04 de desembre de 2019
04.12.2019

Ekaizer: «Espanya no és un estat de dret, sinó judicial»

04.12.2019 | 00:25
La presentació va tenir lloc a la Facultat de Dret de la UdG.

El cineasta italià Roberto Rossellini va estrenar la pel·lícula Alemanya, any zero (1948) amb l'objectiu d'explorar la ferida deixada pel nazisme i plantejar com seria el futur d'un país devastat per la repressió i la guerra, a partir del 1945. « Cataluña, año zero no pretén ser un paral·lelisme d'aquesta gran obra perquè la situació aquí no és la mateixa però sí que s'ha de reconèixer que han ocorregut fets traumàtics que ens han de fer replantejar la relació futura entre Espanya i Catalunya», explicava el periodista i escriptor argentí, Ernesto Ekaizer, a l'inici de la presentació del seu darrer llibre a la Facultat de Dret de Girona.

Un dels objectius de l'obra, segons el periodista, és fer una anàlisi exhaustiva sobre la decisiva reunió del Govern, hores abans de la fallida declaració unilateral d'independència per part de Carles Puigdemont, el 27 d'octubre de 2017. Ekaizer reconstrueix la trobada al Parlament català i relata que hi havia membres de l'Executiu que estaven a favor de convocar eleccions i d'altres que apostaven per declarar la independència i respectar el resultat del referèndum de l'1 d'octubre. El que més sobta Ekaizer, però, és el balanç «crític» que Puigdemont va fer de la situació i que el va portar a «fer-se enrere» i convocar eleccions.

En el relat, l'escriptor argentí també fa una valoració del judici al procés i de la sentència del Tribunal Suprem. Entre altres aspectes, qualifica el judici de «comèdia televisada dirigida a tot el món» i va avançar que la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la possible immunitat d'Oriol Junqueras pot marcar «un abans i un després» en el procés, ja que «obre la possibilitat» que la condició d'eurodiputats electes de Puigdemont i Comín els «pugui permetre circular lliurement per tota la Unió Europea, fins i tot a l'Estat espanyol», matisava Ekaizer. Per tot això, el periodista va afirmar que «Espanya és un estat judicial, no és un estat de dret» perquè els «tribunals han ocupat el buit polític que hi ha al país».


Aportacions d'experts

Seguidament, quatre advocats -tots homes– experts en la matèria van aportar les seves reflexions sobre diferents punts del procés català. Primer va ser el torn de l'exjutge Elpidio Silva, que va fer referència a la manca de malversació perquè no «hi ha perjudici econòmic». També va dir que «Espanya no sap jugar a la democràcia» perquè «encara no ha madurat des de la dictadura». D'altra banda, el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella-la Manxa Nicolás García Rivas va parlar de «l'absència» de rebel·lió i sedició perquè «no hi va haver violència», però «no es podien permetre condemnar els acusats només per desobediència». L'excatedràtic de la UdG Hernán Hormazábal va dir que no veia possible que els recursos prosperessin perquè «la sentència està blindada» i el catedràtic de Dret Constitucional a Sevilla Javier Pérez Royo va recordar la posició territorial «centralista» del Partit Popular, que «sempre ha perjudicat els interessos de Catalunya».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook