El projecte guanyador de la Beca Oriol de Bolós de Ciències Naturals d'enguany preveu enregistrar els sons nocturns de les aus al coll del Comanegra, a l'Alta Garrotxa. La beca va ser lliurada ahir al matí i recollida per Robert Manzano, un company d'estudis del guanyador. Segons fonts del Museu de la Garrotxa, el beneficiari de la beca, l'ambientòleg Oriol Baena Crespo, es troba de viatge. La beca consisteix en 4.500 euros per realitzar l'estudi.
La funció d'enregistrar els sons nocturns de les aus és descobrir si la Garrotxa és una porta d'entrada d'un important flux migratori d'aus durant la tardor. Per sentir els sorolls de la natura durant la nit l'investigador farà servir dispositius capaços de detectar ultrasons. Els ultrasons són vibracions de la mateixa natura que el so amb una màxima audible superior a la que pot captar l'orella humana.
La tècnica que usarà Baena ha estat usada molt poques vegades al territori. La intenció és detectar els moviments d'espècies com els ànecs i les oques salvatges i també d'aus més petites com els tords o els siàlids muntanyencs. Entre els ànecs hi ha espècies molt viatgeres. Per exemple, l'oca comuna salvatge cria al centre i al nord d'Europa i passa l'hivern a l'oest d'Europa i a la conca Mediterrànià.
Els viatges dels estols d'oques en els últims temps han estat motiu de documentals, com ara Nòmades del vent (2001), de Jacques Perrin, Michel Debats i Jacques Cluzaud.
Això no obstant, les migracions de les aus encara són un misteri, entre altres coses, perquè canvien segons el clima. Així, el treball de Baena, entre altres coses, ha de servir per avaluar els efectes del canvi climàtic en les aus.
En els últims temps, les rutines de les aus migratòries canvien per causa de l'escalfament global. Hi ha aus que tarden a emprendre el viatge perquè el fred arriba més tard i també n'hi ha que no arriben tan lluny.
Per exemple, milions d'aus travessen l'estret de Gibraltar i són observades des de l'observatori de Cazalla. En els últims temps, des d'aquest observatori han comprovat que hi ha rapinyaires que no arriben a Àfrica pel clima o perquè ja no hi troben l'aliment que hi havia abans del creixement constant del desert. Un altre factor és que l'escalfament global afecta els vents que els ocells fan servir per travessar el mar. És a dir, hi ha ocells que es queden a la conca Mediterrània. Un fet que estalvia depredadors als insectes i rèptils de l'Àfrica amb conseqüències per al medi ambient.
L'estudi previst per Oriol Baena situa les audicions i observacions al Comanegra. Es tracta d'una muntanya de 1.557 metres situada entre els municipis de Montagut i Oix, a la Garrotxa; Camprodon, al Ripollès, i la Menera, al Vallespir. És la muntanya més meridional de la França continental i una reserva de fauna salvatge. El Consorci de l'Alta Garrotxa hi ha fet observacions del trencalòs, l'àguila daurada, el falcó pelegrí, l'aufrany o el voltor.
Això no obstant, no s'hi havien fet mai audicions del pas o de l'establiment dels estols d'ocells migratoris. En tot cas, la muntanya del Comanegra es preveu com un lloc clau per a l'estudi i el seguiment de les migracions.
Beca de Ciències Socials
En el mateix acte, han donat a conèixer que Nèlida D. Ruiz de los Paños ha guanyat la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes 2019 pel projecte titulat Història i propòsits del Cine Club Olot.
L'objectiu de l'estudi és la història del Cine Club Olot des dels seus inicis -que poden datar-se a mitjans de la dècada dels anys cinquanta del segle passat, tot i que amb un altre nom- fins a l'actualitat. La selecció de les pel·lícules programades al llarg dels anys ha de permetre fer una radiografia del moment sociològic.
