22 de desembre de 2019
22.12.2019
Diari de Girona

L'activitat humana és l'amenaça principal dels estanys temporanis

El primer inventari català de basses que alternen períodes d'inundació i de sequera, fet per investigadors de la Universitat de Vic, en documenta una cinquantena a les comarques gironines

21.12.2019 | 22:29
L'activitat humana és l'amenaça principal dels estanys temporanis

El primer inventari d'estanys temporanis mediterranis a Catalunya –és a dir, que alternen període d'inundació amb altres de sequera– n'inclou 49 de gironins repartits per l'Empordà, el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva. Els responsables del treball científic només han obtingut dades sobre l'estat de conservació de trenta, el 66% dels quals és bo o molt bo; mentre que el del 33% restant és mediocre –segons informa l'investigador Jordi Compte, del Departament de Biociències de la Universitat de Vic-Universitat central de Catalunya (UVic-UCC).

Els resultats de la diagnosi gironina són una mica millor que els del conjunt del país, on el grau de preservació del 40% dels espais que tenen informació és dolent. Ara bé, tant a Girona com a la resta de territoris, l'amenaça principal per a aquest tipus d'estanys, basses o estanyols –amb superfícies que no solen arribar a una hectàrea– és coincident arreu: l'activitat humana, amb el canvi climàtic, però també la desinformació sobre les condicions en què es troba.

L'inventari, que és de lliure accés per a tothom, l'ha realitzat el grup de recerca en Ecologia aquàtica de la UVic-UCC i situa vint-i-sis estanys temporanis a l'Alt Empordà, un altre al Baix Empordà, nou a la Selva, vuit més al Gironès i cinc al Pla de l'Estany.

Els científics remarquen la particularitat dels estanys temporanis mediterranis i la importància de la seva biodiversitat, ja que són «ecosistemes molt característics» en els quals se succeeixen mesos d'inundació –a l'hivern i la primavera– i de sequera –a l'estiu i principis de la tardor. Això fa que hi visquin espècies adaptades a unes condicions de vida molt particulars, però també que siguin hàbitats idonis perquè amfibis, insectes o altres espècies semiaquàtiques i terrestres hi trobin l'aigua que necessiten per reproduir-se o grans quantitats de menjar en moments determinats.

Per deixar clar el valor ambiental d'aquestes àrees, el grup de recerca en Ecologia aquàtica subratlla que la Unió Europea les considera «hàbitats prioritaris a conservar per la seva elevada biodiversitat i la singularitat d'algunes de les espècies que hi viuen».

Espais naturals petits i efímers

El registre dona compte d'un centenar d'estanys identificats i analitzats, sobre els quals els investigadors han trobat cites de noranta espècies protegides: seixanta es corresponen a ocells aquàtics com el camallargues o esteparis com el sisó; quinze a plantes com el trèvol aquàtic; dotze cites referents a amfibis, com el tritó marbrat; tres més a rèptils com la tortuga, i una a un invertebrat, «el crustaci característic d'aquests ecosistemes, el tríops o tortugueta» –aclareixen els científics. Cada any, l'observació de tríops atrau nombroses persones a la platja d'Espolla, que s'estén entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres.

L'inventari elaborat per científics de la UVic-UCC ha comprovat que almenys el 43% dels estanys documentats «han estat o estan greument amenaçats per l'acció humana directa». Els experts indiquen que el perill principal és el dessecament dels espais o les alteracions en la circulació de l'aigua per a usos de rec o d'aprofitament agrícola, una circumstància que –afirmen– es veu agreujada pel canvi climàtic. La urbanització, la sobrepastura i, en alguns casos, les tales forestals allà on hi ha arbres són altres amenaces importants que destaquen.

La professora d'investigació de la Institució catalana de recerca i estudis avançats (ICREA) Sandra Brucet, que ha liderat el projecte amb Anna Badosa, com a membres del grup de recerca en Ecologia aquàtica, adverteix que «la informació recopilada en l'inventari no ens permet ser optimistes pel que fa al seu estat de conservació».

De fet, tal com alerten a l'hora de llistar els riscos per a aquests espais, només hi ha informació actualitzada del 53% de tots els que s'han inventariat a Catalunya; un percentatge que puja fins al 62% a les comarques de Girona. Segons els investigadors, la manca de dades es deu a què són ecosistemes petits i «molt efímers», i això és el que –en consideració de Jordi Compte– fa que «sovint siguin poc reconeguts pels responsables polítics i gestors».

A la banda positiva hi ha que el 58% dels estanys inventariats estan protegits o tenen alguna forma de gestió, amb exemples de bons resultats com les basses de l'Albera –que pertanyen a un parc natural– o la platja d'Espolla –catalogada dins el Conveni de Ramsar com a zona humida d'importància internacional per a l'hàbitat d'aus aquàtiques. Altres llocs, com alguns estanys de Riudarenes tenen la conservació garantida gràcies a acords de custòria amb els propietaris, encara que no estiguin en zones protegides.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook