El 3 d'abril de 1979 els ciutadans de totes les ciutats i pobles estaven citats a les urnes en una jornada que qualificar-la d'històrica és quedar-se curt. Se celebraven les primeres eleccions municipals democràtiques i es renovava el poder local per sufragi des de 1931. Hi optaven una gran amalgama de partits que ja no existeixen en el panorama polític actual i que com a tals ja són història, com ara la Unió de Centre Democràtic, els Centristes de Catalunya, el PSUC o Alianza Popular, el precedent de l'actual PP, entre d'altres. Les imatges llavors en blanc i negre han donat pas amb els anys a una gran transformació en tots els sentits. Les ciutats han crescut, han progressat, s'han transformat... La major part dels protagonistes dels inicis dels ajuntaments democràtics coincideixen a assenyalar que estava tot per fer i que la feina que tenien al davant era monumental però ho van superar amb la il·lusió de començar una nova etapa.

Es venia d'uns anys llargs, foscos i durs amb el franquisme i tot just arrancava la transició amb un nou govern de l'Estat liderat per Adolfo Suárez. Precisament la nova etapa política als ajuntaments va coincidir els mateixos dies que Suárez era proclamat president del Govern. L'1 de març s'havien celebrat eleccions generals i Suárez i la seva UCD havien guanyat.

Es van posar les primeres pedres de les actuals ciutats i pobles. 40 anys han donat per a molt. Va ser també el bressol de molts polítics que, amb els anys, van adquirir noves responsabilitats i càrrecs en altres administracions. Va ser també el moment en què molts moviments veïnals es van anar incorporant a les corporacions després de molts anys a les associacions dels seus barris. A la ciutat de Girona, gent de barris obrers i històrics com el Pont Major o Germans Sàbat van formar part d'algunes llistes i alguns membres de les associacions de veïns van acabar convertint-se en regidors. Va ser també el moment en què professionals lliberals com advocats, metges o arquitectes van fer el pas i es van incorporar als ajuntaments simultaniejant les seves professions amb la política municipal quan la política encara era purament vocacional.

La jornada electoral no va tenir gaires incidents remarcables i a cada poble es van viure amb la ­corresponent i lògica emoció i fins i tot incertesa per quin partit acabaria accedint a l'alcaldia. Es pot dir fins i tot que en alguns sectors de la societat hi havia un cert temor... qui ho pot explicar és Joaquim Nadal (PSC), que va governar en el període 1979-2002. Un dia es va trobar pel carrer Ballesteries un amic de la família que li va etzibar un amenaçador: «Espero que tingueu seny...». I és que a Girona Joaquim Nadal va guanyar les eleccions i al Saló de Descans del Teatre Municipal aquella nit va ressonar un «Visca, visca, visca, Girona socialista» que va sorprendre a molta gent. Però la imatge que va deixar glaçat a més d'un va ser quan va entrar al saló Francesc Pararols, del PSUC, i es va immortalitzar la imatge d'ell amb Nadal amb el puny enlaire celebrant la nova etapa que s'obria a la ciutat. Va ser una fotografia per a la història tot i que els seus protagonistes han assegurat moltes vegades que no va ser res premeditat sinó un gest natural i fruit de l'emoció que vivia aquell moment.

Aquell 3 d'abril de 1979 la societat espanyola encara estava pendent del govern que formaria Adolfo Suárez. El dia abans a les ciutats de Girona i Figueres s'havien celebrat els que serien els últims plens municipals abans de les eleccions democràtiques. Es va procedir a liquidar alguns assumptes, com ara el deute municipal. En el cas de Girona ciutat, l'Ajuntament de 1979 tenia un deute de 108 milions de pessetes, dels quals 32 van ser cancel·lats pel nou Estat. I una altra decisió que demostra el canvi que s'estava gestant. La corporació municipal va aprovar no assistir oficialment aquell any als oficis de la Setmana Santa que s'havien de celebrar a la Catedral de Girona. I és que les coses estaven canviant.

A la ciutat de Figueres, es va fer l'últim ple presidit per Josep Fajol. Es van aprovar els comptes de 1977 amb un superàvit i es va informar de l'èxit que havia tingut la campanya de fumigació d'orugues. I amb això es va tancar una etapa per obrir-ne una altra.

Els resultats electorals el mes abans amb motiu de les eleccions generals ja havien donat una victòria clara als socialistes a la ciutat de Girona, ja que s'havien imposat a tots els barris, mentre que la candidatura dels centristes ho havia fet en els col·legis electorals del centre urbà. Durant molts anys aquests resultats s'anirien repetint i seria el mapa polític dominant. El PSC havia guanyat per exemple a barris com Vila-roja, Germans Sàbat, Sant Daniel, Sarrià de Ter -encara estava annexionat- o Montilivi, per exemple. Centristes de Catalunya-UCD havia guanyat al col·legi Eiximenis o Lorenzana. A les municipals, quasi bé tres quarts del mateix.

La jornada electoral a la ciutat de Girona va transcórrer amb absoluta normalitat.