Les primeres furgonetes del Banc dels Aliments sortien ja abans de les nou del matí d'ahir del magatzem -ubicat a l'est de Girona, al costat del Tanatori- per enfilar-se, matineres, cap als punts on encara faltaven els petos dels voluntaris i les caixes buides que, entre ahir i avui, esperen omplir de tones de queviures l'onzena edició del Gran Recapte. Llet, oli i conserves -de llegums, peix i verdures- són l'objectiu dels 341 punts de recollida disseminats per la província de Girona, als quals cal afegir el gran gegant omnipresent d'internet, a través de la pàgina a internet www.granrecapteonline.com i plataformes comercials col·laboradores.
Les bosses de tela reutilitzables han estat una de les novetats d'enguany que, també de color blau com els petos dels voluntaris, han deixat de banda el plàstic i ja s'han començat a veure amunt i avall en els carros de la compra dels clients dels supermercats i comerços col·laboradors. I és que, si una cosa és clara, és que el motor que manté viva la iniciativa és la gent, ja sigui amb el moviment del voluntariat per organitzar-se o la força de cada donació per omplir els dipòsits d'aliments.
En són clars exemples els perfils tan diversificats de voluntaris que coincideixen en el mateix torn de tarda en un supermercat Consum. Des de la Humaima El Haddaji o en Jauad El Beghdadi, que tenen 18 anys i s'estrenen com a voluntaris, fins al cas d'en Llorenç Galay, que ja porta més de set anys de Grans Recaptes a l'esquena. Entre els motius que els empenyen a participar s'hi troba el fet que molts, com en Jauad, coneixen persones que ho necessiten i que han recorregut al menjar subministrat pel Banc dels Aliments, que reparteixen entitats benèfiques com Càritas. I és que, malauradament, la situació de necessitat ens és propera a tots i així ho corroboren les xifres d'Idescat del 2018: un de cada cinc la pateix. I és que l'índex de pobresa a Catalunya va arribar l'any passat a una xifra rècord del 21,3% de la població, afectant sobretot dones i persones d'edat avançada.
Per això, el president del Banc dels Aliments de Girona, Frederic Gómez, va alertar ahir d'aquest lleuger repunt de la pobresa en el conjunt de Catalunya i, si bé a les comarques gironines s'ha esmorteït un xic, els aliments de l'entitat arriben a un total de 32.000 persones de la província. Vistes les dades, crec que no és difícil convenir en la conclusió de «tant de bo no haguéssim de fer el Gran Recapte». També van ser les paraules del president del Banc dels Aliments durant l'acte que, ahir al migdia, va inaugurar la campanya davant del Mercat del Lleó, on també van assistir l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; l'escriptora i coordinadora a Girona de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Maria Mercè Roca; la regidora de Drets Socials i Cooperació, Núria Pi, i el president de l'Associació de Comerciants del Mercat del Lleó, Manel Rodríguez.
Madrenas, per la seva banda, va lamentar que «els recursos no són infinits» i que això comporta, des de les administracions, «no poder fer les aportacions necessàries i fer front a totes les necessitats que té la nostra societat». Per això, va destacar la solidaritat com un dels valors propis de la ciutat i del país i va realçar la tasca dels gairebé 4.000 voluntaris de la demarcació, així com la potència i el compromís de les entitats socials. Bé, el que dèiem, el motor és la gent. Sí, d'acord, però les xifres són les que són i, per molt bonica que sigui la força del voluntariat, em remeto a Maria Mercè Roca: «No ens hem de quedar aquí». Sense deixar de posar en valor la tasca dels voluntaris, l'escriptora va apel·lar a la «veu crítica» i, tal com demanava fora de micro, «cal posar el dit a la nafra» per posar totes les injustícies sobre la taula. «No ens hem de limitar a posar un pedaç o una tirita, sinó que hem de ser més bel·ligerants», va subratllar.
I és que les paraules de Roca no són cap utopia i ja es pot sentir una remor a peu de carrer disposada a tocar el crostó, com va fer saber ahir una de les voluntàries del Gran Recapte, Isabel Cabezas, que recordava que la campanya «no hauria d'existir perquè per alguna cosa paguem impostos». En aquesta mateixa línia va carregar també la Núria, mentre feia les compres a quarts de cinc de la tarda. «Això hauria de venir de les institucions i no des de la gent del poble -va assenyalar- hi ha moltes partides de diners que no van destinades on haurien d'anar».
