La convocatòria de la pròxima reunió d'accionistes de la plaça de toros programada per al 20 de desembre exposa: «Aprovar demanar a l'Ajuntament que tingui la plaça en condicions millors per a la realització d'espectacles i evitar la situació d'un cert abandonament actual». El president dels accionistes, Ramon Alentorn, explica que des de fa molts anys l'Ajuntament d'Olot no fa inversions significatives a la plaça i considera que com a Bé Cultural d'Interès Local, hauria de tenir pressupostada una partida anual pel seu manteniment. A més, els accionistes proposen demanar a l'Ajuntament que eviti desnaturalitzar la plaça de toros d'Olot.

També estudien proposar l'adhesió a «la Asociación de Plazas de Toros Históricas de España». Alentorn precisa que l'adhesió és una proposta en estat primari que primer serà tractada a la reunió d'accionistes. Després de l'assemblea, la previsió de la Junta és la de demanar una reunió amb l'alcalde, Josep Berga, per iniciar un diàleg sobre el paper de l'Ajuntament i dels accionistes en el funcionament de la plaça de toros.

El president dels accionistes concreta que l'entitat no és taurina ni antitaurina: «Les persones poden ser-ho o poden no ser-ho. El nostre objectiu primordial és que la plaça estigui en condicions i estigui ben cuidada», planteja. Segons ell, la funció de l'entitat és defensar els drets dels accionistes que, entre d'altres, són la defensa de l'aspecte de la plaça segons la funció per la qual va ser construïda el 1859. Recorda que la plaça va ser finançada pels accionistes els quals, el 1890 van traspassar el control de l'Ajuntament amb la condició que preservés els seus drets.

El 2010, els accionistes van reclamar el retorn de la propietat de la plaça per considerar que l'Ajuntament havia abandonat els seus deures amb la infraestructura perquè no hi feia curses de braus ni la mantenia bé. Van perdre definitivament el retorn de la propietat quan el 2014 el Tribunal Suprem va ratificar l'última sentència favorable a la propietat de l'Ajuntament.

En canvi, els accionistes fa una mica més d'un any van guanyar el litigi per conservar, perpètuament el seu dret d'entrada i seient de preferència en tots els espectacles que es facin a la plaça. Sobre la base del manteniment de drets sobre la plaça, Alentorn explica que la idea és «demanar que l'Ajuntament tracti aquest monument com un monument». Explica que és necessari tractar les parts de fusta de la plaça i les de ferro perquè no es deteriorin. També precisa que demanaran que es comprometi a no desnaturalitzar la plaça. És a dir, que conservi l'aspecte actual de cercle, corrals i graderies. Segons Alentorn, els accionistes estan oberts a qualsevol reforma que permeti una millor utilització del edifici.

Cobrir la plaça

El paper de la plaça de toros és una qüestió que des de feia dècades estava congelat i que la reclamació dels accionistes desperta d'alguna manera. La plaça, amb capacitat per a més de 2.500 espectadors, resta damunt del puig del Roser com un gran immoble amb poca utilitat entre l'arxiu i el que ha de ser l'espai Cràter. Ara, hi fan uns quants espectacles a l'aire lliure a l'estiu i poca cosa més. Ja farà 16 anys des de la celebració de l'última cursa amb braus i 5 de l'últim correbou. Abans tampoc s'hi feia gaire res més que dues o tres curses a l'any. Llavors, però, el consistori i la gent debatien sobre la funció de la plaça de toros sense la incomoditat actual. El 2002, l'equip de govern del PSC encapçalat per Lluís Sacrest va incloure la plaça de toros en el concurs per a l'ordenació del Firal d'Olot.

En aquella època la ciutat debatia un projecte per construir una cúpula mòbil a la plaça. Argumentaven que la plaça coberta hauria dotat la ciutat d'un centre polivalent sense comparació a les comarques gironines. El govern socialista va fer l'ordenació del Firal per parts. Primer va fer el pàrquing del Firalet i després el va cobrir. Llavors van fer l'edifici de l'arxiu i la sala Torín, cosa que va provocar un litigi amb els accionistes que es van queixar de la pèrdua de les vistes de la plaça.

L'any vinent començarà l'espai Cràter, que en la seva major part serà subterrani i que ha de convertir l'entorn de la plaça en una gran entrada de visitants cap al centre. La qüestió del paper del gran immoble rodó que ha de ser una atracció i ha de convertir Olot en una potència turística encara no s'ha parlat.