Els ajuntaments gironins inverteixen menys en serveis socials, atenció a les persones vulnerables i foment de l'ocupació que el conjunt de Catalunya, segons posa de manifest el primer baròmetre de la Taula del tercer sector social , on ha constatat que els consistoris van destinar el 4,8% dels pressupostos que van liquidar el 2018 a serveis i promoció social.
Això es concreta en una despesa mitjana de 67,04 euros per habitant en serveis socials i de 77,56 en atenció benèfic-assistencial -necessitats especials i mesures per promoure l'ocupació-, unes xifres que representen 48,61 i 41,67 euros menys, respectivament, que la mitjana catalana. En total, els municipis gironins van destinar 47.222.356,36 euros a aquests àmbits.
Aquest és un dels resultats més rellevants de l'anàlisi, que ha estudiat la despesa segons el nombre d'habitants i, dels set trams de que distingeix, tots estan per sota de la mitjana del país menys els municipis de 2.501 a 5.000 veïns i els de 10.001 a 25.000. De fet, l'estudi situa a Girona la mitjana d'euros per habitant més baixa de Catalunya en els trams de fins a 500 persones, de 501 a 2.500, de 5.001 a 10.000 i, també, en els més grans de 75.001. Davant d'això, els autors del baròmetre -que parteixen del cens d'entitats socials, l'Institut Nacional d'Estadística, l'Idescat, el Municat, la Conselleria de Treball, Afers socials i Famílies i el Ministeri d'Hisenda-, remarquen que la llei només obliga els ajuntaments amb més de 20.000 ciutadans a prestar, almenys, els serveis socials.
Aquesta és la primera vegada que la Taula d'entitats del tercer sector social realitza anàlisis territorials que, en el cas de Girona, no ha tingut en compte la Cerdanya. Pel que fa als Consells comarcals, l'anàlisi destaca el Pla de l'Estany per sobre de tots els altres, amb una àrea de Benestar social que ofereix «un ampli ventall de serveis». Les dades recollides per la taula mostren una diferència de fins a 148 euros per persona vulnerable entre el Ripollès -que n'hi destina 0,18- i el Pla de l'Estany -que n'hi dedica 149. En conjunt, els ens comarcals gironins van destinar 36,17 euros per habitant en matèria d'atenció benèfic-assistencial i 29,51 pel que fa a serveis i promoció social.
Segons la Taula del Tercer Sector Social, l'ens supramunicipal més gran, la Diputació, gasta una mitjana d'1,9 euros per ciutadà amb necessitats especials i en mesures per fomentar l'ocupació, i 1,17 en serveis i promoció social. Així, doncs, els ajuntaments són l'administració que més inverteix en les persones desfavorides i la Diputació, la que menys. Ara bé, els responsables de l'informe recorden que els consells comarcals i els consorcis d'acció o benestar social assumeixen aquest tipus de serveis i, a Girona, hi ha els de la Garrotxa, Gironès-Salt i Ripollès, a més del centre d'acolliment La Sopa de la capital.
Població envellida que viu sola
L'envelliment de la població és un dels factors socials que té en compte el baròmetre, que a les comarques gironines situa en el 108,1%. Un índex alt, però -tal com indica- 12,65 punts per sota de la mitjana catalana; el Ripollès i la Garrotxa són les més envellides. D'aquest col·lectiu, el 8,6% dels gironins tenen 75 anys o més. Una altra dada significativa és que entre el 25 i el 31% d'homes i dones d'aquesta edat viuen soles; un fenomen especialment accentuat al Ripollès, mentre que al Gironès és on es dona menys.
Pel que fa a la situació socioeconòmica dels gironins, el document recull que una de cada tres persones assegurava que tenia dificultats econòmiques per arribar a finals de mes, tot i que només el 6,8% va rebre ajudes per cobrir les necessitats més bàsiques.
Des del punt de vista demogràfic, remarca que quatre de les set comarques gironines analitzades tenen un percentatge de famílies amb tres o més fills superior a la mitjana catalana, que és del 4,3%; es tracta del Baix Empordà (4,4%), Alt Empordà (4,7%), Pla de l'Estany (5,6%) i Gironès (6,5%). Per últim, tan sols al Ripollès l'índex de llars que reben ajut per al lloguer és inferior a la mitjana del país (2%); mentre que el més alt es troba a la Garrotxa, amb un 3%.
Aquesta comarca i el Pla de l'Estany tenen un tant per cent de gent amb renda garantida de ciutadania inferior a la mitjana catalana (0,9%) i, amb un 1,8%, el Gironès registra el nivell més alt. Les dues primeres comarques també són les que ostenten els percentatges d'atur més baixos i excepte l'Alt Empordà i la Selva -amb un 8,9% i un 8,6%, cadascuna d'elles- la taxa de la resta de comarques és menor que la catalana (8,5). Pel que fa a les prestacions socials, la meitat de la població gironina en rep i, d'aquestes, un 70% són per a vellesa i supervivència i un 24% per a l'atur.
