La Universitat de Girona i la Fundació SER.GI van organitzar ahir una taula rodona amb el títol «Prou Violències de Gènere: sensibilització, atenció i prevenció de la violència de gènere». L'acte s'emmarcava dins el projecte de la fundació anomenat «Dones Supervivents», que treballa per oferir habitatge a dones que han patit violència masclista.

A la taula rodona, es va posar en qüestió el paper que hi tenen les institucions i la societat civil organitzada. Fàtima, testimoni de violència de gènere i integradora social, va remarcar la precarietat en què viuen moltes dones afectades. «Després del judici, quan s'inicia la vida autònoma, s'acaben totes les ajudes i és el moment més complicat». La també treballadora de Càritas, va fer referència a la «vergonya» de sous que reben. «Ser víctima de violència de gènere vol dir haver de començar des de zero: nova casa, nova feina, nou entorn, replantejar la relació amb els fills... I tot des de la més absoluta precarietat».

Intervencions eurocèntriques

Des de la Universitat, també es va plantejar si les intervencions que s'havien fet fins aleshores per part de les institucions estaven impregnades de racisme. Els ponents van estar d'acord en denunciar l'eurocentrisme de les institucions. Segons Adama Boiro, mediadora intercultural del Pla de Ciutadania de l'Ajuntament de Lloret de Mari membre de l'Associació Jokkere Endam, no es té en compte la diversitat de segons quines llars en què es donen aquests casos. «La llei d'estrangeria no fa res més que dificultar la vida d'aquestes dones. Necessiten permisos de residència, sense els quals no poden entrar a les cases d'acollida».

Fàtima, que va néixer al Marroc, també va denunciar el racisme i masclisme d'algunes institucions. «Des d'estrangeria es crea la dependència a l'home. Si ell renova tu també, si ell no renova, et quedes sense documentació». La ponent també va explicar que, en la majoria d'aquests casos, és el pare qui es queda amb la custodia dels fills.

El paper de l'home

Pel que fa als homes migrats, Jordi Bonaterra, de l'Associació d'Homes Igualitaris, va compartir que «s'han posat molt poc en el rol de tenir una parella igualitària». Bonaterra participa en el «Pacte contra la violència de gènere» en centres penitenciaris, en què 20 homes van voluntàriament a treballar les «noves masculinitats». Quant a la seva feina amb persones que han perpetrat aquests delictes, Bonaterra va dir que «exigeix responsabilitat». Segons ell, «cal deixar els eufemismes i fer una pràctica sincera i honesta. Si no, no s'acabarà el problema».

A banda d'això, Bonaterra va remarcar la dificultat de les «noves masculinitats» en trobar-se homes que es consideren feministes. També va apuntar la necesitat de «redefinir els rols»; tot i que la incorporació de les noves generacions, va dir, «és esperançadora».

Què cal fer?

La taula rodona també va intentar identificar els desencadenants de la violència masclista, així com els elements socials que en permeten la reproducció. Alba Fernández Pous, que és coordinadora de la Fundació IRES i treballa amb homes agressors, amb supervivents i amb infants, va apuntar que «el masclisme és a tot arreu». Per això, Pous va remarcar la necessitat d'educar, de manera transversal, amb perspectiva de gènere des de les llars d'infants. També va reclamar que tots els graus universitaris adherissin una assignatura de gènere al seu currículum.

Adama Boiro, per altra banda, va recordar que la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats també són violència de gènere. Aquest tipus de violacions, a més del Senegal o a Gàmbia, també el pateixen nenes catalanes, va dir.