Les comarques de Girona van patir una sèrie d'assalts violents entre els anys 2010 i 2012 que van posar tothom en alerta. Arran d'això, molts ajuntaments van veure la necessitat i la urgència de tenir més vigilància als seus carrers i alguns d'ells va decidir optar per col·locar càmeres.
Platja d'Aro va ser el primer municipi a optar per la videovigilància a les comarques de Girona i l'any 2014 ja en tenia de lectura de matrícules i d'ambient a la via pública. Actualment, en té 33 repartides per diferents punts del municipi. En més d'una ocasió la Policia Local de Castell - Platja d'Aro n'ha elogiat la tecnologia però sobretot, destaquen que darrere de les càmeres hi ha una feina dels agents. Ja que les «alimenten» a partir de les dades delinqüencials i també de l'observació i patrullatge, entre d'altres. Les imatges i la cura que en té aquesta policia han permès resoldre delictes i també, han servit a altres cossos policials per investigar-ne.
Aquest és un exemple de la gran utilitat d'uns aparells que per a moltes persones els fan sentir segures i d'altres ho consideren una invasió de la intimitat.
El que està clar és que en ple segle XXI, aquesta necessitat de tenir més seguretat ha fet que molts ajuntaments apostin per la videovigilància als seus carrers i amb l'objectiu, sobretot, de fer baixar els delictes. Sovint són aparells dissuasoris però amb una feina policial al darrere, com expliquen els experts, poden arribar a ser molt útils.
A les comarques de Girona els aparells cal que siguin autoritzats per la Direcció General d'Administració de Seguretat del departament d'Interior i abans, cal un informe favorable de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya.
Durant els últims tres anys, segons les dades facilitades pel departament d'Interior, s'han autoritzat 215 sistemes de videovigilància fixos en 17 municipis gironins. La major part dels prermisos d'Interior s'han donat l'any 2017 (89). Mentre que el 2018 en van ser 61 i el 2019, 65.
Aquestes més de 200 càmeres s'han autoritzat des del 2017 fins al 2019 a Banyoles (1), Caldes de Malavella (15), Calonge (16), Cassà de la Selva (16), Celrà (1), Figueres (7), Girona (5), la Jonquera (28), Lloret de Mar (12), Olot (10), Palafrugell (10), Palamós (8), Roses (2), Salt (41), Sant Feliu de Guíxols (25), Sarrià de Ter (12) i Tossa de Mar (6).
El municipi que n'ha demanat més des del 2017 és Salt. Fa dos anys n'hi va autoritzar 40 i el 2018, una. En segon lloc hi ha la Jonquera, amb 28 autoritzades enguany i el tercer municipi amb més càmeres autoritzades és Sant Feliu de Guíxols, amb 25 totals.
Són tres poblacions que consideren molt necessària la seva implantació. A Salt, quan es va fer la instal·lació, des de l'Ajuntament es va assegurar que són una «bona eina policial» i que s'havia decidit posar-ne pel centre de la població per l'experiència prèvia en aparcaments, on havien baixat els robatoris.
A la Jonquera a principis d'any ja es van instal·lar bona part de les autoritzades pel centre històric. En aquest municipi la Policia Local controla dotze punts conflictius i els accessos a la vila empordanesa gràcies a aquests enginys tecnològics. I a Sant Feliu de Guíxols són càmeres que tenen com a objectiu el control dels accessos.
Les demandes per col·locar aquests aparells cada cop són més freqüents i no és d'estranyar haver llegit titulars com aquests al Diari de Girona els últims mesos: «Girona instal·larà càmeres de videovigilància a tots els barris de la ciutat», «Llançà vol posar càmeres de videovigilància per combatre actes incívics i robatoris» o «Vuit municipis de la Garrotxa podran tenir càmeres de vigilància el segon semestre d'aquest any».
Tots aquests municipis o comarques -en el cas de la Garrotxa- per poder-ne col·locar els cal un permís del departament d'Interior. I un cop el tenen, cal veure de quin tipus són les que implanten. Si són de lectura de matrícules o d'ambient i que les supervisarà.
Sense Policia Local
En el cas de municipis que no tenen policia perquè són massa petits, Interior va informar a principis d'any que se'ls facilitarà un sistema de videovigilància. En aquest cas, els aparells es podran col·locar en diferents llocs públics i permetran poder investigar i prevenir però les localitats interessades hauran d'acreditar «una necessitat de seguretat ciutadana». Els aparells podran estar col·locats per un període limitat i l'emmagatzematge, custòdia i visionat de les imatges correspondrà als Mossos d'Esquadra.
