Una professora de secundària, Esther Satorras, ha denunciat el Departament d'Educació de la Generalitat per discriminació de gènere després de ser mare, cosa que hauria fet emparant-se en el Decret de plantilles, que permet a les direccions dels centres intervenir en el nomenament de personal interí com ella.

Els fets es van produir el curs 2017-2018, quan Satorras tenia plaça a l'aula d'acollida de l'institut Vallveraperò va acumular baixes relacionades amb la maternitat i va patir mesos d'incertesa fins que els metges van diagnosticar una malaltia neurològica al seu nadó. La qüestió va acabar amb què un altre docent va ocupar el seu lloc, ja que el director va decidir no tornar-la a reclamar per al curs següent.

«Arbitrarietat absoluta»

El cas va arribar el dimarts 10 de desembre als jutjats de Girona, on una vintena de delegats de CCOO -sindicat que l'ha assessorada- van donar suport a la docent que, tal com va explicar el seu advocat, Benet Salellas, reclama que s'anul·li la decisió del director del Vallvera i «es declari que hi ha hagut un tema de discriminació del Departament». Si passa això, Salellas va avançar que «s'obrirà la via per demanar una possible indemnització». L'advocat -a qui no li consta cap precedent de denúncia similar- va acusar l'administració d'actuar amb «arbitrarietat absoluta» perquè la decisió de no renovar Satorras «no està motivada, no es basa en cap paràmetre ni criteri més enllà de descartar una persona que la direcció no vol».

Per la seva banda, Esther Satorras va remarcar que la Conselleria «no va aportar res a l'expedient del cas fins al juliol de 2019»: un informe del director del centre que argumentava per què va optar per demanar el professor que havia ocupat el seu lloc. A Satorras no li va agradar que l'advocat de la Generalitat digués que «s'havia considerat l'altra persona més idònia que jo, perquè això implica una comparativa i jo no vaig poder treballar al centre». En la seva opinió, «no hi ha cap dubte que s'ha comès una discriminació de gènere, sempre vaig ser confirmada i no hi ha res negatiu al meu expedient», va dir, abans d'afegir que «ser mare -ella ja tenia dos fills- no implica treballar menys ni portar cap problema a la feina».

El secretari general de CCOO, va lamentar l'absència de cap representant del Departament a la sala i va afirmar que «el Decret de plantilles -vigent des del 2014- discrimina i dona peu a la contractació subjectiva». Barbens va subratllar que mentre ella ostentava el número 7.551 a la borsa de personal interí, el professor a qui es va donar la plaça al Vallvera tenia aproxidament el 20.000.

Des d'Educació van recordar la condició d'interina de Satorras i van indicar que la direcció pot fer una proposta de continuïtat del professorat no definitiu, i que va prioritzar el docent que ja hi era per considerar-lo «el més adequat per atendre la situació i les necessitats del centre». La Conselleria també va incidir en què l'institut Vallvera «és un centre d'alta complexitat» i la tutoria de l'aula d'acollida «ha de ser un referent».

Una dècada de substitucions i interinatges

La dècada de substitucions i interinatges d’Esther Satorras en diferents instituts es va alterar fa dos cursos. El setembre de 2017 només va poder treballar uns dies a l’aula d’acollida del Vallvera, de Salt, on tenia assignada plaça, perquè li van prescriure la baixa mèdica per complicacions del tercer embaràs. Tal com va informar Diari de Girona l’octubre de 2018, poc després de néixer, l’infant va patir una bronquiolitis aguda que el va tenir onze dies a la unitat de cures intensives pediàtriques de l’Hospital Trueta i, ja amb la malaltia superada, quan tenia dos mesos li van detectar indicis d’una malaltia neurològica.

Això va obrir un llarg camí de proves mèdiques fins que es va descartar l’existència d’un tumor i es va fer un diagnòstic que apuntava a una ceguera en estudi. La docent es va acostar així al maig, quan se li acabaven la baixa i les compactacions de jornada per maternitat. A finals d’abril va explicar la situació al director de l’institut, que -segons va relatar- li va donar a entendre que podia demanar el centre perquè la reclamaria. Al juny, l’últim dia previst per confirmar un docent o no, va descobrir que no va ser així. Com havia fet sempre, va omplir les 60 opcions del formulari de petició de plaça i li va tocar la 50, a Tordera.