La Diputació de Girona ha reforçat les subvencions als ajuntaments per facilitar l’accés a l’habitatge, de manera que una partida que va començar amb uns 100.000 euros ara disposa d’un milió. Segons va explicar el president de l’ens, Miquel Noguer (JxCat), malgrat que la vivenda no és una competència de la Diputació, han decidit potenciar aquesta línia d’ajuts davant les peticions dels ajuntaments. «Quan va començar la crisi ens demanaven sobretot ajuts per a qüestions de primera necessitat, com per exemple els aliments, mentre que en una segona onada ens han demanat suport per garantir l’accés a l’habitatge», va assenyalar Noguer. En el ple es va aprovar la modificació d’algunes de les bases que serveixen per a atorgar aquests ajuts. El diputat delegat d’Habitatge, Quim Ayats (ERC), va assenyalar que el principal objectiu és «facilitar al màxim» que els consistoris puguin acollir-se a aquestes ajudes.

Malgrat que les competència en matèria d’Habitatge recauen sobretot en la Generalitat, un dels objectius de la Diputació és atorgar als ajuntaments gironins eines suficients per impulsar, concretar i desenvolupar polítiques socials d’habitatge en el seu àmbit municipal. Per això, s’estableixen quatre línies de subvenció: una per a estudis, plans, programes i projectes locals d’habitatge; la segona, per a inversions en vivendes destinades a polítiques socials; la tercera per a la compra d’habitatge social i la darrera per la gestió de les polítiques socials de vivenda en l’àmbit comarcal.

Ayats va explicar que, a partir d’ara, els ajuntaments que vulguin invertir en pisos destinats a lloguer social podran rebre fins a 8.000 euros per cada habitatge cedit i 15.000 en el cas dels que son de titularitat municipal. A més, un altre canvi consistirà en què els ens locals podran rebre entre 10.000 i 30.000 euros d’ajuda per cada habitatge que comprin, amb un màxim de tres per municipi. D’altra banda, també augmentaran de 7.000 a 8.000 euros els ajuts per a inversions en habitatges que els consistoris tinguin en cessió i de 10.000 a 15.000 euros per habitatge en aquells casos que siguin de titularitat municipal.

El diputat d’Habitatge també va anunciar que es reduiran de deu a set anys els anys de cessió que han de tenir els ajuntaments sobre els pisos, ja que en molts casos aquest requisit s’acabava convertint en una llosa, ja que alguns propietaris no estaven disposats a fer una cessió per tant de temps. D’altra banda, en el cas de les adquisicions, perquè un ajuntament opti a l'ajuda haurà de garantir que es destina a polítiques socials durant dotze anys i no deu, com fins ara.

Les modificacions es van aprovar per unanimitat durant la sessió plenària, tot i que la diputada de la CUP, Laia Pèlach, va lamentar que no s’hagués anat «més enllà» amb algunes propostes i no s’hagin tingut en compte les necessitats específiques de cada municipi. Per la seva banda, Juli Fernández (PSC) va considerar que es tracta d’una millora en matèria d’habitatge.