SOS Costa Brava considera que el nou pla director és un «clar pas endavant» en la protecció de la Costa Brava, però tot i això encara el veu «insuficient» per treure el litoral gironí de la zona de perill, ja que «manté enormes possibilitats de creixement urbanístic en molts municipis». A l'espera d'estudiar amb detall el nou document per tal de presentar al·legacions, l'assemblea de SOS Costa Brava, de la qual formen part una trentena d'entitats, es reunirà aquest dijous al vespre a Girona per compartir opinions.
De moment, però, el que té clar SOS Costa Brava és que el nou pla encara permetrà la construcció de 7.000 noves vivendes en disset dels municipis revisats, amb reduccions «molt escasses» en poblacions com Cadaqués, Sant Feliu de Guíxols o Tossa de Mar. També lamenta que els projectes de Sa Guarda de Cadaqués, S'Antiga de Begur o Riera de Molinets, a Santa Cristina d'Aro, «es donin per bons», malgrat que en alguns casos es redueixin.
Per tot plegat, SOS Costa Brava ja ha anunciat que engegarà una campanya d'actes públics d'informació al territori per explicar ocm es plasmarà aquest nou model urbanístic a cada municipi, i animarà la ciutadania i les institucions a adherir-s'hi.
Varietat d'opinions entre els alcaldes
Pel que fa als alcaldes dels municipis afectats, ahir hi havia opinions per a tots els gustos. De forma extraordinària van poder assistir a la comissió d'Urbanisme que va donar llum verd al nou pla, i a la sortida, les valoracions eren diverses: alguns estavan satisfets amb la protecció atorgada al seu municipi, però d'altres mostraven clarament el seu desacord i anunciaven que presentarien al·legacions.
Un dels que va mostrar la seva disconformitat va ser el primer tinent d'alcalde de Port de la Selva, Roger Pinart, que va subratllar que el seu municipi ja és de per si molt restrictiu amb l'urbanisme, de manera que trobava desproporcionada la reducció de la Generalitat, que els vol fer passar 996 habitatges previstos a 782. En el seu cas, va explicar, no tenen grans promotors, de manera que els principals perjudicats seran els treballadors del poble. «És com si a la Costa Brava hi hagués dos tipus de pacients, alguns amb càncer i altres amb un refredat; però ens han aplicat quimioteràpia a tots», va lamentar.
També va anunciar que presenaria al·legacions el regidor d'Urbanisme de Lloret, Albert Robert. En el seu cas, va assegurar que el municipi veu amb bons ulls la preservació del litoral gironí, però ja va anunciar que hi haurà un parell de sectors on probablement es presentaran al·legacions. Segons va indicar, primer parlaran amb els promotors i després decidiran si ha de ser l'administració o els propis privats els que presentin esmenes.
En canvi, l'alcaldessa de Tossa, Imma Colom, es va mostrar molt satisfeta perquè el pla protegeix del tot Cala Morisca, «un tema antic i que fa anys que s'hauria d'haver desclassificat». A més, Colom també es va mostrar satisfeta perquè la Generalitat els havia garantit que no hauran de fer front a responsabilitats patrimonials en forma d'indemnitzacions: «Ens han dit que no hi tindrem res a veure i ens hem quedat tranquils», va assegurar.
Finalment, l'alcaldessa de Begur, Maite Selva, va explicar que, un cop hagin estudiat a fons la documentació del nou pla i aquest s'hagi aprovat definitivament, des de l'Ajuntament faran una revisió del Pla General per adaptar-se a la nova normativa. En el seu cas, el Pla protegeix absolutament la cala d'Aiguafreda -que era una de les zones més problemàtiques i on només es deixaran les edificacions ja construïdes dels anys 60-, mentre que en el cas de Sa Riera permetrà que tiri endavant.
