Els encausats per tallar les vies del TAV a Girona durant el primer aniversari de l'1-O acusen el jutjat d'instrucció i l'Audiència de Girona d'actuar amb «voluntat d'escarment» per haver decidit enviar a judici disset activistes per desordres públics i danys a la circulació ferroviària. «Amb aquesta decisió, els jutges gironins s'alineen en la lògica d'excepcionalitat judicial que s'ha desenvolupat després de la sentència del Tribunal Suprem», afirmen els encausats, que sostenen que seran jutjats «sense proves» i després que la Policia Nacional els identifiqués fent servir «fotomuntatges» elaborats «de forma barroera». Entre els encausats que el jutjat i l'Audiència hanenviat a judici hi ha els alcaldes de la CUP de Verges i Celrà, Ignasi Sabater i Dani Cornellà.

El col·lectiu 21 raons (en referència al nombre d'investigats en diferents investigacions arran de les mobilitzacions de l'1 d'octubre del 2018 a la ciutat) va oferir ahir una roda de premsa per denunciar que la justícia actua motivada «pel context de protesta que es viu a Catalunya». En aquest sentit, van recordar que la mateixa Audiència va concloure, arran de les protestes durant la vaga general del 3-O del 2017, que tallar les vies no era delicte. «La decisió dels mateixos tribunals és radicalment contrària i comporta sotmetre a judici disset persones per la seva participació en protestes», van criticar.

A més, els encausats van subratllar que l'inici de la causa és l'operatiu de la Policia Nacional del 16 de gener, quan van arrestar setze persones, entre elles l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i el de Celrà, Dani Cornellà. «Una investigació policial que ha estat viciada des del primer moment per l'excepcionalitat de l'actuació policial que, recordem, va ser durament criticada i fins i tot denunciada amb una querella dels afectats», van assenyalar amb relació a la querella contra la Policia Nacional per detenció il·legal que, finalment, va quedar arxivada.