11 de novembre de 2019
11.11.2019

Grups de poder, falˇlācies i poc debat, claus de la parālisi legislativa en l'eutanāsia

Tot i que el Parlament de Catalunya ha intentat aprovar diverses Proposicions de Llei per regular la mort assistida, ha xocat sempre amb el Codi Penal, que estableix penes de presķ pels cooperadors

11.11.2019 | 01:33
Grups de poder, falˇlācies i poc debat, claus de la parālisi legislativa en l'eutanāsia

Per què Espanya no es troba entre els països (Suïssa, Holanda, Bèlgica, Canadà i Colòmbia entre d'altres) que regulen l'eutanàsia tot i ser precursora d'altres despenalitzacions com l'avortament o el matrimoni homosexual? «Només ho podem entendre des d'una lògica de grups minoritaris de poder religiosos que dificulten el debat i que estandarditzen fal·làcies sobre la mort digna», expressa el vicepresident de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD) i metge pal·liatiu Fernando Marín. El primer impediment, però, és legal, i és l'article 143.4 del Codi Penal, que tracta específicament la cooperació amb la mort d'una altra persona. La llei subratlla que ha de ser «per petició expressa, seriosa i inequívoca» en cas d'una malaltia greu que conduiria a la mort o greus seqüeles. Les penes poden arribar fins als sis anys de presó segons si el tipus de cooperació arribés fins «al punt d'executar la mort».

Catalunya va ser pionera en regular aquest dret l'any 2000 que va posar en marxa el Document de Voluntats Anticipades, i l'Estatut recull en l'article 20 el «Dret a viure amb dignitat el procés de la mort», que tot i que expressa el «dret de totes les persones a viure amb dignitat el procés de llur mort», xoca amb el marc legislatiu al qual es deu, que és l'estatal. En aquest sentit, Marín assegura que la regulació actual provoca «més patiment al malalt del que ja pateix»: «El Codi Penal exerceix una violència estructural sobre la persona que vol morir i el fa entrar en un ambient sòrdid i clandestí», expressa.

La Facultat de Dret de la Universitat de Girona va abordar aquest divendres la situació legal del dret a morir dignament amb representants de DMD. «El debat es fa girar entorn al facultatiu mèdic i quan és el malalt el que pren la decisió. El facultatiu no està matant al malalt, així com tampoc ho fa el que ajuda una dona a avortar», subratlla Marín. És una de les fal·làcies típiques dels detractors i que segons el vicepresident és producte d'una «mentalitat postfranquista alimentada pel tabú a la mort que per sort a poc a poc va canviant». En aquest sentit sosté que hi ha un grup de poder molt reduït però amb força (una part s'aplega al voltant de la plataforma STOPEUTANASIA que integra principalment entitats cristianes) que promou la «dignitat i valor intrínsec de la vida humana» i el rebuig al «dret a la mort».

Aquí sorgeix la segona fal·làcia: i què passaria amb les persones que no tenen malalties terminals sinó mentals? «Es tracta d'un percentatge de l'1% dels que han optat per aquest camí a països com Holanda i Bèlgica, s'ha de discutir cas a cas però no podem frenar el debat per aquest 1% davant del patiment del 99%», subratlla Marín. «També s'ha demostrat que no mor més gent amb menys recursos, sinó els que volen morir».

Per ara, si una persona vol morir dignament mitjançant eutanàsia, ha d'anar a Suïssa, fer-la clandestina o no actuar. Un dels motius que expliquen la controvèrsia amb la mort assistida és el del suposat lucre que se'n podria obtenir. Alonso va desgranar que l'opció d'anar a Suïssa no s'adiu al que s'ha batejat com a «turisme de la mort»: «No existeix. El codi penal suís diu que l'ajuda a morir no està penalitzada sempre que es faci per motius altruistes».

Aquesta opció és minoritària, perquè és molt cara (cal fer-hi una estada de diversos dies i contemplar la posterior repatriació del cos), s'ha de tenir molta informació prèvia i saber almenys una de les quatre llengües oficials del país.

Alonso va exemplificar-ho amb el cas d'un jove gironí amb ELA (esclerosi lateral amiotròfica) que va dirigir-se a l'associació per assessorar-se sobre l'opció d'anar a Suïssa. «Els preocupava molt com ho faria per anar a l'aeroport i al metge, perquè no parlava cap de les llengües oficials del país». «Vaig haver-li d'explicar que l'última conversa que has de tenir i que queda gravada conforme al que diu al Codi Penal ha de ser en una d'aquestes llengües, i es va quedar sense poder-hi anar», i va resoldre: «Morir no és igual per tothom. No pot ser que morir bé o malament depengui dels diners que té cada persona».

Un ampli suport popular

Fa pocs dies una enquesta realitzada per la Societat Espanyola de Medicina Interna revelava que el 83% dels internistes estan a favor de la regulació. L'últim estudi en què el Centre d'Investigacions Sociològiques va incloure al qüestionari la postura sobre la mort digna va ser el 2009, i el 77,5% dels ciutadans s'hi van mostrar favorables. A Catalunya, Iniciativa per Catalunya (que actualment s'integra en la coalició d'En Comú Podem) i ERC han estat històricament impulsors de la despenalització.

A Espanya, PSOE i Cs inclouen als programes propostes en aquest sentit. La pròxima legislatura es presenta per DMD com una finestra oberta per desencallar aquesta pugna, després del pas fet pel PSOE l'octubre passat amb l'admissió a tràmit d'una proposició llei de l'eutanàsia que ha quedat estancada per la repetició electoral. «Esperem poder comptar amb una llei en els pròxims dos anys, i que s'iniciï un debat per discutir-ne els límits i les seves polèmiques», resol Marín.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook