El Dia Internacional per a l'eliminació de la violència masclista va declarar-se fa 38 anys. La punta de llança va ser el brutal assassinat de tres activistes polítiques dominicanes: Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal mentre anaven a veure els seus marits empresonats durant la dictadura de Rafael Trujillo. Any rere any totes les societats del món tenen les seves pròpies víctimes per plorar, però també per recordar, perquè la lluita també és contra l'oblit.

I més enllà de reivindicar-les com a víctimes, l'objectiu és no jutjar-les per partida doble: judicialment i socialment. Aquest és el lema d'enguany, i es va constatar en els actes convocats arreu del territori i que a Girona van comptar amb un encerclament al cor de la institució judicial. La Plataforma Feminista Gironina, formada per una vintena de col·lectius i partits polítics, va congregar unes dues-centes persones sota el crit de «no ens volem valentes, ens volem lliures».

Davant la institució judicial, les làpides de les 52 dones assassinades aquest any a Espanya s'acompanyaven d'espelmes que s'anaven apagant una a una mentre la lectura dels noms avançava. El símbol era clar: una vida apagada.

L'acte central tenia precisament l'objectiu «d'encerclar» l'edifici des d'on es dicten sentències que «encara» qüestionen les víctimes d'agressions. «Cal posar el punt d'atenció sobre els canvis que ha d'afrontar la justícia per adaptar-se al dia a dia sobre la violència de gènere: en el còmput no hi entren les dones que moren a mans dels germans o els fills. Volem justícia justa», es va subratllar durant la lectura del manifest. I per això es va posar una làpida sense nom per a la resta de dones que «moren pel simple fet de ser dones».

D'entre les reivindicacions que es van sentir durant la jornada, encara hi és molt present la lingüística: «No ens morim, ens assassinen».

Marxa de torxes

Paral·lelament a l'acte dels jutjats, la Coordinadora 8M-Girona, que està conformada per grups anticapitalistes, va agrupar centenars de persones davant l'edifici de la Generalitat, des d'on es va iniciar una marxa de torxes. Prèviament, la coral de l'Ateneu Salvadora Catà va obrir aquest acte amb una cançó sobre l'alliberament de les dones. La manifestació va transcórrer entre lemes com «la nit és nostra» i «cap agressió sense resposta» i va tenir el seu final a la plaça del Vi.