Evitar la biòpsia a un ronyó trasplantat per saber-ne el grau de rebuig i substituir aquesta tècnica per una altra de menys dolorosa i complicada: una simple anàlisi d'orina, on hi ha molècules que també informen de l'estat renal. Aquest és el principal objectiu que s'ha proposat el grup d'investigació ReMAR (Recerca en Malalties d'Afectació Renal), ubicat a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona -popularment conegut com «Can RutiDins el grup d'investigació hi ha Laura Carreras, predoctoranda de Girona que es dedica a la recerca des de fa prop de cinc anys. «Vaig estudiar Veterinària i en acabar la carrera tenia ganes d'endinsar-me en la investigació i va ser quan vaig entrar a treballar a l'Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol i vaig poder iniciar la meva tesi doctoral, que, de fet, se centra en la línia d'investigació que estem duent a terme», explica Carreras, qui assegura que està rodejada de «grans professionals» de la matèria.
L'Institut d'Investigació dins del qual hi ha el Grup ReMAR està reconegut com a grup pre-consolidat per la Generalitat de Catalunya. L'equip està coordinat pel Dr. Francesc E. Borràs, està integrat per biòlegs cel·lulars i moleculars, nefròlegs, tècnics especialistes i personal en formació, i tots comparteixen un interès comú en la problemàtica del pacient trasplantat renal.
El projecte d'investigació que estan duent a terme ja fa quatre anys que està en marxa. Van iniciar la recerca amb el suport econòmic de la Fundació Cellex -entitat amb un paper determinant en el desenvolupament de la ciència catalana- i al llarg d'aquest temps han pogut fer grans avenços en la línia del trasplantament renal.
Desenvolupament del projecte
Aproximadament el 10% de pacients amb un ronyó trasplantat pateixen rebuig cada any. D'aquest percentatge, un 25% és degut a fibrosi renal, una lesió que se sol incrementar a mesura que passen els anys.
«Quan ocorre un episodi de rebuig -que pot ser degut a diferents naturaleses-, és important diagnosticar-ho ràpid i amb precisió per poder aplicar el tractament necessari i que el pacient no perdi l'òrgan», explica Carreras.
El mètode diagnòstic que s'utilitza actualment és la biòpsia renal, però és un mètode que comporta «risc de complicacions, és dolorós i una mica subjectiu segons el patòleg, de manera que prop del 20% de les vegades la biòpsia no conclou en un diagnòstic encertat», matisa Laura Carreras, qui assegura que «estem buscant biomarcadors en orina, és a dir, alguna molècula que ens indiqui què està passant al ronyó. N'hem trobat una que apareix en orina en altes quantitats quan el ronyó del pacient té un alt grau de fibrosi», explica la investigadora.
Els avantatges més importants que es poden tenir amb aquest biomarcador són que es tractaria simplement d'agafar una mostra d'orina, ja que aquesta és «molt més representativa de tot el ronyó -a diferència de la biòpsia, que només permet agafar una petita part de l'òrgan- i es podria repetir molt més sovint per tal de monitoritzar millor els pacients i tenir un diagnòstic més precoç», conclou Carreras a partir de la línia d'investigació que està duent a terme juntament amb el grup.
Una de les grans novetats de l'equip d'investigació és que recentment han rebut una beca amb una dotació econòmica important per part de CaixaImpulse , que impulsa la creació d'empreses i productes en l'àmbit de les ciències de la vida i de la salut. El programa s'adreça als centres de recerca que estiguin treballant en projectes que generin valor per a la societat, principalment centres universitaris, hospitalaris i altres centres de recerca o entitats sense ànim de lucre adreçades a la investigació. «Gràcies a aquesta beca podrem consolidar els resultats en un nombre més elevat de pacients i podrem desenvolupar la tecnologia necessària per fer-ne una prova diagnòstica real per als hospitals», explica Carreras. D'un total de 102 projectes que aspiraven a obtenir la beca, en van ser seleccionats 21. Els grups de recerca que reben l'ajuda també es beneficien d'un programa de formació i tutorització en emprenedoria, a més d'entrar en contacte amb experts en diferents àrees de la innovació.
Taxa de trasplantaments alta
Cal destacar que Catalunya és la regió del món on més trasplantaments renals es realitzen en proporció al nombre d'habitants. A tot Catalunya l'any 2017 es van realitzar 780 trasplantaments renals. Aquesta xifra representa una taxa de trasplantament del 103,2 pmp (expressada per milió de persones) superior a les taxes de la resta del món. Hi ha prop de 600 persones amb un trasplantament renal a la regió sanitària de Girona. Concretament, el 2017 n'hi havia 583.
El ronyó és un dels òrgans més susceptibles a patir rebuig, de manera que la investigació sobre el diagnòstic així com també el tractament en aquesta àrea és de gran importància per aportar millores en un futur pròxim.
