La plataforma SOS Costa Brava la distinció de Reserva de Biosfera 2021 del litoral gironí si no va de la mà de «mesures reals i efectives» que vagin més enllà d'una «simple etiqueta o marca comercial». Amb aquestes paraules va donar ahir el crit d'alerta l'advocat de la plataforma, Eduard de Ribot, durant el segon seminari de «Paisatges Salvats» de la UdG, en referència a la candidatura de la Costa Brava -impulsada per la Diputació de Girona, la Fundació Mar, la UdG i el Patronat de Turisme- que aspira a aquest reconeixement de la Unesco.

Ara bé, perquè aquest segell -que no és cap règim de protecció ni aporta recursos econòmics directes- sigui una oportunitat, SOS Costa Brava dona un «sí condicionat» i demana que es doti el litoral d'un règim de protecció, com ara la declaració dels terrenys costaners com a no urbanitzables i la desclassificació de tots els boscos que estan en risc de ser urbanitzats, segons les seves estimacions, més de 200 sòls. «No cal destruir aquest territori tan valuós, i menys encara per construir-hi segones residències que s'ocuparan durant un mes a l'any», va denunciar el representant de la plataforma, que es va constituir a l'agost de 2018 i aplega 22 municipis.

Per garantir la viabilitat de la candidatura, Ribot també va proposar destinar una part de la recaptació de la taxa turística a adquirir i blindar els territoris verges, inspirant-se en la institució francesa anomenada Conservatori del Litoral Francès dedicada a aquesta tasca. Finalment, va posar la lupa sobre els diferents projectes que, al seu parer, s'haurien d'aturar si es vol lluir un segell de Reserva de Biosfera, com ara la construcció d'habitatges davant la platja de Pals o la prolongació de l'autopista del Maresme que, va apuntar el lletrat, preveu l'entrada a Lloret de Mar per tres carrils, amb túnel i viaducte.

La candidatura

El territori que aspira a ser Reserva de la Biosfera 2021 abasta un total de 6.600 km2 -que inclou 2.400 de superfície terrestre i 4.200 de plataforma continental- compresos entre Portbou i Blanes i que empara nuclis ja protegits com els Aiguamolls de l'Empordà i el Cap de Creus. En aquests moments, s'estan ultimant els detalls de la candidatura de forma participativa per presentar-la a la seu de la Unesco de Madrid.