La Generalitat de Catalunya juntament amb l'Ajuntament i la Diputació van fer front comú ahir contra la violència masclista amb motiu del Dia Internacional per a la seva eliminació, que se celebra cada 25 de novembre. Les tres institucions van denunciar la minimització i naturalització d'aquestes violències i van incidir en el consentiment -«només sí és sí»- com a element vertebrador i innegociable a l'hora d'entendre la sexualitat, així com a l'hora de dictar sentències.

En un acte institucional a l'Auditori Josep Irla de l'edifici de la Generalitat de Girona, la coordinadora de l'Institut Català de les Dones, Fina Surina, va llegir el manifest 25-N, on es va reivindicar l'icònic crit de «jo sí que et crec, germana» que va omplir els carrers quan va aflorar el cas de la Manada, que va esdevenir el clam de suport a la víctima durant el llarg procés judicial. Ara bé, Surina va advertir que el problema no són només els espais públics, els locals d'oci o les festes populars -com els Sanfermines de la Manada-, sinó que aquestes violències masclistes també es pateixen en espais de confiança que haurien de ser zones de confort, com els llocs de feina o dins de casa. «Tot i això, les dones hem trencat el silenci i no farem ni un pas enrere. Diuen que una societat té els nivells de violència que pot tolerar i nosaltres hem dit prou», va asseverar. Després de la lectura del manifest, tot l'auditori va dedicar un minut de silenci a les víctimes de violència masclista, després que a primera hora del matí s'hagués hagut d'actualitzar el fatídic marcador de dones assassinades -una dona de 26 anys a Tenerife a mans de la seva parella- i que ens recorda que, des de principis d'any, aquesta xacra se'ns ha emportat 52 vides a l'Estat espanyol. D'aquestes, vuit són a Catalunya. La vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona, Maria Puig, ho va titllar de «dades esfereïdores». Tot i això, també va apuntar els avenços fets fins ara, com el silenci que han trencat tantes dones valentes per fer visible aquesta injustícia. Va defensar, però, que la prioritat és que «ens volem lliures, no valentes».

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va arrencar el seu discurs amb el lema «si ens toquen a una, ens toquen a totes» i va recordar les dades que assenyalen que una de cada tres ha patit algun episodi de violència masclista. «Una de cada tres estem tocades», va lamentar. Per això, va definir la violència contra les dones com «la més invisible i la més normalitzada» i que es pateix pel sol fet de néixer dona. «A vegades em sembla que anem enrere. Vull pensar que és perquè en sabem més, no perquè passi més», va reflexionar. Tanmateix, Madrenas va carregar contra els partits polítics que, com Vox, neguen i ridiculitzen la violència de gènere i la lluita feminista. «Hem de ser contundents contra aquestes pràctiques», va exigir, mentre insistia a aplicar «tolerància zero».

Llegendes amb filtre feminista

La coeducació també va tenir protagonisme en l'acte amb un projecte educatiu -on han participat els Maristes de Girona- en què es qüestionaven els rols de gènere en contes com la Caputxeta Vermella. A més, Cristina Vila va presentar l'exposició Dona la volta a les llegendes, que passa pel sedaç dels masclismes vàries llegendes com la Bruixa de la Catedral o el Gerió. Cal recordar que, aquest últim, va matar una dona per haver-lo rebutjat i per haver-lo fet, expliquen, «tan desgraciat».