El nombre d'estrangers que es nacionalitzen espanyols a les comarques gironines s'ha reduït a la meitat durant els últims cinc anys. D'aquesta manera, 5.175 estrangers residents a la demarcació van obtenir la nacionalitat espanyola l'any 2013, mentre que durant el 2018 la xifra es va reduir fins a 2.588. Segons explica el catedràtic de Dret del Treball de la UdG Ferran Camas, aquest descens es pot atribuir, en bona part, al fet que la gran onada migratòria va arribar a Espanya a la recerca de feina entre entre els anys 2000 i 2007, aproximadament, de manera que, com que el procediment més habitual per aconseguir la nacionalitat requereix deu anys, la majoria d'immigrants d'aquella onada a aquestes alçades ja la tenen. A partir de l'any 2008, amb l'esclat de la crisi econòmica a l'Estat, el nombre d'immigrants que han arribat al país s'ha anat reduint de forma progressiva, i és per això que en els darrers anys el nombre de nacionalitzacions s'ha anat reduint.
Segons les dades fetes públiques per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), dels 5.175 estrangers que van aconseguir la nacionalitat espanyola a les comarques gironines l'any 2013 es va baixar fins als 4.290 l'any 2014 i es va caure fins als 3.096 el 2015. Malgrat que el 2016 hi va haver una remuntada i es va arribar a les 4.073 nacionalitzacions, l'any 2017 es va registrar un nou descens, que es va situae en 2.836, i el 2018 la xifra encara es va rebaixar més, fins als 2.588.
Pel que fa als països de procedència dels nous nacionalitzats espanyols a les comarques gironines, la major part (584 persones) eren originaris de Marroc, tot i que també destaquen els hondurenys (255) i els bolivians (145). En aquest sentit, Camas explica que en els darrers anys hi ha hagut un nombre important de dones procedents de països d'Amèrica llatina que han vingut soles a treballar a l'Estat espanyol (en alguns casos guanyant sous per mantenir les seves famílies al país d'origen) i que han anat obtenint de forma progressiva la nacionalitat. També destaquen, segons les dades de l'institut estadístic, 103 persones procedents de Gàmbia que van obtenir la nacionalitat, 93 de la República Dominicana i 90 més de Colòmbia.
La influència de l'examen
Pel que fa a l'examen que des de l'octubre de 2015 han de passar aquells estrangers que volen aconseguir la nacionalitat espanyola, i que els fa preguntes tant de llengua com de cultura general, Camas creu que hi ha «certa rumorologia estesa» que es tracta d'un examen difícil de superar, de manera que potser pot tirar enrere algunes persones, tot i que no hi ha dades que ho demostrin. De tota manera, Camas creu que aquesta prova no és «un obstacle desproporcionat» per a l'obtenció de la nacionalitat.
Avantatges de la nacionalitat
D'altra banda, el catedràtic de la UdG recorda que els immigrants que tenen la residència permanent gaudeixen de gairebé els mateixos drets que un ciutadà nacionalitzat espanyol. Així doncs, Camas apunta que pot haver-hi dos motius essencials perquè vulguin obtenir la nacionalitat espanyola: d'una banda, el dret a vot, i de l'altra, perquè un cop obtinguda la nacionalitat ja tenen llibertat per poder marxar i tornar al país quan vulguin. D'aquesta manera, en època de crisi econòmica a Espanya, poden marxar tranquil·lament al seu país una temporada i tornar més endavant sense problemes.
