16 de novembre de 2019
16.11.2019

La Generalitat, contra rellotge per aprovar el nou pla de la Costa Brava

La previsió era donar-li llum verda el 13 de novembre, però la tramitació s'ha allargat i encara no hi ha data

16.11.2019 | 01:27
La cala d'Aigua Xelida, una de les amenaçades per la pressió urbanística.

La Generalitat està treballant contra rellotge per aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic de la Costa Brava, que ha de definir quines zones impedeix urbanitzar per frenar la pressió urbanística al litoral gironí. La moratòria que el Govern català va aprovar mentre es redacta el pla i que impedeix edificar en una franja de 500 metres i en terrenys amb pendents superiors al 20% data del 17 de gener d'aquest 2019 i té la vigència d'un any, de manera que finalitzarà d'aquí a dos mesos. Malgrat que la previsió del departament de Territori i Sostenibilitat era aprovar el Pla en la Comissió Territorial d'Urbanisme del passat 13 de novembre, fonts de la conselleria expliquen que la tramitació s'ha allargat més del previst i que encara no hi ha una data fixada. La voluntat del Govern català, en principi, és fer l'aprovació inicial abans que s'acabi el 2019, tot i que des de la Conselleria no confirmen si finalment això serà possible.

Però aconseguir que el Pla generi consens entre els ajuntaments i les entitats ecologistes, agrupades en la plataforma SOS Costa Brava, no serà fàcil. El nou document ha de revisar 165 sectors urbanitzables del litoral gironí que encara no s'han desenvolupat que sumen 1.543 hectàrees de superfície en 17 municipis que no s'han adaptat al planejament territorial. A més, s'examinaran els sòls sense desenvolupar situats a primera línia de mar de totes les localitats, 22 localitats costaneres gironines, tinguin el seu planejament adaptat o no. De fet, les úniques que l'hi tenen són Palafrugell, Palamós, Castell-Platja d'Aro, Calonge-Sant Antoni i Castelló d'Empúries. En total, en els terrenys que s'estan revisant s'hi podrien construir, potencialment, uns 20.000 habitatges. Segons va anunciar la Generalitat, s'està analitzant parcel·la a parcel·la i en cada cas es podran prendre tres decisions: resoldre que no es pot aturar l'edificació; reordenar els sectors per disminuir-ne la construcció o bé desclassificar els sòls per impedir que s'hi pugui edificar.

El secretari d'Hàbitat Urbà de la Generalitat, Agustí Serra, va avançar en una entrevista a la Cadena SER el passat mes de setembre que el nou Pla aturarà com a mínim 5.000 noves edificacions. Això podria obrir la porta a haver de pagar indemnitzacions als propietaris que tinguin drets adquirits i, per tant, el Govern català vol anar molt en compte. Els serveis jurídics del departament estan estudiant les opcions per tal d'evitar fer front a quantioses reclamacions, tot i que no està clar que puguin evitar-les en tots els casos.

Per tal d'evitar noves construccions mentre es porta a terme tota aquesta revisió, la Generalitat va aprovar una moratòria que impedia construir en una franja de 500 metres al llarg i en terrenys que tinguessin més d'un 20% de pendent. Al febrer va ampliar aquesta moratòria a 80 sectors urbanitzables més que no arriben a tenir un 20% de pendent, mentre que al març es va aixecar la prohibició en sectors urbans molt determinats com el nucli de antic de Cadaqués, la Vila Vella de Tossa, el Port de la Selva i Palamós, entre d'altres.

Ara, però, s'acaba el període de moratòria. En el moment de la seva aprovació el text deia que la durada de la suspensió de les tramitacions de llicència seria fins a l'aprovació del nou Pla Director, però que en tot cas seria per a un màxim d'un any. A partir d'aquí, el text indicava que si l'aprovació inicial del Pla establia que s'havia d'allargar la prohibició, també es podria fer.

Per tant, el temps s'acaba i el 17 de gener expira la moratòria, si és que no hi ha cap pròrroga. La Generalitat ha d'explicar la seva proposta als ajuntaments i també a les entitats ecologistes, tal com es va comprometre, i aprovar inicialment el nou Pla en el qual podria ser una Comissió Territorial d'Urbanisme ordinària o extraordinària. Abans de fer-ho, el Govern català vol aconseguir el màxim de consens possible, ja que alguns alcaldes es van queixar en el seu moment que la moratòria era massa restrictiva i podia perjudicar l'economia dels seus municipis, mentre que SOS Costa Brava vol, en canvi, que es protegeixi el màxim possible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades