el 2015 en el marc d'una investigació iniciada pels Mossos arran dels indicis que a una finca de Cassà de la Selva hi havia una plantació de marihuana destinada al tràfic. La unitat encarregada de la diligència va utilitzar càmeres amb zoom i binocles durant les tasques de vigilància i enregistrament del reportatge fotogràfic per tal d'identificar els autors del delicte i constatar l'existència de la plantació, que es trobava en l'interior d'una finca situada en una zona boscosa i protegida per una tanca perimetral. Durant el tràmit de qüestions prèvies al judici oral la defensa de sis dels set acusats, encapçalada pel lletrat Aitor Cuéllar, del despatx Iuris Advocats, va demanar la nul·litat del reportatge fotogràfic perquè es va obtenir amb imatges ampliades d'una zona que considerava que formava part del domicili dels investigats i sense autorització judicial. Entenia que s'estava vulnerant el dret fonamental a la inviolabilitat domiciliària i a la intimitat dels acusats.

El tribunal li ha donat la raó i considera que s'han comès irregularitats tant en l'obtenció del reportatge fotogràfic i del seguiment dels investigats en l'interior de la finca com en la posterior autorització voluntària d'entrada i registre que va ser obtinguda de forma viciada pels Agents. Així ho recull la sentència, que detalla que si bé «l'agent no vulnera cap dret fonamental si el que percep és a la vista de qualsevol, sí que és irregular realitzar vigilància i seguiment policial a llocs privats sense autorització judicial ni consentiment dels habitants i amb eines d'aproximació». Només estaria justificat en un supòsit delictiu flagrant, un fet que en aquest succés no es va acreditar. La nul·litat del reportatge fotogràfic va fer caure la principal prova de càrrec, ja que «sense la utilització de les imatges no s'hauria identificat les persones que consten com a investigades», i la sentència conclou que condueix al «buit probatori, que obliga a la consegüent absolució dels acusats».

La segona vulneració detectada per la defensa i que assegura que va ser «clamorosa» va succeir en la posterior interceptació del vehicle d'un dels acusats. Durant l'actuació el titular de la finca va autoritzar l'entrada i registre però el tribunal considera que tal com va al·legar la defensa ho va fer «sota pressió» policial i sense que se li respectessin els seus drets de defensa. La sentència resol que tot i que els agents tenien indicis clars de criminalitat contra els dos investigats no van detenir-los, sinó que els van sotmetre a un interrogatori «incriminatori» i sense informar-los dels seus drets, com el de negar-se a concedir-los l'accés a l'habitatge i estar assistits per un lletrat. La defensa va manifestar que després d'informar a un dels acusats que estava essent investigat, els agents li van preguntar directament si tenia marihuana a casa i que «si els deixava entrar, no el detindrien, però que si no els permetia l'accés el detindrien juntament amb la seva família». Els agents van declarar durant el judici que l'acusat va confessar «espontàniament» que tenia la plantació, i un d'ells va reconèixer que la pràctica de no detenir-los en cas d'autorització d'entrada a l'immoble havia estat «habitual» durant aquella època per aconseguir la col·laboració dels investigats en casos de drogues.

Es tracta de dues nul·litats reconegudes durant el mateix judici, un fet que segons Cuéllar és molt «poc habitual» però que demostren que durant la investigació policial es van vulnerar els drets fonamentals dels acusats. «En l'àmbit penal, tot i que és innegable l'interès públic en perseguir fets delictius, la investigació no es pot dur a terme fora del marc legal», sosté l'advocat.

L'acusació demanava 2 anys i 9 mesos de presó i una multa de 22 mil euros per un delicte contra la salut pública així com una multa per delicte de defraudació elèctrica del que també han estat absolts, ja que Endesa no es va personar en la causa.

La sentència no és ferma i es pot apel·lar a l'Audiència de Girona.