23 de desembre de 2019
23.12.2019
Diari de Girona

El verd nadalenc i les seves regulacions

El límit de recol·lecció màxim i al qual no s'ha d'arribar està establert en 4 m2 i no es poden recollir superfícies contínues més grans d'un m2

23.12.2019 | 00:18
El verd nadalenc i les seves regulacions

Catalunya, quan arriba el mes de desembre, a més d'arribar el Nadal també arriba el moment de posar en pràctica una ornamentació tradicional molt arrelada que inclou la recol·lecció o comercialització d'algunes espècies de planta i flora, com la molsa, el vesc, el galzeran, l'avet i el boix grèvol.

Per tal de regular l'aprofitament d'aquests recursos, la Generalitat de Catalunya ha disposat d'un seguit de normatives en funció de les demandes de la societat i del seu impacte al medi.

D'aquest grup de planta i flora esmentat, la molsa és el producte forestal més utilitzat i extret del medi natural per aquestes dates a Catalunya, sobretot a les províncies de Barcelona i Girona.

Tot i això, i partint de la base de la feina de camp i de les inspeccions realitzades, es podria parlar d'una reducció de la demanda que podria ser conseqüència de l'efecte dissuasiu provocat per notícies sobre denúncies per aprofitaments d'aquest producte del bosc sense permís del propietari, que han comportat que en l'imaginari popular es cregui que les molses estan protegides i que no es poden recollir ni tan sols per a ús domèstic.

En realitat no és així, sempre que es tinguin en consideració una sèrie de premisses. En relació amb les molses, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca va fer unes recomanacions l'any 2012 a les quals establia uns requisits per tal de poder gaudir de la seva recol·lecció com a verd ornamental nadalenc i que convé que tothom conegui per tal de fer una correcta recol·lecció i sàpiga quines proteccions específiques es poden trobar en alguns casos. Així doncs, l'època de recollida estipulada se situa entre el 15 de setembre i el 15 de maig de l'any següent, però es concentra entre Tots Sants i Nadal.

Des del punt de vista de la recollida per a ús domèstic, cal mencionar que el límit de recol·lecció màxim i al qual no s'ha d'arribar es va establir en 4 m2 i que es poden recollir superfícies contínues inferiors a 1 m2, de manera que quedi una superfície igual o superior a l'extreta en el terreny i repartida homogèniament; no s'ha de malmetre el substrat, amb un màxim de 3 cm de profunditat, i s'han d'utilitzar eines adequades que no causin danys a l'entorn.

Les molses no es poden recollir en fonts i aigües epicontinentals a les quals estigui i/o pugui estar en contacte amb aigua en el període d'avinguda ordinària, o als marges i talussos amb pendents importants i exposats al solell (extreure-la en aquests espais afectaria els hàbitats de la fauna i la flora i podria facilitar-ne l'erosió). Tampoc s'ha d'agafar en terrenys forestals que hagin patit un incendi forestal durant els últims 10 anys.

Per a la població en general, tot és «molsa», però de molses n'hi ha moltes i es considera que fins a 66 espècies serien recol·lectades ocasionalment o accidentalment. Per tant, respecte la molsa s'ha de ser curós i no recollir-la en zones de protecció amb plans rectors vigents on figurin restriccions a aquest aprofitament, com per exemple els indrets inclosos al Pla d'Espais d'Interès Natural (Decret 328/1992) i com també a les zones on són presents les espècies estrictament protegides del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya segons el Decret 172/2008.

A les comarques de Girona, doncs, no s'haurien de recollir a les capçaleres del Ter i del Freser, al cap de Creus, als penya-segats de la Muga, al massís de l'Albera, ni al massís de Cadiretes.

Clau per a l'ecosistema

Per tant, si es recull molsa del medi natural, s'han de seguir les directrius dels tècnics del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. S'ha de ser conscient que les molses compleixen funcions ecològiques molt importants: es troben a la base de les cadenes alimentàries; actuen com a embornals de CO2; emmagatzemen gran quantitat d'aigua en els boscos; absorbeixen nutrients minerals de l'aigua de pluja i eviten que es perdin; aturen els processos d'erosió del sòl; són de les primeres plantes que creixen després d'un incendi; constitueixen un hàbitat òptim per a la germinació de llavors de plantes, ja que proporcionen humitat però no les ofeguen; i serveixen d'aliment o refugi per a moltes espècies de petits animals, o per a la construcció de nius o caus d'animals més grans.

Altres plantes simbòliques

A més de les molses i l'avet com a grans exponents de l'ornamentació nadalenca, a Catalunya, el vesc, el grèvol i el galzeran són altres plantes silvestres utilitzades durant les festes de Nadal per tal d'ornamentar el pessebre o la llar.

El vesc és una planta parasitària que viu en arbres de fulla caduca, i compta amb unes baies arrodonides de color blanc que són l'aliment d'algunes espècies d'ocells a l'hivern i és per això precisament que és una planta que cal conservar. Al vesc se li atribueixen propietats relacionades amb la fortuna i d'aquí ve el costum de regalar-ne un petit ram per Nadal. Cal mencionar que la majoria del vesc que es comercialitza a Catalunya prové de fora i la seva recollida no és fàcil, pel fet que creix a les parts altes dels arbres hostes i enfilar-s'hi implica un cert risc de caure.

Una altra planta que es pot trobar al medi és el boix grèvol, un dels ornaments que més s'associen al Nadal; de petits fruits vermells i fulles punxegudes d'un verd brillant n'ha esdevingut tot un símbol i apareix com a motiu recurrent en la iconografia d'aquests dies. Tradicionalment hi havia la creença que era una planta protectora dels mals esperits i de la llar, per això va suposar una davallada de les seves poblacions i finalment el grèvol va ser protegit per l'Ordre de 28 d'octubre de 1986 que va estipular la prohibició de la seva recol·lecció en qualsevol forma.

Precisament per aquesta protecció del boix grèvol, una de les imitacions que es troben a la natura i que més es recullen actualment és el galzeran o boix marí, amb fulles no tan punxegudes i baies més grosses però amb uns colors molt semblants. Aquesta planta també rep el nom de cirerer de Betlem, o sigui que la seva connexió amb el Nadal és més que evident.

La utilització més coneguda és com a ornament nadalenc a causa de l'espectacularitat dels fruits vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta. A Catalunya és protegit a certes zones, especialment a les zones incloses dins del Pla d'Espais d'Interès Natural, i per tant en aquests indrets se n'ha d'evitar la recol·lecció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook