27 de desembre de 2019
27.12.2019
Diari de Girona

Nous alcaldes i alcaldes històrics

Els comicis de 1979 van suposar el bressol per a molts polítics que després van tenir una dilatada carrera · Va ser el debut de Salvador Carrera (Ribes), Telm Zaragoza (Tossa) o Josep Vicente (Sant Feliu de Guíxols)

26.12.2019 | 23:26
Nous alcaldes i alcaldes històrics

D'aquelles eleccions en van sortir alcaldes i regidors municipals que es convertirien en històrics i que llavors tindrien més responsabilitats polítiques. És el cas, per exemple, d'Arcadi Calzada, que el 1980 es va convertir en president de la Diputació en substitució de Vidal i Gayolà, que havia estat escollit regidor de Girona i va ser el primer president de la Diputació en l'etapa democràtica. Vidal i Gayolà va ser cridat per ser també conseller de Governació a la Generalitat el 1980. La carrera política de Calzada va continuar com a vicepresident del Parlament de Catalunya i va acabar presidint Caixa de Girona. A Sant Feliu de Guíxols va arribar al càrrec un històric com Josep Vicente (PSC). No va ser elegit aquell abril de 1979, sinó després de la dimissió del primer alcalde democràtic, Manel Monfort. També un polítc d'aquells que deixen empremta va arribar a l'alcaldia de Ribes de Freser. Va ser el cas de Salvador Carrera (CiU), que anys més tard arribaria també a la presidència de la Diputació (1983-1987) abans d'emprendre una llarga carrera política a Madrid, primer com a diputat al Congrés (1986-1993) i senador (1996-2000).

Les eleccions municipals de 1979 es van convertir en el primer esglaó de molts polítics de les comarques gironines. La llista seria molt llarga. Només alguns exemples d'alcaldes que van estar molts anys en el càrrec i que sempre han acabat associant la seva trajectòria política a l'alcaldia: Josep Maria Salvatella (CiU) a Llançà, Josep Llensa (CiU) a Santa Cristina d'Aro, Joan Domènech (CiU) a Lloret de Mar, Narcís Deusedas (CiU) a Palau-saverdera, Jaume Soler (independents, després Candidatura d'Unitat Popular) a Arbúcies, Josep Roselló (Independents) a Calonge o Telm Zaragoza (Independents) a Tossa de Mar. D'aquell 4 d'abril de 1979, que va caure en un dimecres, es va poder constatar una victòria majoritària de les esquerres en els municipis gironins amb més de 20.000 habitants. Socialistes i llavors comunistes es van fer amb una trentena d'ajuntaments a la demarcació, mentre que CiU i llavors Centristes i UCD es van imposar als petits municipis. No obstant això, es van fer amb el control de la diputació. Quatre anys més tard, el maig de 1983, el panorama polític va continuar de vermell, ja que els socialistes, que es van beneficiar de l'onada i el clima que es vivia a l'Estat -el 1982 el PSOE havia guanyat les generals-, van continuar governant a les grans ciutats. CiU va revalidar també la seva victòria als municipis més petits i els de l'interior. El pes municipal de CiU es traslladava a la Diputació també.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook