El Ripollès és la tercera comarca catalana amb un major envelliment de la població, ja que compta amb un 25,7% d'habitants que superen els 65 anys. En canvi, el Gironès i el Pla de l'Estany són les dues comarques de tot Catalunya que registren un major percentatge de residents menors de quinze anys, amb un 19,5% i un 18,8% respectivament. Aquestes són les dades fetes públiques ahir per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), segons les quals la Cerdanya i la Garrotxa són dues de les comarques catalanes que experimenten un major creixement global en el seu nombre d'habitants; majoritàriament a través dels moviments migratoris.

A diferència d'altres anys, l'any passat la població catalana va augmentar a totes les comarques gironines, tot i que on més va créixer -en termes relatius- va ser a la Cerdanya i a la Garrotxa. Això sí, aquest increment de població a la demarcació va ser degut, sobretot, a les migracions i no pas al creixement natural de la població: només el Gironès i l'Alt Empordà van registrar un creixement natural de la població positiu (és a dir, van haver-hi més naixements que defuncions), mentre que en totes les altres va ser negatiu.

En tots els casos, però, el balanç migratori va ser positiu -de manera que va haver-hi més persones que van arribar que no pas van marxar-, i això és el que ha permès que totes les comarques acabessin augmentant el seu nombre d'habitants.

Continua l'envelliment

Però malgrat que el nombre d'habitants creix, l'Idescat alerta que continua el procés d'envelliment de la població catalana com a conseqüència d'una combinació de natalitat baixa i esperança de vida alta. Tot i això, l'envelliment de la població presenta diferències importants arreu del territori. Al conjunt de Catalunya, el percentatge de població de 65 anys o més és del 18,9%, però hi ha cinc comarques que tenen més d'una quarta part de la seva població en aquesta franja d'edat, entre les quals es troba el Ripollès, que ocupa el tercer lloc, amb un 25,7%. Les altres són la Terra Alta (29,5%), el Pallars Jussà (25,7%), el Priorat (25,4%) i les Garrigues (25,1%).

Pel que fa a comarques gironines, en canvi, el Gironès, amb un 15,4%, és la comarca amb un menor percentatge de població major de 65 anys, seguida de la Selva, amb un 17,7%.

D'altra banda, el Gironès, amb un 19,5%, i el Pla de l'Estany, amb un 18,8%, són les dues comarques gironines, però també del conjunt de Catalunya, que compten amb una major proporció d'habitants menors de quinze anys. En canvi, el Ripollès, amb només un 13,6%, és la que registra un percentatge més baix, seguida de la Cerdanya (15,1%).

Importància de les migracions

Pel que fa a les migracions, tant amb la resta de Catalunya i Espanya com amb l'estranger, l'única comarca que té un saldo negatiu és la Conca de Barberà, de manera que a les comarques gironines totes registren xifres positives. El creixement més gran migratori, tanmateix, es concentra a Barcelona i la seva àrea metropolitana, ja que les comarques amb un major creixement migratori total són el Barcelonès -per la contribució de la migració amb l'estranger-, i el Vallès Occidental, Baix Llobregat i Maresme, per la contribució tant de la migració interna com externa.

En canvi, amb el creixement natural, passa el contrari. Els naixements només han superat les defuncions en set comarques, entre les quals el Gironès i l'Alt Empordà són les úniques de gironines. El Gironès, a més, és la segona comarca de Catalunya amb un major creixement natural. Aquesta tendència sembla haver-se accentuat durant els darrers mesos, ja que, segons unes dades que va publicar recentment l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les comarques gironines van registrar un creixement vegetatiu negatiu durant els primers sis mesos d'aquest 2019.

La població resident a Catalunya, segons les últimes dades de l'Idescat, és de 7.619.494 persones, xifra que suposa un augment de 75.669 habitants respecte a un any enrere i que significa el creixement més gran poblacional de l'última dècada. Al conjunt de les comarques gironines, les xifres indiquen una població de 740.777 persones.

Les dades estadístiques també analitzen la població per edats, dividint la població entre els menors de quinze anys, els de setze a 64 anys i els majors de 65 anys. En aquest àmbit, es pot observar com les tendències en els extrems de la piràmide poblacional són oposades, ja que la població de zero a catorze anys disminueix, mentre que la d'edat avançada augmenta. La població de zero a catorze anys en el conjunt de Catalunya és d'1.183.217 habitants (4.484 persones menys que l'any anterior), la població de quinze a 65 anys és de gairebé cinc milions de perosnes (58.496 més que l'any anterior) i finalment la població major de 65 anys se situa en 1.438.968 persones, el que significa un increment de 21.657 persones. Així doncs, segons aquestes dades, a Catalunya hi ha 121,6 persones majors de 65 anys per cada cent menors de quinze.

Més majors de 85 anys

D'altra banda, l'institut estadístic català també indica que la composició per edats dels majors dels 65 anys també envelleix, i que la ràtio entre majors de 85 anys i majors de 65 anys -el que es coneix com a índex de sobreenvelliment- ha passat de 16,7 el 2018 a 16,9 durant el 2019.