20 de desembre de 2019
20.12.2019
Diari de Girona

«Els prostíbuls són camps de concentració»

Dues expertes, l'activista i «supervivent» de la prostitució Amelia Tiganus i la investigadora de la Universitat de Barcelona Lena de Botton, enfronten estudiants de la UdG amb aquesta realitat

20.12.2019 | 20:06
Amelia Tiganus, activista feminista, formadora i «supervivent de prostitució»

«Quants d'aquí coneixeu un 'puter'?». A la sala de graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona, on dijous dues expertes van enfrontar un centenar de joves a la realitat del món de la prostitució, es van aixecar una vintena de mans. La pregunta la va llençar l'activista feminista, formadora i «supervivent de prostitució» Amelia Tiganus, qui va animar els estudiants a fer el mateix amb el seu entorn. 

Ella i la doctora en Sociologia de la Universitat de Barcelona i investigadora del Grup de recerca en educació superadora de desigualtats, Lena de Botton, van encadenar arguments per erradicar l'explotació sexual i el tràfic de dones. De Botton va explicar el context legal, subratllant que «les Nacions Unides entenen la prostitució forçada com una violència contra les dones», que a Europa el debat està entre l'abolició o la regulació i que «les evidències fruit de la recerca» clarifiquen el problema. La doctora en sociologia i professora de la UdG, Cristina Sánchez Miret, va moderar la taula rodona protagonitzada per les dues expertes. 

L'experta també va desmentir mites tan repetits com que «legalitzar la prostitució és la millor manera de combatre-la» i, per fer-ho, es va remetre a «estudis d'arreu del món que coincideixen en què poques persones trien lliurement exercir la prostitució». Com també és unànime la descripció del perfil majoritari del col·lectiu: «dones pobres i de minories ètniques».

Lena de Botton, doctora en Sociologia de la Universitat de Barcelona | Aniol Resclosa

Tiganus va subscriure el retrat afirmant que «la pobresa és el primer que fabrica una prostituta, a més de la falta d'oportunitats i referents», però també la violència a edats molt primerenques. Un fet, aquest últim, que s'ajusta a la seva experiència, ja que «a mi em van violar entre cinc als 13 anys» –va compartir.

Nascuda a Romania i ara resident al País Basc, a Tiganus la van «captar» quan en tenia 17 i havia patit un trauma i «l'estigma» de ser violada; «em va canviar el caràcter, tenia pànic i vergonya de verbalitzar-ho –va relatar– i no van saber veure que necessitava ajuda».

Venuda per 300 euros

Va pensar a suïcidar-se, però no ho va fer i li van començar a «parlar de l'oportunitat de prostituir-se», de què «tenia una arma de dona que havia d'aprofitar», que podria treballar i tornar a estudiar al cap d'un parell d'anys. «M'ho vaig creure i tinc l'absolut convenciment que tothom s'ho creuria en aquella situació» per l'instint de supervivència, «de tirar endavant i aconseguir una vida millor», va argumentar abans d'explicar que «vaig ser venuda a un proxeneta espanyol per 300 euros» i, fins als 25 anys –ara en té 35–, va estar en més de quaranta prostíbuls d'arreu de l'Estat.

Si bé li van vendre «oportunitats», ningú li va parlar de l'explotació sexual ni de les conseqüències que allò tindria en la seva salut. Però, «sobretot, era menor d'edat», va incidir, i «el consentiment és irrellevant, no eximeix el proxeneta».

Amb relació a aquesta qüestió, la sociòloga Lena de Botton va alertar que «hi ha moltes menors en la prostitució»; tot i que, segons el Codi Penal espanyol, «això sempre és tràfic».

Un moment de l'acte celebrat a la Facultat de Dret de la UdG | Aniol Resclosa

Després de sobreviure a set anys de prostitució, Amelia Tiganus aclareix que no n'és experta per això, sinó per formació i va reivindicar que «el més important és tenir pensament crític». Potser per això, es va adreçar als nois de la sala per instar-los a negar-se a participar en una tendència habitual perquè –va lamentar– «molts joves es veuen arrossegats per la pressió del grup». Alhora, va alertar de «la cosificació de les dones també en les relacions esporàdiques», conscienciant de la necessitat de trencar amb esquemes que de Botton també va denunciar que es transmeten en «pel·lícules, sèries, cançons i converses que banalitzen la prostitució».

La Jonquera com a «exemple»

Tiganus va abominar del concepte de «treballadores del sexe creat pel lobby proxeneta, que té molt interès per legalitzar la prostitució» i va criticar «que l'Estat posi a disposició dels homes llocs on consumir prostitució». La Jonquera «és el millor exemple», va dir.

Abans de preguntar per la coneixença de «'puters'» –a partir d'estudis que xifren en quatre de cada deu els homes espanyols que paguen per sexe–, l'activista va demanar als estudiants que imaginessin «per un segon» com era un dia en un prostíbul. Els ho va explicar de seguida: «els prostíbuls són camps de concentració on les 24 hores has de ser el que els homes volen que siguis; has de veure pornografia; has de menjar i dormir quan et deixen, i en fila; has de vestir com el proxeneta vol i fer la performance que et mana; has de dormir al mateix lloc que la repetició de la penetració converteix en un lloc de tortura; arribes a no reconèixer-te».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook