El botxí meridional és un dels ocells en extinció a Girona que ignora la UE

A les comarques gironines, aquesta problemàtica toca de ple, amb ocells , «fins i tot amb números que podrien ser pitjors», ha advertit un dels autors de l'estudi, Virgilio Hermoso. I és que, precisament, són els territoris mediterranis els que concentren major proporció i riquesa en diversitat d'espècies de la UE i, malauradament, també és on n'hi ha més d'amenaçades.

Així, per exemple, el botxí meridional no figura a cap de les resolucions de la UE -les anomenades Directiva d'Aus i Directiva d'Hàbitat- tot i tractar-se d'un tipus d'au present exclusivament a la Península Ibèrica i al sud de França. Sense anar més lluny, només n'hi ha cent escassos exemplars a la demarcació de Girona , segons han senyalat aquest grup de científics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Així, doncs, com que té un baix rang de població i està distribuït a molt pocs punts del territori, els experts l'han classificat com a «espècie en situació crítica», malgrat que en els textos de les institucions europees no se'n vegi ni rastre. Segons Hermoso, el principal inconvenient de tenir llistes incompletes és que repercuteix directament en el finançament al qual poden aspirar els projectes, condicionat a si es dedica a una espècie en perill d'extinció reconeguda per la UE o no. Per això, si els centres d'investigació i recuperació d'animals volen tirar endavant un projecte tindran més finaçament si el dediquen al tritó del Montseny, per exemple, ja que aquest amfibi sí que està reconegut, mentre que pel botxí meridional es trobaran amb traves.

«S'ha de trobar la manera de reduir aquest desfasament entre el que s'està protegint i el que s'està deixant descobert», observa Alejandra Moran, una de les investigadores.

Propostes dels experts

Per això, els autors de la investigació ja han publicat articles a les revistes Scientific Reports i Environmental Research Letters per proposar un canvi de polítiques i, així, ajustar al màxim el que consta en el paper amb la situació real de les espècies amenaçades.

A banda d'incidir en la necessitat d'ampliar les llistes, Hermoso aposta per aprofitar els recursos ja existents i «extreure'n tot el seu suc i potencial», especialment els que s'han desplegat amb la Xarxa Natura 2000 que s'estén pels Aiguamolls de l'Empordà i el massís del Montseny, entre d'altres.

En realitat, són àrees protegides on conviuen moltes de les espècies en perill d'extinció, tant les que consten a les llistes com aquelles ignorades i -si bé és cert que la Xarxa Natura 2000 queda petita i no cobreix tot el territori necessari-, un canvi de paradigma en gestió dels espais ja delimitats podria servir per garantir la cobertura de moltes més espècies. Des del CSIC i CFTC apunten que, a partir de la meta 2020 de l'Estratègia de la Biodiversitat de la UE, es presenta l'oportunitat per reformular les polítiques de gestió i esmenar les directives.