«El finançament ha anat millorant però sempre és insuficient»

Miquel Noguer presideix la Diputació de Girona i és alcalde de Banyoles. En aquesta entrevista analitza el paper que ha tingut la institució que presideix durant els 40 anys d'ajuntaments democràtics i té una visió molt acurada del panorama municipal ja que fa trenta anys que està vinculat al municipalisme. Els seus inicis van ser com a alcalde de Mieres (1991 al 2006 ), la seva localitat natal, per passar posteriorment a governar la capital de l'Estany, d'on és alcalde des de 2007.

La Diputació diuen que és l'ajuntament dels ajuntaments. El seu president és l'alcalde dels alcaldes?

Sempre ho defineixo així, l'ajuntament dels ajuntaments. Ara, que el president sigui l'alcalde dels alcaldes... això ja no ho dic mai. La Diputació és l'ajuntament dels ajuntaments perquè està concebut des de la seva creació com aquella seu, institució, que ha de donar suport als municipis en tots els seus projectes i necessitats. És com un ajuntament gran que dona aixopluc als altres ajuntaments. Ara, que el president sigui l'alcalde... dels alcaldes... aquí hem de respectar l'autonomia municipal perquè els alcaldes són elegits per la sobirania de cada municipi i el càrrec de la diputació és una elecció indirecte. Es podia definir així però no és exactament així.

Han passat 40 anys dels ajuntaments. Llavors estava tot per fer. Vostè que és alcalde també, quin és el principal canvi que han fet els ajuntaments?

Han fet un canvi importantíssim. Acaba de dir una cosa que m'ha agradat molt. Diu, tot estava per fer... i jo potser hi afegiria i avui tot està gairebé fet. Mai està tot fet però els municipis de la nostra demarcació qui els ha vist i qui els veu! Porto 32 anys com a regidor i alcalde i la transformació que han fet els municipis durant aquests anys o el que hem pogut fer els que hem estat aquí aquests anys és moltíssim perquè realment hi havia molta cosa per fer. Però avui es fa difícil trobar carrers sense asfaltar, pobles o ciutats sense un casal, un camp de futbol, ara fins i tot gairebé tots de gespa artificial, sense un pavelló o enllumenat o clavegueram. Gairebé ara tots ja amb gas i aviat tots amb fibra òptica. Clar que sempre hi ha per fer perquè les ciutats són vives... i sempre queden coses però és evident que al llarg d'aquests 40 anys s'han fet moltes i moltes coses. I els que hi hem estat ens ho hem passat molt bé perque hem anat veient la transformació.

El finançament encara és el principal problema dels municipis?

El finançament arreu sempre és un problema i ho continuarà essent. Mai n'hi haurà prou. Ara bé, al llarg d'aquests anys és veritat que també ha millorat. Hi ha hagut un fort creixement urbanístic, hi ha hagut un fort creixement econòmic en àmbit de país i, per tant, la participació dels tributs de l'Estat havia estat ascendent i ara és veritat que venim d'una crisi que ha fet que això hagi estat més complicat i complex. És cert també que amb les incerteses pressupostàries de la Generalitat i de l'Estat això ha creat algun desfasament en aquest sentit... els ajuntaments haurien de tenir més presència en els tributs de l'Estat i fins i tot també en els de la Generalitat.

Què s'hauria de fer, doncs, perquè fos així?

No té sentit que els ajuntaments rebem subvencions per fer inversions i que després aquestes comportin un IVA que torna a ingressar a l'Estat. Al final tots se'ns grava amb un 20 o 21 per cent ara i llavors quan et donen una subvenció has de descomptar el 21 per cent que has de tornar a l'Estat. Per tant això s'hauria de millorar. Només això ens suposaria no haver de gravar massa els nostres contribuents. El finançament al llarg d'aquests 40 anys ha anat millorant però sempre és insuficient. Hauríem de trobar fórmules de major participació i en tot cas ser capaços de trobar mecanismes d'encaix.

Es resoldrà mai aquesta qüestió?

Com sempre, s'han de posar regles del joc i tothom haurà de fer el que pugui dins d'aquestes regles. Certament, el finançament era important, però quan hi ha una època de crisi llavors tot se'n ressent, no? En tot cas, si ara anem cap a una situació econòmica que es va refent, hem de trobar els mecanismes per regular-ho. Cal regularitzar una llei d'hisendes locals on també es fa referència al finançament de les corporacions locals, i aquí és on s'han d'establir unes noves regles del joc perquè avui estem en un altre estatus diferent al de 40 anys enrere. Potser el que llavors era bo ara hauríem de ser capaços de millorar-ho.

Sense el paper de les diputacions, alguns ajuntaments haurien desaparegut?

No. Però ho haurien passat molt pitjor del que ho han fet. En una època en què des de la Generalitat portem una colla d'anys que no es pot fer el pla d'obres, totes aquelles obres que eren necessàries es feien amb els fons de cooperació de la Diputació. Si no hi hagués hagut la Diputació els ajuntaments haurien tingut molt pocs diners per poder invertir. Hi hauria també alguns programes culturals, patrimonials, inversions reals o fins i tot algun servei ordinari que hagués estat difícil que algú els hagués pogut prestar. Aquell ajuntament que l'any 2007 o 2008 no estava bé econòmicament problablement ho hauria passat molt pitjor. Les diputacions hi hem estat sempre perquè, si som l'ajuntament dels ajuntaments, el principal client, si se'm permet l'expressió, d'aquesta casa sempre són els ajuntaments. Per tant, en moments complicats aquesta casa ha invertit tot i més en programes diferents per als ajuntaments, en definitiva per la ciutadania de cada municipi.

Actualment, però, el ritme d'inversions dels ajuntaments és molt petit...

Després del 79, durant els anys 90 i 2000, el ritme de creixement i millora va ser molt important. Després es va entrar en una època de recessió, pocs ingressos i de gairebé nul·les subvencions i programes d'inversions que feia la Generalitat, com podia ser el pla únic d'obres i serveis. És evident que hi ha hagut un retrocés. Ara esperem que tot això es torni a reactivar.

Els ajuntaments haurien de treballar de forma més mancomunada? Cada poble vol tenir el seu casal, el seu pavelló, la seva piscina...

S'ha de respectar la sobirania de cada municipi però és cert que s'han buscar sinergies sobretot en ajuntaments més petits a l'hora de fer equipaments que després són difícils de mantenir. Sempre dic que és molt més fàcil construir que mantenir. És més difícil mantenir que construir. És cert que hi ha ajuntaments que fan un gran equipament i que llavors els costa poder-lo mantenir i fins i tot omplir-lo d'activitats. Amb determinats espais o equipaments seria bo que alguns ajuntaments en tinguessin alguns que els poguessin fer servir tots. De fet, en la distribució comarcal de Catalunya, moltes comarques ja provenen d'una mancomunitat. Penso en la Garrotxa, per exemple, o el Pla de l'Estany. A partir de la necessitat de mancomunar serveis van néixer els consells comarcals i aquesta feina també l'han fet, però és cert que en alguna o altra situació seria bo que es pogués fer.

Fa 40 anys molts ajuntaments tenien per endavant l'execució del seu planejament urbà. Ara en molts municipis el sòl està ple s'està esgotant. Què cal fer?

Encara hi ha municipis que tot just ara fan el planejament urbanístic. Hi ha pobles que tenen un pla general de fa 30 anys i ara molts el posen al dia. El fet que no hi hagi sòl no és correcte. Ara els creixements són sostinguts i més lents. A vegades, en moments de recessió que són oportunitats. Potser aquest alentiment ha permès a alguns pobles replantejar-se el planejament urbanístic municipal. Hi ha d'haver el seny suficient, que hi és, perquè cada municipi sigui capaç de reestructurar-se i valorar el seu creixement de futur. Si ho fem bé el sòl no s'esgotarà.

No tots els ajuntaments tenen les mateixes necessitats, evidentment, però què és el que més demanen ara els municipis a la Diputació?

Els ajuntaments són molt diversos. Quan rebo els alcaldes les necessitats dels municipis són molt diferents. Però perquè siguin molt diferents no vol dir que siguin menys importants. Les necessitats reals de cada municipi només les sap el seu alcalde o alcaldessa. La diversitat precisament és el que enriqueix els nostres municipis. I aquí us puc assegurar que cada dia que rebo un alcalde el que em demanen és diferent.

Li sembla que la política municipal és el millor bressol per a la formació d'un polític?

Quan vas a una entitat supramunicipal si la persona que tens al davant, si el conseller, el ministre, el director o directora general, ha estat o no en un ajuntament es nota de seguida.

En què?

En l'entesa que allò que demanes és important. Quan un alcalde va a un lloc a plantejar alguna cosa segur que és important per al seu municipi. Sí que és molt important que molts alts càrrecs públics hagin passat primer per un ajuntament, l'estructura més propera a la ciutadania. Llavors s'entenen moltes coses. Quan hi ha consellers, ministres o presidents que han passat per un ajuntament es nota molt més que el que no hi ha estat. Per sensibilitat i per la manera de comprendre les coses dels ajuntaments i la manera de valorar-ho. Quan un alcalde et transmet una cosa, per què t'ho transmet? Si has estat en un ajuntament, segur que entens per què t'ho transmet.