El jutjat penal 1 de Girona ha absolt cinc acusats de cultivar 1.215 plantes de marihuana en una masia de Llagostera. Els Mossos d'Esquadra van desmantellar la plantació el 17 de juliol del 2017, però el jutjat, atesa la petició de la defensa, va concloure que l'entrada i l'escorcoll van ser nuls. La sentència recull que els agents «no van informar degudament» dels seus drets al propietari de l'immoble i que, a més, van «coaccionar-lo» perquè els deixés entrar. La Fiscalia demanava tres anys de presó per a cadascun dels acusats per delicte contra la salut pública. És ja el segon cas en poques setmanes en què s'absolen els acusats de plantar marihuana a causa de la mala praxi del cos policial.
Segons la Fiscalia, a dins els Mossos van localitzar fins a 1.215 plantes de marihuana repartides en diferents espais. En una habitació hi van localitzar 352 planes, amb un pes brut de 75 quilos. També hi havia 22 focus, deu ventiladors i 22 transformadors. A la segona habitació hi van trobar, d'una banda, 203 plantes (35 quilos), tretze focus, vuit ventiladors i tretze transformadors i, de l'altra, 229 plantes més (32 quilos), dotze focus, set ventiladors i dotze transformadors.
Finalment, en una tercera habitació hi van intervenir 431 plantes (87 quilos), 26 focus, tretze ventiladors, 28 transformadors i un aparell per extreure cabdells. Per això, la Fiscalia acusava cinc suposats traficants d'un delicte contra la salut pública i demanava que els condemnessin a tres anys de presó i a pagar una multa de 7.800 euros.
Violació del domicili
Al judici, la defensa dels acusats, encapçalada per l'advocat Sergio Noguero, va sol·licitar la nul·litat de les actuacions perquè considerava que els Mossos havien vulnerat la inviolabilitat del domicili. El lletrat va recordar una sentència de l'Audiència de Girona que concloïa que el consentiment, per ser vàlid, «ha d'estar exempt d'error, violència, intimidació o engany, excloent qualsevol classe de coacció o pressió psicològica que pogués conduir a una renúncia indeguda de la inviolabilitat del domicili».
La sentència del penal 1 argumenta que el consentiment que va donar el propietari a l'hora de permetre l'accés a la casa estava «viciat»: «Alguns dels agents, interrogats al respecte, van afirmar que el van advertir que si no donava el seu consentiment tornarien amb una ordre judicial, que se l'emportarien detingut i que era molt millor si col·laborava amb ells».
A més, també afegeix que no consta a la causa que informessin l'acusat dels seus drets fins l'endemà. «No consta que els agents informessin, prèviament a l'entrada i registre, de la possible comissió d'un delicte contra la salut pública ni dels drets que assistien els acusats, vulnerant el seu dret a ser assistits per un advocat», conclou la sentència. Anul·lant l'entrada i registre, el jutjat dicta que «no es disposa de cap prova» que no derivi de l'escorcoll i, per tant, absol els cinc acusats.
