En el terreny macroeconòmic, la crisi que va començar l'any 2008 i que a Espanya no va donar senyals de remissió fins al 2016 s'ha vist més o menys superada -els indicadors que elaboren organismes oficials com el Fons Monetari Internacional o l'OCDE avisen que podria haver-hi una nova recessió més aviat que tard. Les universitats catalanes, però, encara en pateixen els efectes, ja que han vist com les aportacions de les administracions, i molt especialment de la Generalitat, han minvat, fins al punt que l'aspiració, ara, passa per «recuperar el finançament que havíem tingut el 2012», exposa el rector de la Universitat de Girona (UdG), Quim Salvi.

Menys ingressos que el 2012

«El 2019 -es lamenta- estem tenint ingressos inferiors». Així les coses, aquest any, a banda d'assumir l'increment salarial del 2% per llei, la institució ha hagut de fer front al pagament del 40% de la paga doble que no van percebre els treballadors l'any 2013. En exercicis vinents, explica el Salvi, es continuarà aplicant l'increment de salaris i s'haurà d'abonar el 60% pendent de la paga extraordinària de 2013, «i encara ens queda el 100% de la del 2014».

En aquest context, el rector recorda que per al 2020 la plantilla es manté invariable i es queixa de la impossibilitat de plantejar noves contractacions. La mitjana d'edat dels treballadors, apunta, «és de 55 anys» i la incorporació de nous perfils joves és manifestament complicada. «Perdem una generació de joves que podrien entrar a les universitats com a doctorands o postdoctorats, però que no tenen aquesta oportunitat», es lamenta.

Sense capacitat de despesa

El pressupost per al 2020, doncs, creix, però ho fa «exclusivament per fer front a les retribucions del personal, per llei. No hem rebut majors ingressos per fer front a despesa corrent, inversió, a altres actuacions». Per tot plegat, exposa el rector, «la situació financera és de molt d'estrès, de molta contenció en el marc econòmic». La situació encara es complica més quan fa dos anys que la Generalitat ha hagut de prorrogar el pressupost per falta de suports al Parlament i, des del 2017, la partida destinada a les universitats ha quedat congelada.

«El que demanem és que allò que es va haver de fer en situació de crisi, l'augment taxes universitàries per compensar la manca de finançament públic, es reverteixi», sense que això faci perdre finançament a les institucions acadèmiques, que han d'oferir «un servei públic de qualitat, com fan els hospitals i moltes administracions», diu Salvi.

Més que Lleida i Tarragona

De les tres universitats catalanes mitjanes, la de Girona és la que més esforç pressupostari dedica a pagar salaris: 75,4 de cada 100 euros. La Universitat de Lleida, amb un pressupost per al 2020 de 96,3 milions d'euros i que té una plantilla similar -1.300 docents i investigadors i 573 treballadors de serveis i administració- i dedica 69,6 de cada 100 euros; la Rovira i Virgili, 68,7 -les dades de la universitat tarragonina, que té una plantilla de 1.173 docents i 689 treballadors de serveis, correspon a l'exercici 2019.