La política municipal es fa al carrer. Compartint el dia a dia amb la gent, parlant i, sobretot, lluny de la pantalla de l'ordinador que hi ha a la taula del despatx. Després de 40 anys al capdavant de l'Ajuntament de Torroella de Fluvià, l'alcalde Pere Moradell (PSC) ho té molt clar: «Continuem funcionant amb el boca a boca. En l'àmbit administratiu ho tenim tot digitalitzat, però la població sempre et ve a veure perquè si no el tracte és molt fred. S'ha volgut refredar tant la política de carrer de fa 40 anys enrere que és del tot impersonal. En una capital com Barcelona o Girona pot funcionar, però no als pobles».

Moradell va guanyar les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979 i des de llavors s'ha guanyat la confiança dels poc més de 700 habitants que viuen a Torroella de Fluvià any rere any. En les darreres, celebrades al maig, va revalidar el seu mandat per només un vot de diferència respecte a la candidatura d'El Nostre Poble (Junts), encapçalada per Jordi Nierga. Aquesta dada podria convidar a pensar que la població comença a plantejar el canvi de poders, però l'alcalde defuig de ser alarmista pel que pugui passar en un futur: «Cal esperar els 3 anys i mig que queden i després ja veurem. Depèn de les circumstàncies perquè un ha de saber si està preparat per afrontar una altra legislatura o no i si es té el suport dels companys. Cada vegada s'apropa més el moment en què un s'haurà de retirar, encara que no descarto tornar-me a presentar. Ens entenem bé amb l'oposició perquè la política no és ni d'esquerres ni de dretes, ni del mig. És de poble. Una cosa és la ideologia i l'altra, la realitat».

«En l'època de la Transició tothom estava il·lusionat, però també angoixat perquè no se sabia el que podia passar. Les experiències de l'Estat espanyol no eren de garanties. Sempre que s'havia intentat hi havia hagut problemes, però aquesta vegada ens ha sortit bé. La política ha evolucionat en el conjunt de tot el país. Als pobles, també, i és evident que Torroella de Fluvià no pot ser menys, però cal considerar cada cas», explica. No hi ha una recepta única per governar, és evident. Deixant de banda les decepcions que genera dia sí i dia també la política general, cal aprofitar la municipal per treballar pel bé col·lectiu. Focalitzant en les necessitats de cadascú. «Hem posat el poble al dia en aspectes com l'enllumenat, el clavegueram, aigua potable... També hem fet plans urbanístics amb un dispensari i una bona sala de festes. Tot el que necessita un poble, tot i que sempre queden coses per fer», diu.

Durant aquestes quatre dècades, es podria dir que, menys de capellà, Moradell ha fet de tot sense deixar mai de banda la pagesia. Un dels eixos de la seva vida: «No l'he abandonat mai. Ara tinc un noi que m'ajuda perquè no puc abastar-ho tot». Però si s'hagués de quedar amb alguna cosa del seu llarg mandat, no dubta a escollir «la construcció del pont perquè el poble no s'inundés. Ja havíem fet els murs de contenció, però continuàvem patint amb els aiguats. Des que vam fer el pont que pràcticament no patim. És una gran feina que vam fer, encara que totes han estat necessàries i bones». Els anys van passant, però Moradell continua agafant-se al càrrec d'alcalde «amb la mateixa il·lusió del primer dia». «Amb l'experiència potser no poses el mateix esforç en certs aspectes perquè els mecanitzes i l'administració ja sap de quin mal pateix. Tothom sap cap a on ha d'anar i es va molt més al gra», assegura.

En aquest sentit, ha notat la irrupció de les noves tecnologies. «Els joves que pugen cada vegada estan més pendents de les xarxes socials. La manera d'actuar d'ara és un desastre. Cada vegada tenim més complicacions perquè els programes es pengen, els arxius pesen massa i no els pots enviar... Abans anàvem més a poc a poc, però érem més efectius. No sé si mai m'acabaré d'adaptar a un sistema com aquest», afirma. Moradell també creu que la introducció de pressupostos participatius «és molt maca sobre el paper» perquè «si proposes fer-ne i demanes alguna contribució, la resposta canvia al cent per cent que si dius que se'n farà càrrec l'Ajuntament. En un poble petit tot és molt clar. Hi ha uns pressupostos, vas fent i saps què falta. Quan són participatius, qui ve a participar? La teva colla? Ja hi són sempre». «Cada vegada hi ha menys subvencions. Fan tan malament els nous plans per als ajuntaments que la meitat dels pobles quedaran sota mínims. Tot es basa a complicar les coses al ciutadà constantment», conclou.