Els olotins tornaran a sentir els tocs de les campanes amb sentiment en els dies assenyalats. Repics ràpids, repics greus i tritllejos sonors i clars alegraran la vida dels habitants d'Olot en les festes més assenyalades.

El motiu és que Xavier Pallàs Mariani, director de l'Escola de Música d'Olot, ha construït una cadira de campaner que ell mateix estrenarà el dia 26 de desembre a les 11.30 per celebrar el dia del patró de l'església de Sant Esteve amb un repic de festa. Ahir, Xavier Pallàs va anunciar que serà el debut del campaner, una figura que es va perdre amb la mecanització dels campanars a mitjans del segle XX. Va explicar que la idea és fer repicades manuals en dies festius, com les Festes del Tura o Corpus i crear una colla de campaners perquè no falti mai ningú disposat a escampar senyals d'alegria.

Xavier Pallàs és l'autor del llibre Campanes i campanars de la Garrotxa. Es tracta d'un llibre fet sobre la base d'un treball d'investigació que documenta les 213 campanes que hi ha a la Garrotxa.

Ara, ha fet una cadira de campaner amb la qual es poden tocar quatre campanes alhora, dues amb les mans i dues amb els peus sobre la base d'uns pedals.

De cadires de campaner no n'hi ha gaires, a Catalunya. Se'n conserven a Cervera, Os de Balaguer i algunes esglésies de la Vall d'Aran. La intenció de Pallàs són tornar a donar vida al patrimoni sonor de la ciutat d'Olot i alhora fer una crida al mecenatge per a la restauració de la façana de l'església de Sant Esteve d'Olot.

Ahir, va explicar que actualment les campanes sonen a partir d'un sistema mecànic que obeeix les ordres d'un ordinador. Segons ell, la diferència entre el sistema informatitzat i el manual és que el manual transmet l'habilitat i el sentiment del campaner. Els olotins ja han sabut de la diferència, perquè Pallas ha fet assajos i la gent li ha comentat la diferència.

Pallàs ha recordat la figura del campaner com el comunicador del passat. Els repics servien per regular el pas del temps, per anunciar els perills, les defuncions, els batejos, els casaments, les festes i els deures cristians. Els repics diferenciaven si el mort era un home, una dona o un notable. Si el mort era un home, feien 10 tocs, si era una dona en feien set i si era un notable, els repics eren més lents. Si el mort era un infant, els tocs de mort es precedien d'un ràpid toc de bateig. Els tocs de glòria i de joia eren per encetar la Festa Major

El campaner havia de conèixer bé una ciència que servia per avisar dels esdeveniments de la vida i per recordar les obligacions dels veïns amb Crist. Segons Pallàs, Olot va tenir un campaner fins a mitjans del segle XX. L'últim va ser Candi Mas (1910-1976). Tenia un fill que podia jugar per tot el campanar.

El campaner vivia en un pis al campanar de Sant Esteve. El pis encara es conserva i és mostrat en les visites guiades a l'església. És un pis ampli i auster on hi ha una finestra denominada «Judes» des de la qual es domina tota l'església. També hi ha una obertura petita que servia per controlar la làmpada del Santíssim. Quan va acabar la feina de campaner, el pis va fer la funció de seu dels escoltes.