El 37% dels habitatges amb llicència d'ús turístic a Girona s'ofereixen al mercat mentre que la resta estan inactius. Dels 706 apartaments amb llicència que hi havia el novembre del 2018, només 260 tenien activitat. Són dades d'un estudi elaborat per investigadors del Campus Turisme de la UdG.

Una altra de les conclusions de l'estudi és que els discursos de «turismofòbia» que s'han generat a la ciutat en els últims vuit anys són idees i conceptes «importats» d'altres indrets com Barcelona i que no s'ajusten a la realitat. Un dels autors de l'estudi, Dani Blasco, ho va explicar ahir a Lloret de Mar en el Simposi Reptes de Futur que organitza l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA).

Segons va explicar un dels autors, Daniel Blasco, aquesta inactivitat podria donar-se perquè alguns propietaris s'han adonat que no és un negoci tan rentable i ho tenen en suspensió o bé «han demanat la llicència per si de cas» i preveient que més endavant el procés per obtenir-la sigui més complicat.

L'estudi s'ha fet des del Campus de Turisme de la UdG per encàrrec de l'Ajuntament de Girona i les conclusions es publicaran en un article en una revista internacional. Segons la investigació, els discursos «turismofòbics» són idees i conceptes «importats» de Barcelona que es transmeten, per exemple, a través de plataformes veïnals en contacte amb d'altres que hi ha a Catalunya.

«L'activitat turística de Barcelona, de volum, pernoctacions i PIB no té res a veure amb la realitat a Girona i per tant els discursos no haurien de ser els mateixos, sinó diferents», va afirmar Blasco. Paraules com «massificació» o «gentrificació» s'estan utilitzant per a totes dues ciutats però, segons els investigadors, no es pot generalitzar i caldria fer matisos en cada cas.

Una altra de les idees recollides és que no es pot afirmar que l'activitat dels HUTs «repercuteixi negativament» en aspectes socioeconòmics de la ciutat com són els preus de lloguer d'habitatges, la identitat local o la transformació dels teixits productius. També s'observa com la legalització dels allotjaments augmenta en els darrers anys.

En el mateix simposi, el president de l'ATA, Lluís Parera, va denunciar que les restriccions de llicències que estan impulsant alguns ajuntaments gironins, com Lloret de Mar, Begur i Tossa de Mar, el que fan és «fomentar» l'intrusisme en el sector.

Va apuntar que Girona és capdavantera en la legalització d'HUT a Catalunya amb 36.500 unitats al registre de la Generalitat, el 45% del país.

Durant la jornada van lliurar els Premis Gironins d'Apartaments i Vil·les de vacances. Van premiar vuit allotjaments turístics. El simposi, amb 16 inscrits, va dirigit als propietaris i gestors d'apartaments i també a tècnics i responsables polítics.