Els anys gloriosos de l'obra pública a la província de Girona, a mitjan primera dècada del segle, quan el projecte del tren d'alta velocitat estava en construcció, queden molt lluny. Serà difícil -si no impossible- que es repeteixin els registres de l'exercici 2007 quan -atenció-, el Govern central va licitar contractes per valor de 823,27 milions d'euros, la majoria dels quals vinculats al projecte de la línia ferroviària d'altes prestacions.

A partir d'aleshores va irrompre la crisi econòmica global, que va fer miques el producte interior brut espanyol i que va frenar, de cop, els projectes d'obra pública, que van entrar a la unitat de cures intensives, amb les constants vitals sota mínims. Així les coses, els més de 1.228,58 milions d'euros que van licitar Estat, Generalitat i corporacions locals el 2007, es van quedar en 204,44 el 2011, l'any que marcava l'inici d'un període d'estancament.

El 2017 la licitació agregada de les administracions públiques es quedava en 153,9 milions i, el 2018, la xifra era encara més pobra: 138,35 milions, un 17,4% menys. La tendència tan negativa sembla que s'acabarà trencant aquest 2019 ja que, segons dades de l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan) fetes públiques recentment, els sis primers mesos de l'any s'han licitat projectes per valor de 121,97 milions, un 48,1% més que en el mateix període de 2018. Són els ajuntaments i la Diputació els que tiren del carro, amb 53,41 milions licitats, un 16% menys. Darrere s'hi situa la Generalitat, amb 45,47 milions -un 218,8% més que de gener a juny de 2018- i, en última posició, l'Estat, amb projectes valorats en 23,09 milions -un 413% més.

Inversió en habitatge: 1,14%

Pendents del pressupost que aflori al tancament de l'any, les dades de Seopan situen l'habitatge protegit com l'última prioritat de les administracions públiques, amb una inversió prevista de només 1,4 milions d'euros fins al juny, cosa que representa l'1,14% de la inversió total, una proporció que confirma la tendència registrada al llarg del quinquenni 2014-2018 s la província: de 4.500 projectes visats -construïts, en construcció o en projecte- només 28, el 0,6% del total, tindran la qualificació d'habitatge protegit (HPO), segons el registre de la Diputació de Girona.

Els projectes d'edificació, amb una inversió de 41,14 milions d'euros, representen el 33,7% del total. En aquest àmbit, la construcció de nous equipaments socials concentra l'esforç pressupostari de les administracions (32,82 milions d'euros).

Ni un milió en medi ambient

La inversió global en obra civil se situa en els 80,83 milions -el 66,3% del total-, que es reparteixen entre infraestructures de transport (58,15 milions); projectes d'urbanització (17,5 milions); obres hidràuliques (4,88 milions) i infraestructures vinculades a la millora del medi ambient (0,74 milions).

Com passa amb l'habitatge, la inversió pública en projectes vinculats al medi ambient és irrisòria a la província, ja que representa el 0,6% del total, una tendència que s'estén al conjunt d'Espanya, que l'estiu de 2018 ja va ser castigada per la Unió Europea amb una multa de 12 milions d'euros per l'incompliment de la directiva sobre la depuració d'aigües residuals. Lamenten des de Seopan, en aquest context, que Espanya inverteixi un 45% menys que la mitjana dels països europeus, amb un esforç de 24 euros per habitant (el promig de la UE se situa en els 44). És més, entre els exercicis 2007 i 2017, la inversió en aquest àmbit va caure un 65% i es va passar dels 3.211 als 1.109 milions d'euros, segons dades de le Comissió Europea. Fins al 2021, l'Estat té programades 500 inversions prioritàries per valor de 12.000 milions d'euros. Segons els càlculs de la patronal que aglutina les grans constructores i concessionàries, aquestes inversions, en cas de dur-se a terme, comportarien un «benefici social» de més de 52.000 milions d'euros.