L'alumnat català ha obtingut el pitjor resultat en ciències des del 2003 a l'avaluació internacional PISA i, també, la puntuació més baixa en matemàtiques des del 2006. Després que el 2015 va superar per primera vegada la mitjana espanyola, europea i de l'OCDE, el 2018 no ho ha pogut revalidar.

En competència científica, els estudiants catalans han tret 15 punts menys (489) que el 2015 (504) i 10 menys en la matemàtica -490 en front dels 500 de llavors-, de manera que ha quedat per sota de la mitjana europea, però es manté lleugerament per sobre de l'espanyola, on la majoria de comunitats autònomes també han baixat resultats respecte l'edició anterior de l'informe. La que es va presentar ahir ha estat marcada per les anomalies detectades en les proves de comprensió lectora que es van realitzar a Espanya.

En ciències, l'alumnat examinat el 2018 està sis punts per sobre de la mitjana espanyola, just a la mitjana de l'OCDE i un punt per sota de l'europea. Pel que fa a les matemàtiques, els estudiants catalans han quedat nou punts per sobre de la mitjana espanyola, un per sobre de la de l'OCDE i quatre per sota de l'europea.

Pel que fa a la resta de comunitats, la gran majoria també han empitjorat. Galícia s'ha proclamat la primera en competència científica i ha superat Catalunya, igual que Castellà i Lleó, Astúries, Cantàbria, Aragó i Navarra. En canvi, els catalans han superat el País Basc -l'única comunitat que ha millorat en ciència-, Madrid -que ha caigut 29 punts- o la Rioja.

En competència matemàtica, és Navarra qui, malgrat caure 15 punts, encapçala el rànquing espanyol, seguida de Castellà i Lleó, el País Basc, Cantàbria, Galícia, la Rioja i Astúries. Catalunya, per la seva banda, se situa a la vuitena posició; just per sobre de Madrid, que ha caigut nou punts, Balears i Castella-la Manxa.

La diferència de resultats per gènere és perceptible en ciències, on les noies han tret 4,22 punts més que els nois; mentre que en matemàtiques, ells han obtingut, de mitjana, 0,27 punts més.

Pel que fa al resultat de les proves PISA arreu del món, el rànquing en competència científica l'encapçalen, per aquest ordre, Estònia, Japó, Finlàndia i Corea; mentre que en matemàtiques, els millors resultats han estat per a Japó, Corea, Estònia i els Països Baixos. En ciències, Catalunya està al nivell de Noruega, Àustria (490) o Letònia (487). En relació amb les matemàtiques, Catalunya, amb 490 punts, s'equipara a Austràlia (491) o Portugal (492), i supera Itàlia (487), Eslovàquia (486) o Luxemburg (483).

Fa tot just quinze dies, l'OCDE va anunciar l'ajornament de la publicació dels resultats de les proves PISA en comprensió lectora a Espanya perquè hi ha detectat «anomalies». Amb un comunicat, l'organització va assegurar que s'havia percebut un «comportament de resposta inversemblant» per part dels estudiants, ja que van respondre més de vint preguntes de la secció de fluïdesa lectora en menys de 25 segons quan, de manera general, s'hi van dedicar entre 50 segons i més de dos minuts. L'OCDE no va concretar en quins centres ni de quines zones s'havia detectat aquest comportament.

Pendents de les «anomalies»

Ahir, el Departament d'Educació va relativitzar els resultats perquè va considerar que, si es pogués eliminar «la contaminació», serien més reals. El secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, va trobar «poc creïble» que un sistema educatiu pugui perdre tants punts en aquest temps i va defensar que l'OCDE no hauria d'haver donat cap resultat si les «anomalies» denunciades eren prou grans. En canvi, va opinar que, si eren «relativament simples», s'havien de publicar «fent esment» d'aquestes anomalies. Per això, va denunciar «interès polític» per «l'opacitat» d'aquestes proves i va dir que, amb els resultats de Catalunya, «res no fa pensar» que el sistema educatiu català «hagi perdut potència».

Martínez va recalcar que els resultats catalans PISA deixen el sistema educatiu per sobre de la mitjana espanyola, i al voltant de l'europea i l'OCDE, però va defensar que han estat «viciats» i els resultats no es poden comparar amb els d'altres anys. Alhora, va remarcar que la davallada de punts s'ha donat a moltes comunitats.

Davant les crítiques, el Ministeri d'Educació va defensar la fiabilitat de PISA i l'OCDE, així com va negar que les «anomalies» hagin afectat els resultats. També va informar que vol esbrinar abans de la primavera l'origen dels problemes detectats en les proves de lectura que han estat descartades.