16 de desembre de 2019
16.12.2019
Diari de Girona

Cada gironí es gasta una mitjana de 38 euros en la Loteria de Nadal

16.12.2019 | 00:01
Cues a a l'administració Merche de Girona, dissabte.

És la segona província amb menor despesa de l'Estat

A les vuit del matí del 22 de desembre, la sala que acull el sorteig més jugat de l'any encén els llums i es prepara per a una rifa que repartirà més de 26 milions d'euros a gent que potser és consumidora habitual de loteria, o més probablent només en compra de forma puntual per repartir-la a amics i familiars.

Tot i tractar-se d'una tradició arrelada que barreja il·lusió i esperança a gran part de la població entorn el neguit que suposa la constatació del «bé que a algú li toca», el sorteig nadalenc perd suport entre els gironins. Enguany cada habitant hi invertirà uns 38 euros, prop de dos bitllets de mitjana, una xifra que situa Girona com la segona província amb menor despesa de l'Estat segons la consignació per habitant de Loteries i Apostes de l'Estat. La despesa va a la baixa respecte a l'any passat, que se situava en uns 43 uros i amb el mateix poc èxit a la resta de províncies de Catalunya.

Les ciutats nord-africanes de Melilla (13,72 euros) i Ceuta (16,88 euros) i la província canària de Las Palmas (36,05 euros) són les úniques que es mantenen per sota, i això inclou la resta de províncies catalanes, que lidera Lleida amb 125,42 eurso gastats. Barcelona en disposarà 53,28 euros i Tarragona 43,17 euros. La despesa de cada català, en canvi, puja lleugerament i se situa en els 54,81 eurso, molt lluny dels 105,70 euros que invertirà un castellanolleonès, el més jugador de l'Estat. Per províncies, Sòria és la guanyadora indiscutible, amb una despesa de 251,85 euros, molt per sobre de la segona, Burgos, de 135,75 ?.

Amb tot, els que més sort han tingut des dels inicis de celebració del sorteig, que es remunten a l'any 1812, han estat els madrilenys, amb 79 primers premis. Les comarques gironines l'han assaborit en tres ocasions, l'última l'any passat, que va repartir algunes engrunes a Figueres, Olot i Sant Joan les Fonts. Cal remuntar-se a l'any 1961 per trobar un altre premi guanyador a la Jonquera, i el primer municipi gironí a guanyar-lo va ser Ripoll el 1914.


El 13, «l'etern» número de la sort

És un misteri l'origen de la relació entre el número 13 amb la sort, tenint en compte que els números premiats responen al més cru atzar. «Se'ns va esgotar al setembre», explica l'Andreu, responsable de l'administració Merche de Girona. «Hi ha clients que ja el tenien reservat abans que el traiéssim a la venda, al mes de juliol». Es tracta d'una situació semblant a la de l'administració Sagarrull, també de Girona. «Fa uns anys que la terminació amb el 13 va a l'alça, i de fet últimament està tenint sort», apunta. «És un número que ja és molt demanat durant tot l'any, i que en aquest sorteig pràctiament sempre l'esgotem».

Curiós, i és que no es tracta d'una terminació que hagi estat perceptivament de les més afortunades a l'hora de repartir el primer premi. Les més premiades han estat les acabades en 85, que ha tocat 7 vegades, seguida de la terminació en 57, que ha tocat 6 cops. En canvi, per números, el 5 és el que més vegades ha estat premiat amb un total de 32 vegades, seguit del 4 i del 6, que empaten amb 27 aparicions. En canvi, el número final amb menys èxit és l'1, i el segueixen el 2 i el 9.

Més enllà del senar famós, també són molt demanades les terminacions en 19 i el 69, i l'explicació, en aquests casos, és prou clarificadora. No ho és tant l'èxit que la Mònica de l'Anxova Milionària de l'Escala explica que comencen a tenir els números pelats, com ara el 3, que any rere any puja en vendes.

Els motius per escollir un número o un altre són ben diversos, i el percentatge de gent que prefereix l'aleatorietat varia en funció de l'establiment. Mentre que l'Andreu xifra en un 20% els que prefereixen escollir-lo, l'Alfred ho equipara a un 50%. En canvi, coincideixen certs rituals com el de demanar un número relacionat amb un episodi especial, com ara la data de casament, un naixement o un codi postal. «També ens trobem amb moltes empreses que volen el 2000 perquè és l'any de la seva obertura», recorda la Mònica. Els números capicua també gaudeixen de molta fama, i la tendència dels últims anys és la de demanar la terminació acabada en 15, però ningú en sap el motiu. «Com allò de la niña bonita del bingo», dedueix l'Alfred, però qui sap. N'hi ha que han somiat la combinació i tot. «Cadascú té les seves manies», opina l'Andreu. Fins i tot la posició de la lluna ha estat motiu de demanda.

«La gent es guia molt per la vista, hi ha vegades que et diuen que li és igual però llavors te'l fan canviar perquè els fa mal als ulls», incideix l'Alfred. A l'Anxova Milionària de l'Escala és molt emblemàtic el 1076, que correspon a la ràdio local (107.6). Una pràctica que resulta molt habitual és la de comprar loteria aprofitant un viatge a una altra ciutat. «Venem des de tots els punts d'Espanya», assegura la Mònica.

Amb tot, el que vol el venedor és tenir les màximes combinacions possibles per poder satisfer totes les manies. I si el número que es desitja no es té, hi ha clients que demanen referències a l'establiment per saber on el podrà trobar, com un mapa del tresor.

Un dels aspectes que els venedors de loteria han constatat els últims anys és la baixada en vendes pel que fa a les participacions per Nadal i també per Reis. En canvi, el sorteig nadalenc segueix essent una part molt important de la facturació de l'any, i els estrangers no se n'escapen. «S'ha fet tota la vida, abans els estrangers, sobretot francesos, suïssos i alemanys, aprofitaven les vacances aquí i compraven algun dècim com a article de regal», apunta la Mònica. «Ara s'ha redirigit amb un augment de les vendes per internet, que cada any augmenten tot i que encara els queda molt camí per recórrer», conclou.

Les combinacions per escollir número són infinites. A algú li tocarà, i això està clar per molt que la probabilitat sigui la d'un irrisori 0,001%.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook