La fotografia electoral del 10-N evidencia que, a les comarques gironines, ERC va resultar clarament vencedora a la majoria de municipis de la Costa Brava i també a la segona ciutat de la província, Figueres, fet que li va permetre tornar a ser la força més votada. Mentrestant, JxCat es va imposar a les comarques d'interior, especialment la Selva Interior, el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Ripollès, a banda de la capital, Girona, circumstància que li va permetre recuperar terreny que havia perdut el 28-A.

Les dues estratègies independentistes

Per al consultor polític Pau Canaleta, la distribució del vot permet visualitzar el resultat de les dues estratègies diferenciades de JxCat i d'ERC. Segons explica, l'estratègia republicana d' «ampliar la base» li ha permès consolidar-se en municipis que tradicionalment no han tingut una gran tradició independentista, com ara Roses, Palafrugell o Figueres. En aquest cas, indica Canaleta, els republicans han aconseguit captar vots procedents d'En Comú Podem, el PSC o abstencionistes, més que no pas de JxCat. En canvi, explica Canaleta, la llista impulsada per Carles Puigdemont ha aconseguit reforçar-se als llocs on la base ja estava eixamplada, és a dir, on l'independentisme és fort. En aquests municipis, situats bàsicament a les comarques d'interior, han aconseguit captar votants d'Esquerra amb un discurs independentista més rotund. Tot i això, Canaleta adverteix que l'estratègia de JxCat pot comportar un creixement limitat, ja que els permet acumular vots independentistes però no obrir-se a nous àmbits.

La regularitat d'ERC

Per al doctor Macià Serra (UdG), els mapes de guanyadors «son llaminers però expliquen poques coses». En aquest cas, subratlla que el comportament electoral d'Esquerra ha estat molt més regular que el de JxCat. Els republicans, indica Serra, han tret molts bons resultats en general, ja que en molts municipis on no han guanyat han aconseguit ser segona força. En canvi, JxCat, malgrat haver tingut bons resultats a l'interior de la província, s'estimba en algunes de les localitats de costa on l'independentisme no està tan arrelat: a Lloret i Blanes, on ha guanyat el PSC, JxCat ha estat quarta força.

El paper de la CUP

En la seva primera participació en unes eleccions generals, la CUP va aconseguir més de 31.000 vots a la demarcació de Girona; un molt bon resultat que no es va traduir en un escó però que ha tingut incidència en les altres forces independentistes. Macià Serra explica que és difícil de dir si ERC hauria mantingut el tercer escó sense la CUP, «però tot fa pensar que sí». Segons recorda, ERC ha perdut 23.000 vots i la CUP n'ha tingut més de 31.000; per tant, sense els cupaires és probable que part d'aquests vots haguessin anar a parar als republicans. En canvi, Canaleta no ho veu tan clar: «Els 23.000 vots que ha perdut ERC no només s'expliquen per la CUP, sinó que també hi ha hagut votants d'ERC que han anat a JxCat», assenyala el consultor.

L'abstenció perjudica ERC i beneficia ECP

Esquerra, com a partit majoritari, és un dels que més perjudicat es va veure pel descens de la participació, que va caure tres punts respecte el 28 d'abril. Segons explica Canaleta, aquest creixement de l'abstenció, sumat a la fragmentació del vot independentista, va facilitar que els comuns, malgrat perdre més de 3.000 vots, recuperessin l'escó gironí.

El PSC manté els feus

El PSC va obtenir el 10-N victòries de valor en tres dels grans municipis de les comarques gironines: Salt, Lloret i Blanes. Segons Serra, els socialistes, malgrat estar molt lluny de la seva època daurada amb Pasqual Maragall al capdavant, aguanten posicions tant a les dues localitats costaneres com en alguns barris de Girona i Salt. De fet, Serra apunta que la baixada de participació ha afectat sobretot a ERC, Comuns i PSC, mentre que JxCat no l'ha notat i tampoc la CUP, tot i que aquesta era el primer cop que es presentaven.

Els vots perduts de Cs

Per a Serra, no tots els vots que ha perdut Ciutadans han anat a PP i Vox, sinó que en alguns casos s'han quedat a casa. El mateix opina Canaleta, que apunta que una part pot haver anat al PSC.