La violència masclista és, segons la llei que el Parlament de Catalunya va aprovar l'abril de 2008, aquella que s'exerceix contra les dones dins la discriminació i la desigualtat que pateixen en un sistema de relacions en què l'home té el poder. La denominació és singular, però les violències són múltiples (física, psicològica, sexual, econòmica...) i sovint es trepitgen, com sol passar en els matrimonis forçats. Un fenomen present a les comarques de Girona i que l'associació Valentes i Acompanyades, única a Catalunya i amb pocs equivalents a l'Estat, treballa per eliminar.

El motor de l'organització, que té el centre d'operacions a l'Hotel d'Entitats de Salt, són les dones que es veuen abocades a un casament en contra de la seva voluntat. Aquesta és la situació que van haver d'enfrontar un grup de gironines que el 2014 tenien entre 20 i 27 anys i van posar la llavor de l'associació, que va començar a moure's dins el desaparegut Grup de recerca i actuació amb minories culturals i treballadors estrangers (Gramc). Una de les tècniques de Valentes i Acompanyades, Ruth Rosique, remarca que elles «se'n van sortir soles» i ara actuen com a referents per a noies que passen pel mateix.

El seu pas endavant va permetre detectar el problema i traslladar-lo a la Generalitat, que va endegar un projecte pilot a través de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Per contextualitzar els orígens, convé recordar que el protocol gironí per abordar els matrimonis forçats es va aprovar el desembre de 2014.

Fins que es van constituir com a associació el 2015, es van emparar en la Coordinadora d'ONGs Solidàries de Girona i, a partir de llavors, van començar a rebre subvencions de la Generalitat, l'Obra social «la Caixa», Dipsalut, l'Institut Català de les Dones i, des d'enguany, també l'aportació social de l'IRPF. Quatre anys després, el repte és aconseguir finançament privat que els doni estabilitat i garanteixi la continuïtat dels projectes.

En paraules de Rosique, l'objectiu primordial de Valentes i Acompanyades és «erradicar el matrimoni forçat», per al que treballa un equip professional que formen ella mateixa, la tècnica i referent Kholoud Haidour i la coordinadora Ariadna Vilà. Aquesta última assenyala la diversitat del problema com «la característica i el hàndicap» més gran que afronta la seva feina, alhora que remarca la importància de «no estigmatitzar cap religió, perquè és una pràctica patriarcal i no totes les famílies d'una mateixa cultura ho fan».

Un xoc cultural

Majoritàriament, les dones que acudeixen a l'entitat són originàries del Marroc, Senegal, Gàmbia i Camerun, tot i que darrerament també han intervingut, per primera vegada, en dos casos de noies originàries d'Índia i Pakistan. En general, tenen entre 18 anys i vint i escaig, perquè «si surt algun cas amb menors va directament a la Fiscalia», aclareix Vilà.

El gruix ha nascut aquí o ha vingut durant la infantesa i per això -explica- «hi ha un xoc cultural, perquè se senten molt integrades» i «quan culturalment arriba el moment del matrimoni, no ho volen i saben que és part de la seva cultura, que anar en contra de la família és horrible, però, diuen, no vull, jo vull continuar estudiant, vull tenir una feina, un carnet de conduir...». Moltes arriben a l'associació per iniciativa pròpia, després de conèixer-la a través de les referents, però també hi van derivades pels serveis socials, centres educatius, d'atenció primària o cossos de seguretat.

La coordinadora subratlla que segueixen «el ritme que marquen i necessiten» les interessades i es dissenya un pla de treball individual que, si cal, s'allarga anys i inclou els principals «condicionants socials»; és a dir, formació, ocupació, habitatge o suport econòmic, entre d'altres. La disparitat de situacions obliga a tocar tecles diverses i converteix en essencial el treball en xarxa amb totes les institucions que tenen alguna cosa a dir en la lluita contra la violència masclista, sigui quina sigui la seva manifestació.

En paral·lel, Ariadna Vilà apunta que «és molt important el suport psicològic, encara que no totes el necessiten perquè n'hi ha que tenen prou eines i només els cal una empenta per tirar endavant, però n'hi ha d'altres que no, que tenen moltes ferides»; ja que -afegeix- «no només és un tema de matrimoni sinó de trencament amb la família i l'entorn social, de vegades identitari» i, encara que no sempre, en alguns casos s'hi suma violència física, violacions?

En tractar-se de l'única organització dedicada exclusivament a impedir el matrimoni forçat, treballen allà on les sol·liciten i, sovint, més enllà de Girona. Ruth Rosique especifica que «oferim un acompanyament integral des que arriba una noia que no vol casar-se o ja l'han obligada a fer-ho i l'ajudem a sortir-se'n»; una acció que, concreta, comporta «buscar tots els recursos que necessita perquè acabi sent lliure i autònoma, que és el seu objectiu».

Per fer-ho, les responsables de Valentes i Acompanyades treballen la prevenció amb noies en edat de secundària, batxillerat i cicles formatius, a les quals ofereixen un reforç escolar que permet establir un vincle que facilita el treball, sobretot amb les mares. A partir dels 18 anys, la intervenció és directa i pot adreçar-se tant a noies que ja han estat forçades a casar-se o estan a punt de ser-ho. «Fem el que demanen elles», deixa clar Rosique. I és que també es troben amb casos en què no acaben intervenint perquè la noia decideix casar-se; si és així, Vilà subratlla que «hi té tot el dret».

Les expertes expliquen que, actualment, molts matrimonis forçats «es fan aquí o a França, Alemanya i països europeus on viu el compromès» -detalla Rosique-, però també s'organitzen viatges al país d'origen de la família. En tots els casos, la prevenció és fonamental i és el que persegueixen amb el reforç escolar, un context on han constatat que moltes noies veuen els estudis com la salvació, i que cada vegada més mares volen que les seves filles estudiïn. Si no, després de casar-se, el destí habitual és dedicar-se a les tasques de la llar i criar la descendència -tot i que algunes també treballen per complementar l'economia familiar.

La xarxa de Valentes i Acompanyades al territori és clau per oferir un bon acompanyament que, tal com especifica Rosique, s'inicia just quan arriba un cas a l'entitat. El seu primer pas és establir contacte amb els serveis socials de la zona, amb els quals la tècnica informa que «hi ha una relació molt estreta, coneixen tots els casos que portem» i, en situacions de violència, s'encarreguen d'activar els protocols pertinents.

El treball coordinat també existeix amb els Mossos d'Esquadra; aquesta, però, és l'última sortida per a l'associació, que només la segueix «quan tenim una prova imminent que hi ha un viatge» -diu Vilà- que té com a finalitat el casament forçat.

En l'actualitat, Valentes i Acompanyades gestiona dos pisos d'acollida per a noies a través d'un conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, on ara s'allotgen cinc noies que han hagut de sortir del domicili (hi poden estar un màxim de dos anys). Aquesta via, però, arriba després d'un treball intens per intentar evitar-ho i de contactar tant amb els serveis socials com policials per, finalment, prendre una decisió conjunta. «Sense els agents del territori, nosaltres no podríem fer la nostra feina», assegura Rosique.Noies amb la mateixa experiència

La mediació amb les famílies, que entenen el matrimoni forçat com un valor cultural i una seguretat per a les seves filles, en molts casos s'erigeix com un factor determinant. Aquest plus l'aporta la tècnica i referent Kholoud Haidour, marroquina i coneixedora del problema de primera mà, però també sis noies d'origen subsaharià que assumeixen el mateix rol i col·laboren per evitar que altres dones passin per aquest tràngol soles, com ho van haver de fer elles. Vilà i Rosique destaquen el pes de la seva experiència vital, perquè elles han passat pel mateix que les dones a les quals s'adrecen; fins i tot -expliquen- quan la implicada està d'acord amb el matrimoni convingut i, per exemple, ha fet seu el discurs de què, després, podrà continuar estudiant.

A través de la sensibilització dels agents socials, amb sessions formatives arreu de les comarques gironines, Valentes i Acompanyades dona a conèixer el problema i facilita eines de detecció, intervenció i abordatge; perquè, indiquen les seves responsables, la voluntat és extrapolar el seu model de treball a altres territoris. A més, han comprovat que aquestes activitats serveixen per fer reflexionar i identificar alarmes que no havien passat desapercebudes abans; d'entre les quals, exposen les més significatives: un viatge imminent, un canvi de manera de vestir en plena pubertad, la retirada del telèfon mòbil o mesures de control noves, com ara acotar l'hora d'arribada a casa.

Per traslladar el missatge a aquest col·lectiu, des de l'associació apel·len a tota la feina feta al llarg dels últims anys per garantir la igualtat de gènere i promoure l'apoderament de la dona, ressaltant «tot el que hem aconseguit i el que ens falta encara», matisa Ruth Rosique. Al final, però, la decisió està en les seves mans. «Són elles les que s'han de rebel·lar i ajuntar per canviar les coses», conclou Ariadna Vila, sense deixar de recordar que «es troben en una situació molt complexa». En l'actualitat, Valentes i Acompanyades té una quarantena de casos oberts.