L'any passat van ingressar a la Unitat de Neonatologia un total de 337 nadons, dels quals el 50 % ho van fer a la Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN), la majoria d'ells per prematuritat. D'aquests, 51 nadons van ser prematurs extrems; és a dir, van tenir un pes inferior als 1.500 grams en néixer. Malgrat que el nombre d'ingressos a la Unitat de Neonatologia del Trueta s'ha anat reduint en els darrers anys, d'acord amb la davallada de la natalitat, el nombre d'ingressos de nadons amb un pes inferior als 1.500 grams en néixer es va mantenint de manera estable. El 2017, n'hi va haver 50 i el 2016 i 2015, un total de 51.

D'altra banda, malgrat que la major taxa de mortalitat es produeix en nadons amb major prematuritat, la tendència dels darrers anys al Trueta és que sigui cada vegada menor: el 2018, la mortalitat en grans prematurs va ser del 7,8 % -nascuts amb un pes inferior als 1.500 grams o abans de les 32 setmanes de gestació. Des de la Unitat de Neonatologia del Trueta s'està impulsant un model assistencial que promou la visió holística de l'infant i la seva família, el treball en equip, la individualització de les cures i la inclusió de la família, el treball en xarxa i la continuïtat assistencial a l'alta.

En Quel forma part d'aquest grup de prematurs que va néixer amb menys d'un quilo i mig. Tot i haver nascut amb 34 setmanes, només va pesar 1.460 grams. «Cap a les 20 setmanes de gestació, els metges ens van dir que no creixia bé i que caldria anar-ho controlant», explica l'Alda Pérez, mare d'en Quel. Al principi, l'Alda i en Jordi -els seus pares- van intentar prendre's la situació amb «tranquil·litat» fins a les 32 setmanes. «A partir d'aquest moment l'embaràs es va complicar i em van derivar a l'hospital Trueta, on havia de fer controls cada 48 hores», explica l'Alda, que fins llavors es visitaven a l'hospital de Figueres ja que ella i en Jordi viuen a Albanyà. «A la setmana 34 em van haver de fer una cessària d'urgència ja que la situació no es podia sostenir, a en Quel no li arribava aliment suficient», explica l'Alda, qui assegura que el moment previ a la intervenció va ser un dels més durs de tot el procés.

Un cop en Quel va haver nascut, el van traslladar a la incubadora, on es va estar poc més de dues setmanes. Com que havia nascut amb 32 setmanes de gestació, els òrgans estaven ben desenvolupats, però calia incrementar el pes ja que no era l'adequat en proporció a la gestació. «Un altre dels moments més complicats per nosaltres va ser haver de tornar a casa sense en Quel. A partir d'aquell moment anàvem i veníem cada dia d'Albanyà a Girona», recorda l'Alda.

Els pares d'en Quel qualifiquen la tasca dels professionals de la Unitat de Neonatologia d'«excel·lent». «El tracte del ginecòleg va ser molt bo, així com el dels pediatres, les infermeres i llevadores -gràcies a elles vaig poder assolir una molt bona lactància que encara dura-», matisa Pérez. «Crec que mai pots agrair suficientment la feina de l'equip d'infermeria, ens van facilitar un telèfon per poder trucar i saber l'estat del nen, un cop tornàvem a casa a les nits; definitivament tot l'equip juntament amb en Quel eren la nostra família durant aquells dies tan intensos», conclou l'Alda.

Desenvolupament de programes

Durant el 2018 es va potenciar el Programa d'atenció domiciliària, en el qual es van incloure 29 nadons. Aquest programa pretén incrementar les competències de les famílies en la cura dels seus fills. En determinats casos, s'avança el trasllat del nadó al seu domicili perquè pugui ser cuidat directament pels seus pares durant les 24 hores del dia, amb l'assessorament i les visites periòdiques d'una infermera. En la major part dels casos, una metgessa neonatòloga s'encarrega de donar l'alta a l'infant al mateix domicili.

A la Unitat també tenen implantada una consulta de seguiment dels nadons de risc, que té dos objectius: d'una banda, prevenir i detectar problemes que puguin sorgir durant el desenvolupament de la criatura i reforçar la seguretat de les famílies i, de l'altra, recollir informació sobre l'evolució postnatal dels nadons de risc. Aquest seguiment es fa durant els tres primers anys de vida de l'infant. Durant el 2018, aquesta consulta va realitzar 103 primeres visites i 244 visites successives.

«Ens van parlar del Programa d'atenció domiciliària però no el podien dur a terme en el nostre cas perquè vivim massa lluny de Girona», explica l'Alda, però afirma que els pares d'unes bessones que van néixer la mateixa setmana que en Quel el van poder fer i en van treure una valoració «positiva».

L'hospital Trueta disposa fa anys d'un servei de suport psicològic a les famílies de nounats ingressats a la UCIN, ja sigui per haver nascut prematurs, haver patit una asfíxia en el moment del part, haver nascut amb alguna malformació o d'altres casos. Una psicòloga, la Natàlia, va visitar els pares d'en Quel el dia que l'Alda rebia l'alta. «Ens va ajudar molt, de fet ens va oferir fer teràpia de grup setmanal però no hi vam anar perquè ja ens recolzàvem amb altres pares que també havien tingut fills prematurs», recorda.

Actualment en Quel està a punt de complir un any i mig i, segons els seus pares, està «perfectament bé de salut, com qualsevol altre nen de la seva edat». Diumenge en Quel i els seus pares van participar a les activitats organitzades per l'Associació de Prematurs de Girona al Trueta per commemorar el Dia Mundial del Nen Prematur. «Va ser una jornada molt emotiva, ens vam retrobar amb pares i infermeres que ens havien donat suport», explica la mare d'en Quel, qui també ha fet donacions a l'associació Som prematurs i es planteja fer-se voluntària de l'Associació de Prematurs de Girona.