L'Audiència Nacional (AN) ha absolt l'antic cap d'ETA, Garikoitz Aspiazu Rubina, àlies Txeroki, i Asier Arzalluz de l'assassinat del jutge gironí Josep Maria Lidón Corbí, comès el 7 de novembre de 2001. Segons els magisrtats, no hi ha proves suficients per considerar-los autors dels trets.

Els jutges de la Secció Tercera de la Sala Penal de l'AN entenen que en el judici no es va practicar «prova suficient» com per privar de la presumpció d'innocència als dos etarres. Per a Txeroki, la Fiscalia demanava 30 anys de presó, però durant la vista oral va retirar l'acusació contra Arzalluz. Per la seva banda, l'acusació popular exercida per la família de la víctima es demanaven 30 anys per a cadascun.

Segons va explicar el tribunal, l'absolució és «conseqüència de l'aplicació recta i imparcial» de la normativa continguda en la Constitució, el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament Criminal, i encara que no obvia que la víctima era un «company», perquè era magistrat, això no es pot veure entelat per sentiments de «compassió o venjança».

Després d'analitzar totes les proves, la sentència recalca els dèficits dels informes d'intel·ligència de l'Ertzaintza i de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional, així com de la pericial per acreditar l'autoria de l'assassinat per part dels dos etarres.

Pel que fa als testimonis que van oferir durant el judici tant la vídua de Josep Maria Lidón com el seu fill Iñigo, que van assegurar que havien identificat Txeroki com el presumpte assassí anys després del crim i després de veure'l a la televisió, la Sala no els ha considerat fiables.

Vist en un informatiu televisiu

És més, el tribunal ha inclòs en la sentència les compareixences prestades anteriorment per la vídua i el fill del magistrat, en les quals no van poder identificar els autors de l'atemptat, tant en declaracions fetes el 2001 -l'endemà passat de l'assassinat- com el 2002 i, posteriorment, en els judicis que es van celebrar per aquests fets.

Segons els seus testimonis, mare i fill van reconèixer Txeroki quan el van veure baixar d'un avió en un telenotícies. Tots dos van coincidir que va ser un moment de xoc, que va coincidir quan sopaven junts i miraven la televisió. Quan el van veure de cos sencer i en les fotografies que il·lustraven la informació, es van mirar i es van dir: «Sí, és ell». No obstant això, difereixen en la data en què va ocórrer la identificació: la vídua creu que va ser l'any 2008, mentre que el fill sosté que va ser el 2011. El tribunal ha considerat que la creença de les víctimes, sense més proves, no és suficient per treure la presumpció d'innocència.