01 de desembre de 2019
01.12.2019
Urbanisme feminista.

Els carrers també tenen perspectiva de gènere

01.12.2019 | 00:32
Els carrers també tenen perspectiva de gènere

A través de les veus feministes, l'urbanisme amb perspectiva de gènere va anar prenent forma a la segona meitat del segle XX

Per molt que el formigó ho pugui semblar, les ciutats no són neutres, i a través del seu urbanisme es pot configurar –o no– un espai públic que doni més seguretat a les dones i que permeti, també, que tots els seus habitants se'l puguin fer una mica seu, sigui quina sigui la seva etapa vital, gènere, orientació sexual o origen. Es tracta d'una perspectiva de gènere interseccional que, a Catalunya, les polítiques públiques ja van començar a incorporar el 2004 amb la Llei de barris, aprovada pel Parlament.

Però què significa construir una ciutat amb aquesta perspectiva? Per exemple, si a la sortida de l'escola la vorera és ampla, serà un escenari propici per a la socialització entre els que esperen els infants. Si a més, hi afegim que a poca distància hi ha un parc infantil i que, per arribar-hi, podem comprar el berenar, l'ambient encara es torna més distès i amable que si, en canvi, les voreres fossin estretes i quedessin envaïdes pel trànsit. En certa mesura, les ciutats gironines han procurat transformar els seus carrers tot reduint carrils i fent les voreres més amples, com al carrer Bisbe Lorenzana, on hi ha el Col·legi Verd.

La vida quotidiana al centre


Aquests són alguns dels exemples que il·lustren l'urbanisme feminista, que posa al centre la vida quotidiana i que «procura donar resposta a la diversitat de la ciutadania», explica Isabel Salamaña Serra, professora a la UdG i a l'Institut Interuniversitari d'Estudis de les Dones i Gènere (iiEDG).

No es tracta només d'una perspectiva que giri entorn a les dones –si bé inclou unes quantes claus per erradicar els espais i racons que generen por–, sinó que també visibilitza totes les necessitats vinculades a les tasques de cures, que històricament s'han associat sempre a les dones, com fer-se càrrec dels infants o les persones grans. De fet, encara ara, són elles les que hi destinen més hores diàries de mitjana i les que representen el 70% de persones cuidadores. Per això, en paraules de Salamaña, aquest rol de cuidadores «les ha fet coneixedores del salt que hi ha entre la ciutat construïda i la que la vida quotidiana necessita per a la realització de totes les seves tasques».

D'aquesta manera, van ser les veus feministes les que, a banda de reivindicar ciutats més segures de cara a agressions sexuals, també van començar a assenyalar, per exemple, la importància dels espais de trobada, la diversificació d'equipaments i serveis en una mateixa zona (accessibilitat amb transports públics) o la necessitat d'eliminar barreres arquitectòniques per a les cadires de rodes, els cotxets de la mainada o els caminadors. «En les diferents etapes de la vida, les persones podem ser dependents o autònomes i aquests estats poden canviar i condicionar també les persones que cuiden», explica Salamaña, exregidora d'Urbanisme de Girona.

Espais de socialització


Un dels elements clau que poden ajudar la gent gran a sortir més és, sens dubte, la col·locació estratègica dels bancs cada certa distància en els itineraris que poden necessitar (anar a la farmàcia, al CAP o al casal de gent gran). De fet, podria ser el mateix xamfrà de vorera ampla per on podrien passar molts dels nens i nenes que sortien de l'escola i anaven al parc, creant així una «àgora quotidiana» i nodrint el teixit veïnal de diferents generacions i sentiment de barri.

A més, pensar en els bancs i la comoditat a les zones de joc, així com posar lavabos públics o el servei d'un bar a prop (com a plaça Santa Sussana o parc del Migdia), també afavoreix que els adults puguin vigilar els infants amb comoditat i amb percepció de temps d'oci i de repòs. Ara bé, no tots els espais de Girona han aconseguit una bona integració del seu veïnat. A la plaça del Barco, hi ha espais segregats entre la gent gran que juga a petanca, la terrassa del bar i els nens confinats al barco de fusta. Enmig, hi ha desnivells d'escales, vegetació i una gran pista on està prohibit jugar a pilota. El parc de les Aigües de Figueres, inaugurat fa vuit anys, tampoc ha aconseguit convertir-se en un punt de trobada i socialització òptim. D'altra banda, Salamanya posa atenció a estratègies com dedicar l'espai contigu als passos de zebra a aparcaments de motos –i no cotxes–, ja que així hi ha més visibilitat tant per als vianants que volen creuar –sobretot per als infants–, com per als conductors que s'han d'aturar.

Il·luminació i seguretat


A la dècada dels 90, les dones de la ciutat canadenca de Montreal van començar a reclamar un espai públic que millorés la percepció de les dones en relació amb les violències. A partir de llavors, el Govern canadenc va començar a dissenyar diferents elements d'urbanisme i rutes de transport públic nocturn per garantir que les dones se sentissin legitimades –i no intruses– quan tornessin a casa de nit pels carrers de la seva ciutat. Per això, és important que la il·luminació sigui sempre de la mateixa intensitat, sense contrastos, que eviti els espais massa descoberts i sobreexposats o massa en la penombra, com per exemple la foscor en els portals. Tanmateix, els matolls que impedeixen la visibilitat (com els que hi havia anteriorment al parc Central de Girona) també són percebuts com a focus de perill.

Participació ciutadana


A l'hora de dissenyar els planejaments urbanístics, és important fer-ho en processos participatius en què les dones puguin compartir les seves necessitats. Així, doncs, l'arquitecta Sara Ortiz, del Col·lectiu Punt 6, va assessorar perquè s'incorporés la perspectiva de gènere en el projecte de la Devesa ja que «fins llavors s'enfocava en l'oci i l'esport masculí». D'aquesta manera, es va tenir en compte el tipus de terreny (ja que on es fa el mercat, si plou, és fangós i això dificulta l'accés als cotxets i carros de la compra) i també es va fer un estudi en percepció de seguretat i il·luminació.

Feminisme interseccional


El feminisme no es tracta d'un moviment homogeni ni unitari, ja que s'han de tenir en compte els diferents eixos en què, malauradament, la societat divideix els privilegis, com serien el gènere, l'orientació sexual, l'origen, l'ètnia o classe. Per això, parlem d'interseccionalitat, ja que es creuen diferents eixos que hem de contemplar. Un mateix individu pot situar-se en el cantó predominant de la balança segons un eix (ser home), i trobar-se, en canvi, a l'altre cantó en un altre (ser homosexual). Per això, també diem que una dona negra –a diferència d'una dona blanca– pateix discriminació per partida doble.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades