14 de desembre de 2019
14.12.2019
Diari de Girona

SOS Costa Brava alerta que en total es podran fer 30.000 nous edificis

La plataforma ecologista critica que no s'hagin revisat els plans de Palamós, Palafrugell, Calonge, Castell-Platja d'Aro i Castelló d'Empúries

14.12.2019 | 00:49
D'esquerra a dreta: Eduard de Ribot, Neus Giró i Sergi Nuss, ahir, al Col·legi de Periodistes.

SOS Costa Brava ha qualificat de «fracàs» el fet que el nou pla director del litoral gironí no hagi inclòs la revisió dels planejaments de Palafrugell, Palamós, Calonge, Castell-Platja d'Aro i Castelló d'Empúries, ja que, segons alerten, el desenvolupament urbanístic d'aquests cinc municipis permetria construir fins a 15.522 vivendes més a banda de les 15.000 que ja estan permeses a la resta de la Costa Brava. Per tant, malgrat que el govern català hagi frenat la construcció de 15.000 vivendes -fet que celebren-, alerten que en total el creixement serà de 30.000. La Generalitat ja va anunciar que els planejaments d'aquests cinc municipis no es revisarien perquè els seus plans urbanístics s'adapten a les normes de planejament més recents, aprovades l'any 2010. Per a SOS Costa Brava, això és un error, ja que el fet que siguin plans més recents no vol dir que siguin sostenibles, i assenyalen que els saben especial greu casos com el de Palafrugell, on es permetrà que s'aixequin tres edificis nous als jardins de Cap Roig, la construcció a la muntanya de Sant Sebastià o l'urbanització d'Aigua Xelida.

L'advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, aplaudeix el «primer pas» que ha suposat l'aprovació inicial del nou pla urbanístic, que desclassifica 91 sectors i en redueix o modifica 50 més, però creu que es queda «molt curt» per evitar el «naufragi» de la Costa Brava. Destaca, sobretot, el «fracàs» que ha suposat per a l'entitat ecologista que no s'hagin frenat algunes de les urbanitzacions contra les que més han lluitat, com ara sa Guarda, a Cadaqués, o s'Antiga, a Begur.

En total, la Generalitat ha anunciat un pla que fernarà la construcció de 15.000 nous habitatges en disset municipis de la Costa Brava (tots excepte els cinc que tenen el pla més recent). Tot i això, un dels membres de l'entitat, Sergi Nuss, ha subratllat que un 75% dels edificis que s'eliminen es concentren en cinc municipis: Roses,Lloret, Pals, Santa Cristina d'Aro i l'Escala, mentre que en canvi d'altres, com Sant Feliu de Guíxols o Port de la Selva, encara podran tenir un creixement molt destacat.

De Ribot, per la seva banda, considera que la Generalitat no hauria de tenir por de pagar indemnitzacions si alguns promotors porten a judici el govern català per la protecció de determinats sectors. Per a l'entitat, és més important la protecció que s'aconseguirà que no pas els diners que es puguin haver de pagar. «Podrien agafar els 70 milions per fer la C-32 a Lloret, que està paralitzada, i aprofitar-los per pagar indemnitzacions», proposa. A més, l'advocat considera que en alguns casos, com el sector de Riera de Molinets, a Santa Cristina d'Aro, a la Generalitat li ha faltat «valentia», ja que els treballs encara han de començar i per tant, en lloc de reduir el potencial de construcció com s'ha fet, s'hauria pogut desclassificar del tot.

Per tot plegat, l'entitat ja ha començat a treballar en les al·legacions al nou pla urbanístic, que es poden presentar fins el dia 5 de març. Segons han anunciat els seus responsables, les seves peticions inclouran que es revisin els planejaments dels cinc municipis exclosos, que s'aturin o es redueixin els projectes de sa Guarda i s'Antiga, que es protegeixi sòl agrícola i, sobretot, que s'abandoni el model de segones residències i es planifiqui un creixement adequat al nombre d'habitants de cada municipi.

Neus Giró, membre de l'equip de comunicació, explica que la plataforma ha impulsat també una campanya de difusió entre la ciutadania amb l'objectiu d'aconseguir adhesions a les al·legacions. Aquesta campanya començarà amb un gran acte a l'Ateneu Barcelonès que es farà el 24 de gener i on es presentarà un primer esborrany de les al·legacions. A més, s'hi convidaran col·legis professionals, entitats i associacions, per tal de donar-los a conèixer la proposta de SOS Costa Brava i aconseguir també la seva adhesió a les al·legacions. A partir d'aquí, es faran presentacions arreu dels municipis de la Costa Brava per donar a conèixer quina és la situació a cada terme municipi i recollir també el suport dels veïns.

La campanya s'acabarà amb un acte final a Girona, on es faran públiques totes les adhesions aconseguides, i també es farà una presentació de l'entitat a Brussel·les. «Aquesta és la última oportunitat que tenim de salvar la Costa Brava», adverteix Giró. És per això que la plataforma s'ha marcat com a objectiu aconseguir el suport dels ajuntaments i que aquests també presentin al·legacions per protegir els seus respectius termes municipals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook